En aquesta web trobaràs pàgines d’actualitat i publicacions classificades per temàtiques de l’autora Rosa López especialista en comunicació, marketing i literatura.
La convocatòria estarà oberta fins al 16 de febrer i la presentació tindrà lloc el 20 de març a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Sota el lema “Deixa anar una història perquè n’aparegui una altra. Anima’t i comparteix les teves vivències!”, En Comú Podem Rubí, amb la col·laboració de la Sala Neus Català, ha posat en marxa la tercera edició de la revista “8M, Vivències de Dona”. La iniciativa convida les dones de la ciutat a compartir relats, reflexions o històries que posin en valor les seves vivències i experiències.
Els textos poden ser narratius o poètics. Les bases de participació es poden consultar a encomupodemrubi.cat. Data màxima de rebuda d’escrits: fins al 16 de febrer.
La revista té com a objectiu reflectir la diversitat de veus i experiències de les dones de Rubí, visibilitzant històries de superació personal i empoderament feminista.
La revista es presentarà el 20 de març a les 18 h a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (c/Aribau, 5). L’acte finalitzarà amb un brindis.
Desembre ens arriba com a punt i seguit. Durant dotze mesos hem anat teixint aquest espai de Persones Humanes 2025, un relat que ha donat veu i presència a persones que formen part del nostre entorn. Ha estat un camí de constància i de descoberta, un exercici de reconeixement que ens ha permès mirar-nos en el mirall de la comunitat.
Aquest mes, com a darrer capítol de l’any , ens acompanya el Jordi Peiró, amic i company de projectes compartits, experiències creatives i col·laboratives que han deixat empremta. La seva presència tanca el cercle d’aquest 2025 i obre la porta a nous horitzons.
Arrels i trajectòria vital
Jordi Peiró
Soc en Jordi Peiró i visc a Rubí des de l’any 1989, el lloc on vaig arrelar després de deixar enrere la ciutat que em va veure néixer i créixer, Barcelona.
Vaig venir al món el 1962, i puc dir amb tota la claredat que he viscut una existència intensa, plena de camins inesperats i de realitats que m’han anat modelant. Vaig començar a treballar als 14 anys, i avui, ja retirat de la vida laboral, continuo regalimant entusiasme per allò que més m’omple: col·laborar en projectes comunitaris, aprendre sense pausai descobrir, fins i tot en allò que incomoda, noves maneres de conèixer i de créixer.
La meva trajectòria ha estat un fil teixit amb dedicació i passió: el sindicalisme, la política, l’associacionisme veïnal, els projectes d’inclusió en l’àmbit esportiu, i la cooperació internacional. També els estudis universitaris, que vaig abraçar amb més anys a l’esquena però amb el mateix desig de saber. Les relacions laborals, la sociologia i la política van ser portes que, un cop obertes, em van fer entendre millor el món i la seva complexitat. I ara, amb una il·lusió renovada, torno la mirada cap a quelcom que sempre m’ha palpitat a dins: el disseny gràfic, aquell art que transforma idees en formes, il·lusions en colors, pensaments en contrastos, paraules en mons.
Creativitat i aprenentatge a edRa
Aquesta etapa que ara enceto és especialment viva. L’estic assaborint a l’Escola d’Art i Disseny de Rubí (edRa), després d’un temps de recuperació d’una nova operació quirúrgica contra el meu «àlien» invasor, aquest tumor cerebral que m’ha recordat -amb duresa i tendresa alhora- que la vida sempre es repensa, sempre es reescriu, sempre es replanteja… però que s’ha de viure intensament, amb passió i compromís.
I quin millor refugi que aquesta escola municipal, un espai on la creativitat es respira com l’aire i on el treball de creació es converteix en un acte gairebé emocional. Sense renunciar, això sí, a compartir sensibilitats, consciència i lluita per transformar allò que ens envolta. Ho faig amb els companys i companyes amb qui comparteixo aula i als quals triplico l’edat. Amb humilitat, però també amb la necessitat íntima de transmetre intensament un llegat de pensaments i accions que molts encara considerem imprescindibles per viure, conviure i sobreviure dignament en aquest món exigent i contradictòriament transigent i intransigent.
