Submergeix-te a l’univers de Rosa López, una web que combina comunicació, màrqueting i literatura, i descobreix: notícies generals, culturals o llegeix les fascinants narracions breus d’aquesta escriptora destacada.
La Diada de Sant Jordi sempre és especial. Enguany amb la pandèmia és impossible gaudir de la festa com ens agradaria, però en un intent de ser millors cada dia llegim històries reals o fictícies.
He escrit el microrelat: Amunt Valent! que és a la postal de Sant Jordi 2021 amb un missatge encoratjador:
Tot és possible a la vida si tens prou valor.
MicrorelatAmunt valent!
Ell sabia que el món no l’entenia. Vivia al marge del que es considera acceptable socialment…
Una, dues… i fins a cent vegades al dia s’aturava davant el que no entenia. Visions futures xocaven amb realitats quotidianes… Què és aquesta distància que ens separa estan tan a prop un dels altres?
Avui, ha decidit ser valent i explicar que ell entén el món de manera diferent.
Era un dilluns més, d’un dia més de les darreres cinc setmanes. Només faltaven quatre dies pel 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. Aquest any la situació es presentava ben diferent per llibreters, floristes, amants i persones en general…
Aquell dia el Jordi es llevà ben d’hora i començà a rumiar, doncs era primordial trobar la forma d’actuar i no deixar-se ensopir ni entristir més per la situació actual.
El Jordi feia temps que vivia retirat en un lloc discret de la geografia catalana, prop del mar, lluny de les muntanyes com pensava la majoria de la gent. El Jordi sabia que se’l recordava per haver mort al drac, però quan algú li recordava sempre deia que la gesta havia estat un cop de sort. Tot ell era modèstia, perquè posar-se davant d’un drac, lluitar, guanyar i dir que és sort costa de creure. La seva senzillesa i humanitat havia portat al Jordi a retirar-se per viure amb la Violant. La seva gesta perdurà en la memòria col·lectiva passant de generació en generació, de pares a fills. Malgrat que ell i la Violant havien obtingut el benefici de les divinitats amb la immortalitat poca gent ho sabia. De la seva existència era conegut per la llegenda.
Lluny quedaven les batalles de l’Edat Mitjana on es lluitava contra dracs…, ara al Segle XXI l’enemic tenia un altre aspecte, era més petit, invisible però igual de letal…
Arribaria la diada de Sant Jordi i ningú podria sortir al carrer. Roses, llibres, petons es quedarien sense regalar. La situació entristia al Jordi i no volia que l’estat excepcional que es vivia a nivell mundial fes oblidar el sentiment més bonic del món que és l’AMOR.
Violant, crec que és hora de sortir del nostre amagatall.
Però què dius Jordi si tothom està confinat – Digué la dona –
És una manera de dir, estimada meva – Continuà el Jordi – Arriba el dia més important de l’any: el de les flors i els llibres i les persones estan tristes, ensopides perquè la festa d’enguany no serà la ideal. He pensat a fer un discurs per recuperar el protagonisme de la diada, per no caure en l’oblit i liderar aquesta situació incerta…
I com ho faràs? – Preguntà la Violant – No pots sortir, no t’escoltaran, no et seguiran… tampoc hi ha dracs…
No pateixis Violant que trobarem la manera.
El Jordi passà unes hores pensant fins que s’adonà que tenia la resposta al seu costat: les xarxes socials. La Violant era una apassionada de la comunicació a les xarxes, a Internet; ella deia que podies estar a prop de tothom només a un clic de l’ordinador.
I així va ser com va sorgir la idea: El dia de Sant Jordi el cavaller, ara convertit en Internauta batallant amb les xarxes donaria un discurs Online a la població. Calia tenir perfils a les diferents plataformes, pensar en l’estratègia, redactar el discurs i esperar que la gent compartís, comentés i participés. Una gran gesta mundial però l’objectiu final mereixia l’intent. També s’havia d’estar preparat per rebre tot tipus de comentaris a la seva aparició al nostre segle. Seria una Fake New? – Es preguntarien alguns o potser d’altres d’impostor l’etiquetarien.
Era necessari tenir present les possibles reaccions contràries a la bona intenció i no caure en lamentacions poc productives.
Així, doncs, el 23 d’abril 2020 en una transmissió Online al Canal YouTube es sentia el següent discurs:
“Veïns, veïnes, Internautes tots i totes…
Soc Jordi, popularment conegut per vosaltres com Sant Jordi… sí, sí, com estareu pensant el del drac…. He decidit fer aquest discurs sortint del meu indret particular perquè avui patim una pandèmia mundial…
El Sant Jordi d’enguany no és un drac, una princesa, un llibre o una flor…, és un sentiment que es gesta dins el cor. La situació actual ha fet que quan tornem a passejar tranquil·lament per places, carrers, per la muntanya o la platja i veiem a amics, familiars i coneguts els preguntem sobre la salut. Què tal? Com us trobeu?
