Florència, la ciutat que m’enlluerna
Firenze va despertar el meu entusiasme quan vaig estudiar Història de l’Art a l’antic COU. Anys més tard quan em vaig casar havia de ser el viatge de noces però la situación no va permetre que es pogués fer en les condicions desitjades. Van anar passant els anys i sempre somiava en poder realizar la visita a la ciutat que tant m’agradava en fotografíes.
A punt de celebrar els noces d’argent vam plantejar-nos el meu marit i jo fer el nostre viatge somiat i després de moltes coses i impediments inicials escric unes notes del que ha estat l’experiència i les sensacions obtingudes.
Dia 28.11.15
Falten pocs dies per marxar. Estic recopilant coses, pensant què he de portar, vaig treient la maleta de l’armari, reserva i billets per no oblidar res. El moment màgic s’apropa i la il.lusió aumenta en veure que l’espera ja ha iniciat el compte enrera.
Dia 4.12.15
Ha arribat el dia. M’he llevat sense dormir, amb mocs i tos i no sé què més. JO MARXO A FLORÈNCIA. Quan ha arribat al matí el Miguel de treballar ja m’ha donat la primera sorpresa del dia:
Tenim reservada una taula en un ristorante per sopar, uauhh
14:00 Acabem de dinar a l’Aeroport del Prat ( Barcelona ). Estem esperant que adjudiquin la porta d’embarcament i cap a Firenze.
Nota: M’han fet treure les botes al control policial.
19:30 Arribada a l’Hotel degli Orafi. Als cinc minuts truquen a la porta per portar cava i canapés pel nostre aniversari. Detall de la casa.
20:00 Hem sopat al Ristorante Grotta Guelfa i hem encertat de ple amb els plats. Cada un de nosaltres segons el seu propi gust. Qué bo és tot quan estàs bé i amb qui estimes!
Dia 5.12.15
Esmorzar i cap al centre.
La ciutat a primera hora sembla que convida a pregar i respirar silenci. Hem passejat fins que han obert Santa Maria del Fiore, hem visitat la Catedral i hem donat una volta pels carrers. Després hem anat també a veure Santa Maria Novella i jo he gaudit enormement en percebre l’art en tot el seu esplendor. ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA. He recordat les clases d’història de l’Art amb el Fernando…
El Miguel s’ha llençat a fer de fotògraf.. Hem comprat els primers souvenirs.
14:30 Hem fet un tomb pel Puente Veccio, sessió de fotos etc.
16:00 Des del balcó del bar de l’hotel situat a la cinquena planta hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars del Duomo, El Baptisteri i el Campanille. Ens han regalat un cóctel de benvinguda per amenitzar el moment.
17:00 Hem visitat la Plazza Santa Croce un lloc ple de tendes amb coses típiques de Nadal. Un estil al nostre Santa Llúcia barceloní on també és de gom a gom de gent. A continuación hem estat “callejeando” fins trobar per casualitat la famosa botiga Bertolucci especialistes en artesanía amb la fusta on hem comprat algún souvenir més
![P1030483[3]](https://rosalopezgrau.blog/wp-content/uploads/2015/12/p10304833_thumb.jpg "P1030483[3]")
A les 19:00 a l’hotel després d’haver fet 18,30 km planifiquem per demà la visita a les Galeries dels Uffizi i per una altra ocasió el Palazzo Pitti.
Dia 6.12.15
Esmorçats d’hora sortim a fer cua per visitar les Galeries degli Uffizi . La paret de davant de l’hotel és limítrofe amb les galeries. Fem una hora de cua per entrar a les 9:30. Sorpresa, l’entrada avui és gratuïta. Ha valgut avui molt la pena l’espera, cada sala, cada quadre, cada detall és un món de sensacions cultura i professionalitat.
Decidim visitar el Palazzo Pitti. Trobem dues enormes cues per treure el ticket i per entrar. Són les 11:15 . Tornem a fer una hora de cua i entrem a quarts d’una. L’entrada torna a ser gratis perquè és el primer diumenge del mes. Hem visitat la Galleria Palatina i la Galeria d’Art Modern. Cansats de tanta galeria hem dinat uns focaccio di formatge i hem passejat pel Giardino di Boboli. Magnífics, espaiosos i relaxant vistes a l’aire lliure. Un cop fora he pres el primer capuccino in situ ( Al Ponte Vecchio).