Participar en el cicle superior de disseny gràfic publicitari i audiovisual és un autoregal esperat, alhora molt conscient i desitjat. L’escola edRa és un lloc privilegiat per aprendre, no només pel coneixement que s’hi comparteix, sinó per l’experiència i la qualitat personal del professorat i l’equip de l’escola: persones que estimen profundament les arts, l’ensenyament i el servei públic. És emocionant coincidir en l’edifici de l’Escardivol, on també conviuen amb l’escola de música i Ràdio Rubí. Sempre els estaré agraït, tant com a companys de feina en el passat com ara, que els visc com a mestres que comparteixen la seva saviesa.
El que més m’apassiona, però, és la convivència amb els joves amb qui comparteixo aquest trajecte: observar les seves habilitats, les seves inquietuds, i aquest anhel tan genuí d’obrir-se un camí que per a ells és la vida mateixa. En ells hi veig la força del futur; i en les seves certeses i dubtes, la llavor d’un món possible.
Mirada al futur i compromís amb les noves generacions
Malgrat això, sé que caminarem plegats en un context complex. El món que els espera és canviant, sovint limitador, i massa sovint els tanca portes i posa en risc la dignitat de tantes i tantes persones. Molts joves no han tingut prou temps ni espais per conèixer d’on venim, com ha avançat la humanitat, quines lluites han donat forma als nostres drets i obligacions, i quins noms invisibles han sostingut les conquestes socials dels darrers segles.
I tanmateix, malgrat les dificultats, encara crec profundament que el futur es pot transformar. Però per fer-ho, cal que el coneixement del passat ens acompanyi; cal ser conscients del cicle històric que vivim i dels condicionants que ens travessen. Només així podrem imaginar allò que encara no existeix i canviar allò que ens indigna.
És essencial que les noves generacions se sentin cridades a canviar aquestes realitats que ens condicionen i ens hipotequen el demà. Disposem d’eines que abans eren impensables, canals que poden ser molt més que aparadors personals: poden ser espais de cultura, de pensament, de cooperació i de transformació col·lectiva. Ens cal utilitzar-les amb aquesta mirada, amb el cor i la ment posats al servei del bé comú.
Els nostres avantpassats, la classe treballadora que va construir amb mans calloses i vides sacrificades el món que habitem, ens van deixar un llegat irrenunciable. Gràcies a ells vam arribar a llocs on la humanitat no havia arribat mai. I, malgrat això, cada dia hi ha qui vol fer passes enrere. Per això cal ser-hi: persistir, resistir i avançar.
Els que ja ens trobem en un tram avançat del camí vital som, com diem amb humor, «puretes». Però tenim una responsabilitat profunda: traslladar a les generacions que vénen una mirada que trenqui amb la resignació i el conformisme. Explicar-los que la gent senzilla, sense els recursos ni les oportunitats d’avui, va ser capaç de transformar la història i dignificar la vida humana, malauradament d’una part reduïda del nostre món.
I així, amb aquest esperit, espero continuar caminant. Perquè sempre hi ha feina per fer. Sempre.
Cloenda
Amb el Jordi tanquem el cercle del Persones Humanes 2025. Ha estat un recorregut de dotze mesos que ens ha permès reconèixer i compartir la força de les persones que donen sentit a la comunitat.
I com tot final és també un inici, avancem que al gener obrirem una nova secció, encara en projecte, que vol continuar aquest esperit de narrar i documentar des de la proximitat i la creativitat.
En el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, reafirmem el compromís amb la igualtat i el respecte. Junts construïm un món lliure de racisme.
Durant cinc anys he estat col.laborant al CEF Can Mir com a Responsable de Comunicació. Amb el canvi de la Directiva les meves responsabilitats amb el Club han finalitzat.
Mural col·lectiu a la Biblioteca Mestre Martí Tauler
Avui, 24 de novembre, vigília del Dia Internacional per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, la Sala Neus Català i l’Escola d’Art i Disseny edRa uneixen esforços per crear un mural col·lectiu a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Les violències masclistes adopten moltes formes i es poden donar en diversos espais. No sempre és fàcil identificar-les quan les estem vivint, per això aquest mural vol ser un espai de reflexió positiva: què podem fer perquè no existeixi el 25N?
El mural ha estat dissenyat pel Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Gràfica Interactiva, amb tres propostes que combinen creativitat, tècnica i simbolisme:
Bicicleta amb dues persones
Paraula llum
Dona bufant missatges
Missatgesescrits per l’alumnat dels IES L’Estatut, Torrent des Alous i La Serreta.
