Creacions literàries pròpies com contes, relats breus, minirelats o autoedicions, escrits des de la passió, la mirada íntima i el desig de compartir paraules que connectin amb les emocions.
Des de la infància m’agradava llegir, tant que fins i tot, a l’hora de dinar o sopar llegia les etiquetes dels productes que havia a taula mentre dinàvem. A continuació pots llegir l’article titulat: Yo aprendí a leer.
Qui llegeix s’evadeix, qui s’evadeix crea i qui crea genera optimisme.
Des de l’adolescència escribia quan tenia la necessitat d’expressar sentiments. Ho feia sense tècniques i tal com em sortien. Podia escriure un poema, un relat o la descripció d’una situació. No compartia amb ningú les creacions ja que eren fruit d’una necessitat personal que no tenia cap aspiració més que deixar fluir sentiments. Amb el temps em vaig adonar que calia millorar l’estil.
A la Universitat vaig estudiar Magisteri i em vaig especialitzar en Filologia. Aquest era un gran pas en l’aprenentatge de les didàctiques i de l’expressió escrita tant de cara als alumnes com des del punt de vista del mestre.
Amb el temps em vaig convertir en apasionada de la Comunicació i la Tecnologia! Actualment sóc dinamitzadora de xarxes socials pròpies i alienes. També sóc creadora i porto el manteniment de web pròpia i aliena.
Gràcies a tasques professional diverses sóc coneixedora de l’àmbit de la Comunicació. Porto una dècada creant la Marca Professional que s’ha consolidat amb l’activitat d’escriptora:
Sintetizo emocions en paraules
Rosa López #PasionConTinta
Participació en concursos literaris
Van ser en els cursos d’Intel·ligència Emocional on vaig compartir per primera vegada els relats. En un principi pensava que no agradarien i que no passaria de ser una activitat impartida a classe però, la reacció que van tenir els companys i companyes, les cares de sorpresa i l’alegria viscuda de tot plegat, va fer que em decidís a l compartir amb el públic els meus escrits.
A partir de llavors, em vaig centrar en intentar arribar a editorials per tal que veure els meus relats publicats. Em presentava a concursos literaris i el resultat fins ara ha estat el següent:
👩🏽💻 El meu nom és Rosa López també coneguda com #PasionConTinta.
Sóc entusiasta de la comunicació oral, escrita, visual i la comunicació audiovisual.
Interessada per la comunicació dels mitjans de masses o mass media i fins i tot per la comunicació política. També m’interessa el Marketing i la Literatura.
El meu propòsit a la vida és donar a conèixer les històries que escric i desitjar que ajudin als qui les llegeixen.
La personalitat de la marca #PasionConTinta és convertir les emocions en paraules i escriure històries entretingudes per llegir i, al mateix temps, facin pensar.
Suscriu-te a la Newsletter a continuació
Vull rebre les publicacions
Escriu el teu correu electrònic per rebre les publicacions directament.
A continuació deixo l’enllaç dels primers microcontes que van participar a concurs. Era l’inici de l’obertura al món literari Online; una excusa per fer el que m’agrada, millorar el que sabia i descobrir que el Marketing ha de tenir una bona estratègia de comunicació on té cabuda la literatura.
En català: Microcontes
Els microcontes o microrelats són contes molt breus. El microconte és un text narratiu breu, intens i altament suggestiu.
Guillem, un nen diferent és un relat breu creat amb motiu del Dia Internacional de la síndrome d’Asperger que es va fer públic a la web el dia 18 de febrer.
A continuació el llibre, Guillem, un nen diferent.
Guillem un nen diferent. #PasionConTinta #Asperger 2022
Una forma diferent de comunicació
La síndrome d’ Asperger està en relació amb la comprensió i maneig dels aspectes verbals i no verbals.
Es caracteritza per tenir dificultats per al llenguatge, la comunicació i relació amb altres persones. És un trastorn de l’espectre autista en el qual el quocient intel·lectual és normal.
El primer any de celebració del Dia Internacional de la Síndrome d’ Asperger va ser el 2007. La data del 18 de febrer coincideix amb l’aniversari del naixement de Hans Asperger, un psiquiatre austríac que va descriure per primera vegada aquesta síndrome el 1943.