Ni petons, ni abraçades podem compartir perquè la Covid-19 ens vol destruir. Hem de tenir paciència i deixar avançar a la ciència, perquè la vacuna trobaran i la gran batalla de la pandèmia s’haurà acabat.
Mentrestant, quedem-nos a casa, seguim les recomanacions de Sanitat i dediquem estones a deixar anar la creativitat que portem dins nostre.
Altres temps arribaran: Podrem sortir, mirar-nos, apropar-nos i estimar-nos com cal. Al principi de la tornada a la rutina d’abans potser se’ns farà una mica estrany però, després d’uns minuts d’incertesa tornarem a recuperar el somriure, la confiança en els altres i la seguretat personal per haver superat uns moments d’angoixa general.
Tu que ara m’escoltes, ves pensant com els demostraràs estima a les persones que consideres especials…Igual que un ram de roses quan estan totes juntes no punxen ens agradarà estar quan el virus que fa mal hagi marxat.
Ja saps qui rebrà la primera abraçada quan haguem batut al Covid-19?”
(…)
El Jordi va dedicar gran part del dia a respondre preguntes sobre la seva aparició, sobre si desapareixeria la Diada, fins i tot li demanaven recomanacions literàries. Ell va atendre totes les peticions amb moltes ganes.
Diuen que Sant Jordi una vegada més va vèncer el drac, aquest cop sense cavall, sense espasa però amb un llapis. Per què amb un llapis? Perquè va demanar a tothom que per vèncer la por i matar l’avorriment el que millor resultat donava era escriure relats, contes o cartes d’amor. I així ho van fer persones d’arreu del mon. Amb l’ajuda de tothom es creà el llibre: Sant Jordi confinat.
(…)
Mesos més tard es descobrí la vacuna que erradicava la malaltia. Els científics van assenyalar l’origen del virus en l’enveja acumulada per la població mundial que anà passant d’uns als altres. El virus s’inicià en el 2019 però el nivell d’enveja va assolir els màxims cap al 2020. La malaltia posava a prova la solidaritat, col·laboració i germanor entre pobles i entre persones de diferents edats i gràcies a la acció conjunta de la bona coordinació ara estem sans esperant que el proper Sant Jordi ens permeti abraçar a petits i grans.
Dedicat especialment a: Dra. Mercè, Dr. Miguel Ángel, Marina H. Carme i Miquel
Nota: Les imatges no sé qui és l’autor o autora, les he rebut per What’sApp
El 29 de febrer de 2020, la Colla Ruta 66 de La Bisbal de l’Empordà va sortir amb les millors gales per celebrar els seus 20 anys d’existència. Un esdeveniment ple de color, música i tradició que va reunir veïns i visitants per gaudir d’una jornada inoblidable.
Exposició de disfresses i fotografies
A principis de febrer, el Castell de La Bisbal d’Empordà va acollir una exposició especial amb disfresses i fotografies commemoratives dels 20 anys de la Colla Ruta 66.
📍 Ubicació: Castell de La Bisbal d’Empordà 📅 Dates: Fins al 15 de març 🎟️ Entrada: Lliure
L’Artista darrere de les disfresses
Durant dues dècades, la modista Loli Lara ha estat la responsable de confeccionar les disfresses de la colla, aportant creativitat i dedicació a cada detall.
Vermut Musical amb Miquel Abras 🎶
Al migdia, el Passeig Marimon Asprer es va omplir de ritme amb un vermut musical a l’aire lliure. Els assistents van gaudir de la veu i el bon ritme de Miquel Abras, creant una atmosfera festiva i acollidora.
Desfilada de comparses
A la tarda, les comparses van prendre el protagonisme amb una desfilada espectacular, plena de creativitat i energia.
Aquest Carnaval ha estat una celebració de la cultura, la tradició i la passió per la festa. Ens veiem a la pròxima edició! 🎭✨
El títol del post Profile: Real or Unreal ( Perfil: Real o fals) ? és la pregunta que ens ve al cap quan naveguem per Internet i utilitzem les xarxes socials.
Aprofitant que aquesta setmana és Carnaval on la disbauxa està justificada i les disfresses dónen via lliure als canvis de personalitat és interessant aturar-se i pensar si el que publiquem a Internet ens interessa continuar tenint-lo visible i sense restriccions,
Quan es desaconsella tenir informació a Internet amb perfils falsos?
Hi ha diverses situacions en què es desaconsella tenir perfils públics a les xarxes socials amb informació falsa per raons de:
Legalitat: En alguns països, pot ser il·legal, quan s’utilitza per enganyar a altres o cometre fraus.
Reputació: Si es descobreix que un perfil és fals, danya la reputació de qui el va crear. És perjudicial quan l’individu utilitza les xarxes socials amb fins professionals.