Creu en tu.
No et comparis amb ningú, ets única.
Ets la llum que il·lumina el teu futur.
No has de ser perfecta, has de ser tu mateixa.
Crea el teu propi camí.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
El cartell que acompanya aquesta entrada parla clar: és hora de visibilitzar la violència masclista i actuar des de la responsabilitat comunitària i la cura.
Per què aquesta data importa
El 25N és una commemoració de les vides perdudes.
Què podem fer?
Escoltar sense jutjar
Acompanyar: oferir suport pràctic i emocional
Informar-se: conèixer els recursos i com accedir
Denunciar: quan hi ha risc
Educar: treballar des de la infància per desmuntar rols i estereotips.
Novembre, amb els dies que s’escurcen i la llum que es torna més íntima, arriba el temps de tornar cap endins. És moment de pausa, de preguntes que no fan soroll però remouen:
I si escoltem el que no ens havíem dit mai?
I si cuidem allò que ens sosté?
A Persones Humanes 2025, celebrem les històries de qui llençat a l’aventura, deixant enrere la zona de confort per descobrir-se en el camí.
Aquest mes, ens acompanya l’amiga Verónica persona emprendedora, detallista i amb un estil insuperable que ha fet del seu hobby una empresa.
El punt de partida: la zona de confort
Verónica del Olmo
Formadora en jabones artesanales
De hobby a proyecto profesional
La primera vez que hice jabones fue hace ya 13 años, cuando estaba embarazada de mi hijo mayor, y lo que empezó como un hobby (hacer jabones en casa con ingredientes naturales) se convirtió en mi proyecto profesional, que paso a paso ha ido creciendo.
Empecé ofreciendo jabones artesanales como detalles de boda y poco a poco he ido dirigiéndome a lo que más me apasiona: hacer cursos y talleres donde enseño a hacer los jabones.
Un taller propio y una forma de vida
A fecha de hoy me siento orgullosa de tener mi propio taller, donde imparto cursos presenciales de jabones artesanales.
Lo que más valoro de este camino no es solo haber creado un negocio, sino hacerlo con el estilo de vida con el que quería vivir: con menos químicos, más conexión con la naturaleza y un ritmo más relajado.
Esto es un gran beneficio, ya que trabajar en lo que uno mismo ha creado desde la coherencia de un estilo de vida hace que sea más fácil mantenerlo en el tiempo.
Enseñar, crear y cuidar
Usar principalmente ingredientes naturales y evitar al máximo los tóxicos innecesarios que usamos cada día en la cosmética, es lo que transmito en mis talleres y cursos, que son una de las partes más gratificantes de mi actividad.
Tener un espacio propio me permite crear un ambiente tranquilo, ordenado y acogedor, donde las alumnas aprenden no solo a hacer jabón, sino a entender qué hay detrás de cada ingrediente.
Ver cómo mis alumnas se van satisfechas, con sus propias creaciones en la mano y con más confianza para cuidarse de forma natural, es mi gran recompensa y satisfacción personal. No es sólo un producto, sino una experiencia donde se comparte un conocimiento útil y accesible.
Llegar más allá de Rubí
Y como no todo el mundo puede venir a Rubí, también ofrezco cursos online, que me permiten llegar a personas que no pueden desplazarse a mi taller.
Esta combinación me da flexibilidad y, al mismo tiempo, mantiene viva la esencia de lo que hago: enseñar, crear y cuidar.
Emprender con conciencia
Además, trabajar por cuenta propia me ha permitido organizar mi tiempo de forma más eficiente, ya que puedo decidir cómo gestionar mi agenda. Claro que hay días de mucho trabajo y otros de incertidumbre, pero el balance general es positivo.
Emprender en este ámbito también tiene un impacto más amplio. Cada vez más personas con problemas de piel y más concienciadas con los tóxicos que nos rodean, buscan alternativas a los productos de higiene convencionales, cargados de componentes que ni entienden ni quieren.
Al ofrecer una opción clara, segura y hecha a mano, contribuyo a una mayor conciencia sobre lo que usamos en nuestro cuerpo. Y en los talleres, esa conciencia se multiplica: muchos alumnos repiten, traen a amigos o incluso empiezan sus propios proyectos. Eso crea una comunidad informal, basada en el interés compartido por un estilo de vida más natural y respetuoso.