Relat: Guillem un nen diferent
Recordo que en Guillem, amb 7 anys, quan anava a la classe dels Astronautes ja apuntava maneres…
En ocasions, la Marta, la mestra s’enfadava perquè a les tutories del divendres, el Guillem sempre acabava sent el protagonista per alguna raó.
La majoria de divendres de tutoria el nen no participava dels temes que es xerraven a classe. En Guillem es mostrava absent, trist, com si visqués en un món diferent, paral·lel en el que es trobava.
En comptades ocasions, si a la classe es comentava un tema que al Guillem li agradava, llavors participava. El nen prenia la paraula i no deixava intervenir a la conversa a ningú més. La Marta, mediava les exposicions orals intentant donar el torn de paraula a la resta de companys però, tan aviat com el nen o nena que estava parlant feia una pausa o un silenci propi d’una conversa, el Guillem tornava a agafar la paraula i prosseguia amb el mateix que havia dit anteriorment. Una, dues o desenes de vegades repetia la mateixa frase, utilitzava el mateix argument si algú es mostrava contrari a les seves afirmacions…
La resta de companys de classe, quan el Guillem es mostrava tossut i reiteratiu, es relaxaven i no l’escoltaven; els alumnes més xerraires feien grupets de tertúlia on es sentien frases com:
Uff , una altra vegada el mateix. Quin cansament!!
Vinga nois – Comentava la Marta – una mica de silenci, si us plau…, escoltem el que ens explica el company.
Bla, bla, bla… i més bla, bla, bla – va dir el Roger –
Tots els alumnes de la classe els Astronautes van riure al uníson a l’escoltar les paraules del Roger.
El Guillem s’havia quedat amb l’expressió corporal freda, immòbil i amb els ulls grossos clavats a la cara de la Marta. El nen no entenia la dinàmica de les sessions de la tutoria. La reacció col·lectiva inesperada, improvitzada dels seus companys el frustrava i per tant s’autoexcloïa… el Guillem sentia i rebia el rebuig del seu entorn… Aquest era el seu pensament intern que no compartia amb ningú.
El tarannà del Guillem canviava durant l’estona d’esbarjo al pati. Es movia ràpidament d’un lloc a un altre. Bellugava els braços amunt i avall i era feliç fent l’avió. L’estona de joc era el moment de deixar anar les tensions acumulades ja que el Guillem semblava tenir un punt d’hiperactivitat i el fet d’estar en moviment el feia content.
Quan s’organitzaven curses de carreres entre classes el Guillem es reconeixia des de lluny entre els participants per l’activitat dels seus moviments desordenats, a mode de descoordinació i com si estiguessin fora de l’òrbita corporal. Diríem que els moviments de braços i cames resultaven exagerats i incontrolats per l’activitat física que realitzava.
El nen no patia ni s’adonava d’aquesta diferència vers els companys… això sí, amb freqüència durant la cursa xocava amb algun nen o nena. El Guillem corria mantenint la seva trajectòria que mai era recta ni seguia la lògica grupal.
A l’escola, durant les classes de llengua el Guillem patia. Un dia a la setmana en l’espai exposició en grup, s’havia de fer equip per debatre algun tema d’actualitat.
Quan era l’hora de fer equip i buscar als companys, el Guillem sempre tenia dificultats per fer pinya.
Si per alguna raó aquella setmana les exposicions eren individuals no sorgia cap problema per desenvolupar la tasca. Ell escollia el tema i en el moment de l’exposició podia passar-se tota l’hora parlant sense interrupcions. Eren moments per lluir-se on el vocabulari era l’adequat i superior al que li correspondria per l’edat. El Guillem desenvolupava l’exposició oral amb una correcta explicació amb arguments i resultats. El moment final era destinat a resoldre les preguntes o dubtes…
Malgrat si l’exposició generava interès entre els oients i el grup classe s’emocionava intensament, feia sorolls, i parlaven entre ells, el Guillem es sentia insegur i neguitós. La inseguretat es transformava en tons de veu elevat seguit d’una sensació de mareig general.
El sobtat descontrol de la situació provocada per l’interès de la seva exposició, no reflectien les ganes imperioses de demostrar el que sabia. Ell sentia el fracàs personal.
Amb una evolució diferent però amb un resultat semblant o pitjor a l’anterior resultaven les sessions d’exposició en grup.
En Guillem durant l’explicació dels seus companys criticava davant de tothom la manera d’expressar la idea o concepte d’un membre del grup, que no tenia la mateixa opinió que ell.
