Submergeix-te a l’univers de Rosa López, una web que combina comunicació, màrqueting i literatura, i descobreix: notícies generals, culturals o llegeix les fascinants narracions breus d’aquesta escriptora destacada.
El 14 de febrero se celebra San Valentín, patrón de los enamorados en muchos lugares aunque en Catalunya es en Sant Jordi.
No voy a entrar si la festividad de San Valentín es comercial o no, pero como siempre propongo cualquier excusa para agradecer a quien te quiere un detalle, sea este día o cualquier otro día del año.
No siempre los mejores regalos son los comprados, aunque si no tienes tiempo o ganas de hacerlos es una buena opción.
Soy creativa y presiono a mis neuronas para hacer cosas diferentes. El año pasado hice una postal especial. Esta es la fotografía final de como quedó. Creo en el Do it yourself, Hazlo tú misma.
Puzzle Encaix perfecte tu i jo (Encaje perfecto: Tu y yo)
Podéis ver todo el proceso creativo en este enlace.
Las llaves en el Ponte Vecchio(Firenze)
Este año he pensado hacer algo diferente. Cuando estuve en Florencia supe que los candados tenían un significado especial para los novios.
Los novios que quieren sellar su amor los cuelgan con su nombre o con un escrito en el Ponte Vecchio y luego tiran las llaves al río. La creencia dice que al hacer esto el amor de la pareja será eterno y que jamás volverá a separarse.
Siguiendo con la leyenda se dice que la historia surgió de un cerrajero quien quiso hacer publicidad de su cerrajería ubicada en el mismo puente; así pues fue enganchando candados de los que vendía en la baranda. Al cerrajero la idea le resultó redonda pues las parejas imitaron la acción dándole un significado romántico que no tenía nada que ver con el protagonista de la idea inicial. El tiempo ha hecho que esto se convierta en una costumbre.
La métáfora: “La llave de mi corazón” es un símbolo de amor con significado mágico y místico.
Pues bien, este año para San Valentín voy a regalar unos candados de amigurumi con su llave. Son creativos, ligeros y seguramente también eternos.
Creación Amigurumi
A continuación tenéis las fotografías por si queréis tomarlas como idea:
Éste es el resultado final: 2 candados y 2 llaves
¿Te han gustado?
Deja tu comentario
¿ Y tú qué regalas en San Valentín:
Un Candado,
Una postal,
Un frase.
Otra cosa, quizás?
Confesión
Para acabar de dar un toque todavía más personal he añadido esta frase:
La llave de este candado está en el corazón de mi amado
El año nuevo 2016ha dado sus primeros pasos y el primer mes se encuentra a mitad de camino en el momento en el cual estoy escribiendo este artículo.
No voy a escribir sobre dietas alimenticias, pues cada uno sabe cómo ha cambiado su cuerpo estos días y lo que debe hacer para recuperarlo.
Ambiente social durante las navidades
Hoy quiero comentar lo que sucede en un entorno social de fiestas o celebraciones navideñas, como las pasadas recientemente, en las cuales el hecho de reunirse alrededor de una mesa para compartir manjares hace que los comensales se olviden durante unas horas de las rencillas, los enfrentamientos y las desavenencias entre los diferentes miembros de la familia. ¡Qué bonito!
Evolución del ambiente social navideño
Cada año que pasa me cuesta más hacer que estos momentos de hermandad pasen rápido. Aunque quisiera alejarme de toda celebración social durante las fiestas de Navidad, de momento no he conseguido ponerlo en práctica. Si se te ocurre la forma de hacerlo por favor no dudes en comentarlo a continuación. Tus palabras seguro que tendrán un gran valor para mi.
¿Por qué cuesta actuar con normalidad navideña?
El año lo forman un conjunto 365 días, donde tenemos:
Días buenos,
Días malos,
Mejores y
Días peores.
Quienes te aprecian se interesan por ti preguntando qué haces, cómo te va y ayudando desinteresadamente como buenamente puedan, estas personas es normal que durante las fiestas se sigan interesando y mostrando alegría ante el encuentro.
No importa lo bien o mal que lo hayas pasado unos días antes porque, en Navidad, en nuestra sociedad, es el momento del consumo, del aparentar y del buen rollo…, pero, ¿Qué pasa cuando las fiestas se acaban?
Nada cambia, las personasvuelven a ser el de antes.
No se produce ningún acercamiento extra por parte del que se alejó. Todo se resume en un “hasta pronto“ que carece de contenido pues no contempla una acción posterior.
Mi propósito para este año es que dejemos de estar en tensión perpetua en días señalados porque perdemos mucha energía que podemos utilizar en aprender a entender qué fue lo que nos pasó para actuar de una u otra manera.
Después de unos días de descanso y antes de hacer las publicaciones periódicas semanales de los jueves he valorado lo que durante estos años he estado haciendo a nivel literario para darme a conocer.