Un reto que valió la pena
Mi mayor reto al emprender este negocio ha sido encontrar mi propio taller y espacio donde crear y hacer los cursos, pero el resultado merece la pena: dedicarme a lo que me apasiona y aportar valor para otras personas.
No se trata de idealizar el emprendimiento, sino de reconocer que, cuando el proyecto nace de algo auténtico, como un hobby, las posibilidades de construir algo sostenible en el tiempo son reales.
Quan el sabó és consciència: crear amb les mans, cuidar amb sentit
En un moment en què els Objectius de Desenvolupament Sostenible són més urgents que mai, projectes com aquest donen forma a un futur més conscient: promouen el consum responsable, empoderen les persones i construeixen comunitat des de la cura i l’artesania.
En aquesta il·lustració festiva i provocadora, una jove bruixa catalana rep galetes d’un robot encaputxat que, en lloc de panellets, reparteix cookies —tant digitals com comestibles.
El bosc de tardor es transforma en escenari tecnològic: un dron escampa codis QR, una carbassa vigila i una aranya penja com si fos un pop-up.
La bruixa, desconcertada, exclama:
“Això no són panellets, són pop-ups!”—una crítica punyent a la substitució de rituals per interfícies.
Així neix el Protocol Castanyaire: una resistència simbòlica contra la invasió digital disfressada de festa.
🔎 Sabies què…?
La Castanyada pot tenir pop-ups?
Mentre Halloween ens ofereix fantasmes, disfresses i cookies digitals, la Castanyada ens convida a reconnectar amb la memòria, les castanyes i els rituals de tardor.
Però… què passa quan la Intel·ligència Artificial entra al bosc?
El Protocol Castanyaire és una proposta simbòlica per protegir les tradicions locals davant la invasió de cookies (digitals i comestibles).
Els panellets són molt més que dolços: són arxius de memòria col·lectiva, fets amb mans que recorden.
En català, pop-up pot sonar com una bruixa que apareix de sobte… però també com una alerta que ens diu: “Atenció, això no és el que sembla!”
Reflexió final
Entre castanyes que cremen lentament i cookies que apareixen sense avisar, potser ha arribat l’hora de decidir quin ritual volem alimentar.
Aquest Halloween, potser el Truco o Trato no és només una broma infantil, sinó una pregunta profunda: Acceptem el tracte digital o recuperem el truc ancestral? Perquè cada pop-up que apareix pot ser una oportunitat per recordar que els panellets no es descarreguen—es comparteixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Divendres 17, la Sala Neus Català va obrir les portes a la ciutat de Rubí. Una jornada que va anar més enllà de l’acte: va ser un espai de trobada, de reconeixement mutu i de celebració col·lectiva.
Les entitats de Rubí, AlfaRubí, Reclama Sanitat, Rubí En Comú Podem, Asav Rubí, Escola d’Art i Disseny EdRa i Oncolliga Rubí, van compartir la seva tasca transformadora, el seu esperit solidari i la seva presència activa en el teixit comunitari.
En aquest marc, es va presentar la nova Junta de la Sala Neus Català. Un equip que enceta etapa amb il·lusió, responsabilitat i mirada comunitària.
Rosa López, membre de la nova Junta de la Sala Neus Català, inicia aquest camí amb una mirada arrelada en la comunitat. La seva trajectòria prèvia, vinculada a diverses entitats de Rubí, ha estat sempre guiada per la voluntat de fer visibles les veus que transformen la societat des de la proximitat, la creativitat i el compromís. Ara, des de la Sala Neus Català, dóna continuïtat a aquesta tasca amb il·lusió renovada i vocació col·lectiva.
🔎 Sabies què…?
Les entitats que van participar en la jornada de portes obertes treballen dia a dia per fer de Rubí una ciutat més justa, creativa i solidària. Des de l’acompanyament emocional fins a la formació artística, passant per la defensa dels drets socials i la memòria dmocràtica.
Finalment agraïr a totes les persones que van fer possible aquesta jornada.
El Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama se celebra el 19 d’octubre.
Aquesta data va ser establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de crear consciència i promoure la sensibilització sobre la importància de la detecció precoç i el tractament efectiu del càncer de mama.
Rosa López 