No tenia inconvenient a remarcar públicament les faltes o errors durant la presentació.
El problema que s’originava a continuació, no era tant per mostrar un desacord amb la resta de nens i nenes del seu grup, sinó per la manera com ho feia; les formes que utilitzava no eren les socialment correctes.
En Guillem quan feia les correccions no existia gens de diplomàcia ni empatia cap a l’altra persona. Mostrava una actitud prepotent i irrespectuosa que la Marta aturava a l’instant per no ferir als alumnes que debatien el seu treball.
Quan la mestra posava fi a la tensió ambiental els companys del Guillem ho acceptàvem perquè la recomanació venia de la tutora. Sense rondinar gaire reprenien les tasques amb ordre; en canvi ell no era capaç d’entendre què disgustava a la resta ni perquè es mostraven ferits per les seves paraules. En situacions com aquesta era quan li apareixia l’expressió paralitzada amb els ulls clavats a la cara de la Marta.
La mestra aprofitava els moments de calma del grup classe per fer didàctica i explicar que tots ens hem de respectar individualment tal com som perquè la nostra essència com a individu és la persona.
El dimarts era el millor dia de la setmana pel Guillem. El matí sencer es dedicava a les matemàtiques, càlcul i informàtica. El nen sovint comentava en veu alta que aquestes sessions eren més curtes que la resta ja que li passava el temps ràpid.
El Guillem durant la classe de matemàtiques tenia tasques de nivell superior als seus companys per la seva condició especial. Això de manipular números li donava seguretat i control i gaudia amb els propis resultats.
Quan estava immers en el món logístic fent resolució de problemes si li preguntaven com es sentia sempre donava la mateixa resposta:
Bé, a seques, i acte seguit comentava el resultat obtingut del que feia…
Veus?… Ja està resolt – Exclamava alegre.
Pel Guillem, comunicar-se era transmetre dades i explicar la informació. Sense emoció aparent, amb un to monòton i sense modular la veu durant l’explicació.
Al claustre de professors, quan els educadors comentaven com s’integrava el Guillem amb la resta del grup, la Marta insistia que la Síndrome d’Asperger no és una malaltia, sinó que és una condició neurològica diferent a la majoria. La diferència consisteix en l’alteració del procediment de l’entorn com deia Shopenhauer.
La diferència de comportament i reacció davant dels estímuls, en els models socials és el que més costa que acceptin. Els companys de classe pregunten per què el Guillem fa tonteries o per què s’enfada tant quan no li donem la raó – Explicà la coordinadora de cicle.
En canvi els que segueixen bé els raonaments logístics queden bocabadats quan parla que aquesta o aquella acció segueix un patró que ell ha vist i a continuació l’explica. – Comentava l’Eva – Llavors amb un llapis i un full blanc dibuixa mentre va parlant… En Guillem acaba definint una mini tesi esquematitzada. Penso – Prosseguí la mestra –, que la intenció del Guillem és captar l’atenció de tothom per no improvisar accions o reaccions inesperades….
La reunió continuà uns 50 minuts més dels quals bona part es parlaren de les peculiaritats dels “aspies”, com les dificultats que té el Guillem en els temes de comunicació social i en la flexibilitat del pensament i comportament humà; en canvi amb freqüència mostrava un llenguatge i una capacitat intel·lectual superiors a la mitjana de la classe. Al claustre trimestral els temes i situacions concretes de la classe dels Astronautes no podien obviar el protagonisme del Guillem i dedicaven força temps a planificar accions futures.
Han passat els anys, concretament dues dècades de les vivències de la classe dels Astronautes, i el Guillem treballa actualment de delineant en un despatx d’arquitectura a Barcelona on dissenya projectes urbanístics i fa dibuixos amb ordinador.
L’afició per convertir pensaments en dibuixos va marcar l’inici de la seva carrera. La seva peculiar manera de processar el món en la qual analitza patrons té al Guillem en un constant laberint mental a la recerca d’esquemes per determinar el comportament social, el qual no entén però, imitarà per endreçar i donar coherència a les experiències socials.
Avui 18 de febrer de 2.022 m’han fet arribar els plànols del projecte provisional per la construcció de la nova seu social del barri. He vist el nom del Guillem entre les signatures del projecte… Jo m’he alegrat i emocionat!!