Firenze és un anar i tornar de gent adicta a la cultura i el coneixement.
Dia 7.12.15
Esmorzar matiner per anar a visitar l’ Abbazia S. Miniato al Monte i la Piazza Michelangelo. Una bona caminata plena d’escales en plena natura. L’esglèsia ha valgut molt la pena veure-la. És preciosa i la mantenen els benedictins.
Fem el descens caminant entre camins i ens parem al mirador P.E Michelangelo des d’on es veu tota la ciutat. Una panoràmica esplèndida i única amb un sol que s’agraeix. Continuem la baixada i arribem a la Porta San Niccoló. Atravessem el riu pel Ponte Alle Grazie fins a la Biblioteca Nazionalle. Tornem al centre per descansar després d’haver fet més de 10 km. Cal pensar a dinar.
Dinem i sopem en horari europeu per dues raons principals:
1. Perquè a partir de les 12 del migdia si no busques lloc no trobes on dinar i seure; a Firenze mengen drets i caminant.
2. Es fa fosc a les 17:30 aproximadament i si no espaviles tampoc hi ha taules lliures.
16:30 Per primera vegada fem un Expresso (cafè) al bar de l’hotel. Avui a dins, no a la terrassa. La decoració nadadenca em sorpren. Pengen els arbres de Nadal al sostre i a l’inrevés.
Gent, botigues i més gent a qualsevol lloc de Firenze. He dit que em vull quedar a viure i no és broma; m’agrada molt la ciutat.
Hem anat a passejar i sense saber com, hem acabat a la zona “més xic” de Firenze; la Via del Torurnabouni anomenada per mi com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Hem vist la Piazza Trinita. Hem sopat a la Osteria del Pecattore fantàsticament bé i acabem amb el nostre Maruccino al Café Gilli.
Firenze és un anar i venir de gent, cotxes, bicicletes, ambulàncies, motos, viananats…, tots junts transitant a l’hora. Una cosa és escriure-ho i l’altra és viure-ho!
Acabem de comprar una aquarel.la del Ponte Vecchio per portar a casa. Una part de Firenze serà amb nosaltres per sempre. Faig un càlcul del que hem caminat fins avui i són 64,9 Km!!
Dia 8.12.15
Dia festiu a Firenze. Hem decidit fer un reconeixement a peu del camí a l’aeroport. Són 10 Km. Hem dinat al típic Panini on et fan els entrepans previ degustació al teu gust i al moment. Hem tingut sort i hem pogut seure. Per tancar l’àpat un capuccino al Gili. Plou… ja veurem què passa… és la tardor i fins ara ha fet molt bon temps.
El sopar fi de festes és de gran luxe al Restaurant Zibibbo 2.0. Hem degustat plats especials deixant de banda els típics plats de Firenze. Calia una mica més de varietat digestiva pel nostre estómag. Hem acompanyat l’àpat amb un vi blanc de la Toscana.
Al Palazzo Vecchio hem vist una projecció cinematogràfica a la Sala d’Armes de les llums de Florència. Vistes aèries que impressionen i impacten. De tornada a l’Hotel fotografiem el Ponte Vecchio on projecten imatges amb música i llum. Un altre espectacle únic per no perdre’s.
Hem acabat fent 19,33 Km més avui!!
La valoració dels dies de visita ha estat suprema. Hem vist la ciutat de dia, de nit, amb llum solar, il.luminada artificialment, il.luminada amb motius nadalencs, plena de gent, pràcticament sola, convivint motos, bicicletes, cotxes, taxis, autobusos, ambulàncies. cotxes de cavalls, policia, exèrcit, viananats de la zona i centenars de turistes tots a l’hora a la Piazza del Duomo interactuant cívicament.
Dia 9.12.15
Darrer dia d’estada a Firenze. Aquesta nit passada ja he tingut els típics nervis de la tornada.
Sento la necessitat de repetir l’experiència en un futur pel sentiment positiu i la felicitat que m’aporta ser al mig d’un patrimoni cultural de tal importància.
Rosa López 