Confiança: Els perfils falsos erosionen la confiança a les xarxes socials.
Seguretat: Els perfils falsos poden ser utilitzats per a activitats malintencionades, com l’assetjament, el robatori d’identitat etc.
Violació de les polítiques de la plataforma: La majoria de les plataformes de xarxes socials els prohibeixen.
Conclusió
La disfressa i la màscara deixen de tenir sentit després de Carnaval , són vives mentre durant els dies de festa però, una acció desafortunada d’una persona que ha estat publicada a les xarxes… podem afirmar que dura molts carnavals!
S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
Em sento afortunada
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
En esta ocasión el post recoge los pasos previos por los que pasa un libro antes de llegar al lector.
Hace algún tiempo escribí un par de artículos donde explicaba parte de la experiencia y del trabajo que hay detrás de un libro editado. Puedes volver a recordarlos en los enlaces que hay a continuación:
En esta ocasión quiero resaltar el mismo trabajo pero desde la perspectiva exterior al autor, pues mi función ha sido dirigir la obra. Nunca había pensado que podía hacer algo así ya que resulta complicado cuando se trata de tu historia y de tu libro, pero con Xavi no ocurrió lo mismo.
Xavi Mas, autor de Bouloucounda: El legado del baobab, me propuso una colaboración para su libro solidario. Lo que inicialmente parecía difícil se transformó en trabajo compartido e intercambio de ideas.
Reseña del libro solidario Bouloucounda: El legado del baobab
Unidades didácticas para trabajar la lectura
A continuación puedes descargar unas preguntas didácticas (disponibles en catalán y en castellano) para los más jóvenes.
Cuando leas Bouloucounda: El legado del baobab.Te sorprenderás!
El 14 de febrer de 2019 vaig signar el meu contracte indefinit. Va ser un moment simbòlic carregat d’esperança. Anys després, l’1 d’octubre de 2025, aquell capítol es va tancar amb un acomiadament. Aquest post explica què va significar aquell sí laboral i com avui continuo avançant professionalment en màrqueting i comunicació.
Contrato indefinido en San Valentín
San Valentín siempre ha sido una fecha curiosa. No por los corazones, ni por las flores, ni por los escaparates que insisten en recordarnos que el amor tiene forma de chocolate. El 14 de febrero de 2019, lo que llegó fue otra cosa: un contrato indefinido. Un compromiso laboral que, en aquel momento, sentí como una puerta que se abría.
Firmé con ilusión, con ganas de aportar, de crecer y de demostrar que el marketing, cuando se hace con propósito, transforma realidades. Durante años trabajé con dedicación, aprendiendo, creando y acompañando proyectos.
Pero la vida, que siempre se reserva un giro inesperado, decidió que ese capítulo tenía fecha de cierre. El 1 de octubre de 2025 me comunicaron mi despido.
No fue fácil. No lo es nunca. Pero tampoco fue un final. Fue un tránsito.
Lo que queda después de un final
Cuando una etapa se cierra, queda lo esencial:
la experiencia acumulada
la capacidad de adaptación
la certeza de que la comunicación y el marketing siguen siendo mi lugar
Y ahora, qué
Ahora busco nuevos proyectos, empresas y equipos donde aportar:
comunicación
estrategia digital
gestión de contenidos
marketing orientado a resultados
experiencia en entidades, administración y proyectos culturales
Preguntes breus
¿Qué pasó el 14 de febrero de 2019? Firmé un contrato indefinido que marcó un punto de inflexión en mi trayectoria profesional.
¿Por qué terminó esa etapa? Fui despedida el 1 de octubre de 2025, lo que abrió un nuevo ciclo de crecimiento y búsqueda profesional.
¿A qué me dedico ahora? A la comunicación, el marketing, la estrategia digital y la creación de contenidos.
¿Desde dónde proyecto mi carrera? Desde Rubí, con una mirada puesta en la comunicación digital.
A todos los seguidores que han estado aquí desde siempre, a quienes se han sumado recientemente y a aquellos que aterrizan por primera vez en esta web: os deseo una Navidad llena de luz y un próspero Año Nuevo.
🔹 Una felicitación especial
Cada año, preparo una Nadala (postal navideña en catalán) única y personalizada para todos vosotros. Este año, la infografía que acompaña este post es para ti.
🔍 Si miras con atención, seguro que encuentras un icono que representa:
✅ Lectores y lectoras de mis relatos.
✅ Networking vía Social Media.
✅ Club de fútbol y deporte.
✅ Profesionales del sector de la construcción y maquinaria.
✅ Amigos y amigas llenos de sorpresas.
✅ Apasionados de corazón.
🔹 Descubre sorpresas navideñas 🎁
Si es la primera vez que visitas la web, te animo a explorar publicaciones navideñas anteriores… ¡Puede que encuentres una sorpresa perfecta para compartir con alguien especial!
Rosa López 