Una excavadora protagonista del cuento: Makana va a la feria
Mientras estaba en la oficina preparando el material de Marketing dedicado al lanzamiento de las novedades de los productos relacionados con la maquinaria de obra pública que presentaremos en la Feria de SMOPYC, he pensado que cuando estuviera en casa tenía que escribir este post.
Os acordáis de Makana? La excavadora protagonista de Latidos de Metal?
#LatidosDeMetal
Si no pudiste leer el cuento Latidos de Metal cuando lo publiqué , o quieres releerlo de nuevo, lo puedes hacer ahora desde el enlace que hay a continuación; está disponible en castellano, catalán e inglés.
Makana se va a la feria de SMOPYC en Zaragoza
El relato #LatidosDeMetal narra la preocupación por el trabajo bien hecho donde la empatía entre compañeros es primordial, pues los protagonistas son una excavadora y un martillo.
El cuento en formato PDF en castellano, catalán e inglés
En el párrafo siguiente tenéis la continuación de la narración
Makana va a la feria
Después de muchos meses de indecisión, de poco trabajo y de angustia para el mundo entero a causa de la pandemia provocada por el COVID19, por fin llegaban buenas noticias: la vuelta a las ferias.
Makana estaba en la gran pradera cuando escuchó que la famosa feria de SMOPYC abría sus puertas al público después de haberse anulado por dos veces consecutivas las fechas anteriores. En esta ocasión el encuentro tendría lugar en noviembre.
Quedan pocos días – Pensó Makana, cuando una de las excavadoras comentaba la noticia al resto.
En la gran pradera se comentaba la importancia de conocer a las “nuevas”; también se percibían ciertas rencillas por tener que competir con las jóvenes máquinas que se mostrarían en su total plenitud en la mayor feria del sector.
No sé qué pueden enseñar de nuevo esas jovencitas que no sepamos ya nosotras – Refunfuñó una máquina que llevaba tiempo sin trabajar a causa de su mal humor.
Pues yo creo que siempre podemos aprender cosas nuevas. – Afirmó Makana – Seguro que aportan interesantes novedades a tener en cuenta –
Bien dicho – Exclamó la mayor de las excavadoras, de gran tonelaje. Yo iré a la feria… ¿Alguien quiere venir conmigo?
Yo también voy – Dijo Makana rápidamente –
Las dos excavadoras se pusieron en marcha camino de Zaragoza. Tenían un largo trayecto por delante en el que comentarían y valorarían la diferencia entre experiencia e innovación, o la importancia de las horas trabajadas que tiene una máquina usada frente a la estructura ligera de las nuevas tendencias, las prestaciones, el rendimiento y la potencia….
Makana pensó: ¡Queda tanto por aprender! … Lo mejor será disfrutar del ambiente, escuchar y observar.
Significado de regalar sal y aceite de oliva cuando estrenas vivienda
Significado de regalar Sal y aceite cuando te cambias de piso
Este post va dedicado a todas mis amistades y familiares que en los últimos años se han independizado y por eso han cambiado el lugar de residencia trasladándose a una nueva vivienda donde empezará el nuevo proyecto personal de cada uno de ellos.
A mí me lo explicaron y me regalaron sal y aceitede oliva en su momento, por este motivo cuando alguien comenta que va a cambiarse de piso hago lo mismo.
A continuación transcribo la información sobre el tema aparecida en Internet, y al final del artículo podéis decargar gratis el PDF que adjunto junto con la sal y el aceitede oliva y que entrego en una cestita adornada para que cause mayor impresión.
Significado de regalar sal y aceitede oliva
El aceite de oliva está relacionado con el “gozo del espíritu”. Es un producto alimentario revestido de gran simbolismo desde la Antigüedad y, curiosamente, todas las implicaciones y significados de este alimento son positivos. Por lo tanto, regalar aceite de oliva será un gesto bien recibido, en cualquier caso.
En muchas culturas se utiliza la sal en rituales de purificación y de protección contra el mal.
Estas tradiciones llenas de simbolismo, en todas ellas se puede ver como la sal se relaciona con la protección y la prosperidad. Por lo tanto, regalar sal significa: igual que en el Mar Muerto no te hundes por el nivel de salinidad, le estás deseando a esa persona tan especial que se mantenga a flote ya sea a nivel financiero como emocional.PDF
A continuación el PDF: Significado de regalar sal y aceite
La Diada de Sant Jordi sempre és especial. Enguany amb la pandèmia és impossible gaudir de la festa com ens agradaria, però en un intent de ser millors cada dia llegim històries reals o fictícies.
He escrit el microrelat: Amunt Valent! que és a la postal de Sant Jordi 2021 amb un missatge encoratjador:
Tot és possible a la vida si tens prou valor.
MicrorelatAmunt valent!
Ell sabia que el món no l’entenia. Vivia al marge del que es considera acceptable socialment…
Una, dues… i fins a cent vegades al dia s’aturava davant el que no entenia. Visions futures xocaven amb realitats quotidianes… Què és aquesta distància que ens separa estan tan a prop un dels altres?
Avui, ha decidit ser valent i explicar que ell entén el món de manera diferent.
En esta ocasión el post recoge los pasos previos por los que pasa un libro antes de llegar al lector.
Hace algún tiempo escribí un par de artículos donde explicaba parte de la experiencia y del trabajo que hay detrás de un libro editado. Puedes volver a recordarlos en los enlaces que hay a continuación:
En esta ocasión quiero resaltar el mismo trabajo pero desde la perspectiva exterior al autor, pues mi función ha sido dirigir la obra. Nunca había pensado que podía hacer algo así ya que resulta complicado cuando se trata de tu historia y de tu libro, pero con Xavi no ocurrió lo mismo.
Xavi Mas, autor de Bouloucounda: El legado del baobab, me propuso una colaboración para su libro solidario. Lo que inicialmente parecía difícil se transformó en trabajo compartido e intercambio de ideas.
Reseña del libro solidario Bouloucounda: El legado del baobab
Unidades didácticas para trabajar la lectura
A continuación puedes descargar unas preguntas didácticas (disponibles en catalán y en castellano) para los más jóvenes.
Cuando leas Bouloucounda: El legado del baobab.Te sorprenderás!
El post con el que me estreno con el editor Gutenberg quiero que sea un remix entre mis dos pasiones más visibles, la habilidad como Social Media y la escritura. He empezado con una frase que escribí años atrás y que ha evolucionado como mi situación personal y laboral.
Gracias a la insistencia en practicar lo que me gusta ahora disfruto haciendo y desarrollando mis habilidades después de haberme preparado para ello. El mundo tecnológico siempre está innovando y descubriendo nuevos caminos para llegar más lejos, para comunicarse con más personas y para facilitarnos la vida. Sí, no desistas si al principio encuentras algún obstáculo porque la insistencia te enseñará a esquivarlo o en el mejor de los casos superarlo.
Microrelato: Te gané, piedra
A continuación tenéis el microrelato titulado: Te gané, piedra que hace referencia a superarse ante cualquier inconveniente.
Cada día se repetía la misma historia, la angustia no desaparecía en la cara de Patricia. Las tareas eran llevables, sin complicaciones extremas, su integridad física no peligraba como en otros empleos. El personal era correcto con ella…, pero algo le quitaba el sueño.
Patricia no era libre de actuación, ni mucho menos, pero la situación la había puesto al margen de relaciones familiares, relaciones de colegas debido a la ubicación en la que se encontraba, e incluso, al margen de amistades.
Lejos quedaron aquellos días…, ahora tenía una situación novedosa, esperanzadora e inquietante al mismo tiempo. Ahora era el momento de decidir si olvidaba el pasado o se dejaba llevar por la corriente tal caudal de un río camino del mar.
Patricia se puso a escribir. Escupió con palabras todo recuerdo hostil hasta que la presión de su mano disminuyó…. La escritura se hizo fluida y los deseos de optimizar su vida fluyeron en palabras. Cerca tenía la piedra que pintó este verano. De repente recordó el inocente juego infantil ” Piedra, papel y tijeras”
_ El papel envuelve a la piedra – Exclamó_
Consejo para la interpretación de la lectura
El micro relato puede leerse normal como una pequeña historia, pero si quieres profundizar en el mensaje que esconde detrás del hilo argumental piensa o imagina el trayecto de la vida donde la piedra representa los problemas y dificultades que nos encontramos, y piensa en el papel como la actuación ante ellos.
En este relato la escritura representa el escape que devuelve al protagonista (real o ficticio) a la recuperación de nuestro estado emocional normal.
Rosa López 