He visto que mi trabajo ha sido elevado y muchas veces no he recibido el feedback esperado por parte de quienes convocan concursos literarios o con quienes he colaborado hasta el momento.
Empieza el año 2016 y es bueno hacer propósitos para crear una estrategia.
Participaré en concursos donde han demostrado transparencia en sus bases y en las personas premiadas.
Los lugares donde se convocan concursos de micro-relatos en los cuales la repercusión es alta al principio pero luego el resultado no se comunica a los participantes no me interesa en este momento.
Puedo crear contenidos en Web o blog para una empresa, entidad o marca personal. Si es tu caso, hablemos.
Seguiré comentando publicaciones de quienes tengan altos valores humanos, y ofreceré mi ayuda a quien le resulte útil y sea beneficioso para ambos.
Firenze va despertar el meu entusiasme quan vaig estudiar Història de l’Art a l’antic COU. Anys més tard quan em vaig casar havia de ser el viatge de noces però la situación no va permetre que es pogués fer en les condicions desitjades. Van anar passant els anys i sempre somiava en poder realizar la visita a la ciutat que tant m’agradava en fotografíes.
A punt de celebrar els noces d’argent vam plantejar-nos el meu marit i jo fer el nostre viatge somiat i després de moltes coses i impediments inicials escric unes notes del que ha estat l’experiència i les sensacions obtingudes.
Dia 28.11.15
Falten pocs dies per marxar. Estic recopilant coses, pensant què he de portar, vaig treient la maleta de l’armari, reserva i billets per no oblidar res. El moment màgic s’apropa i la il.lusió aumenta en veure que l’espera ja ha iniciat el compte enrera.
Dia4.12.15
Ha arribat el dia. M’he llevat sense dormir, amb mocs i tos i no sé què més. JO MARXO A FLORÈNCIA. Quan ha arribat al matí el Miguel de treballar ja m’ha donat la primera sorpresa del dia:
Tenim reservada una taula en un ristorante per sopar, uauhh
14:00 Acabem de dinar a l’Aeroport del Prat ( Barcelona ). Estem esperant que adjudiquin la porta d’embarcament i cap a Firenze.
Nota: M’han fet treure les botes al control policial.
19:30 Arribada a l’Hotel degli Orafi. Als cinc minuts truquen a la porta per portar cava i canapés pel nostre aniversari. Detall de la casa.
20:00 Hem sopat al Ristorante Grotta Guelfa i hem encertat de ple amb els plats. Cada un de nosaltres segons el seu propi gust. Qué bo és tot quan estàs bé i amb qui estimes!
Dia 5.12.15
Esmorzar i cap al centre.
La ciutat a primera hora sembla que convida a pregar i respirar silenci. Hem passejat fins que han obert Santa Maria del Fiore, hem visitat la Catedral i hem donat una volta pels carrers. Després hem anat també a veure Santa Maria Novella i jo he gaudit enormement en percebre l’art en tot el seu esplendor. ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA. He recordat les clases d’història de l’Art amb el Fernando…
El Miguel s’ha llençat a fer de fotògraf.. Hem comprat els primers souvenirs.
14:30 Hem fet un tomb pel Puente Veccio, sessió de fotos etc.
16:00 Des del balcó del bar de l’hotel situat a la cinquena planta hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars del Duomo, El Baptisteri i el Campanille. Ens han regalat un cóctel de benvinguda per amenitzar el moment.
17:00 Hem visitat la Plazza Santa Croce un lloc ple de tendes amb coses típiques de Nadal. Un estil al nostre Santa Llúcia barceloní on també és de gom a gom de gent. A continuación hem estat “callejeando” fins trobar per casualitat la famosa botiga Bertolucci especialistes en artesanía amb la fusta on hem comprat algún souvenir més
A les 19:00 a l’hotel després d’haver fet 18,30 km planifiquem per demà la visita a les Galeries dels Uffizi i per una altra ocasió el Palazzo Pitti.
Dia 6.12.15
Esmorçats d’hora sortim a fer cua per visitar les Galeries degli Uffizi . La paret de davant de l’hotel és limítrofe amb les galeries. Fem una hora de cua per entrar a les 9:30. Sorpresa, l’entrada avui és gratuïta. Ha valgut avui molt la pena l’espera, cada sala, cada quadre, cada detall és un món de sensacions cultura i professionalitat.
Decidim visitar el Palazzo Pitti. Trobem dues enormes cues per treure el ticket i per entrar. Són les 11:15 . Tornem a fer una hora de cua i entrem a quarts d’una. L’entrada torna a ser gratis perquè és el primer diumenge del mes. Hem visitat la Galleria Palatina i la Galeria d’Art Modern. Cansats de tanta galeria hem dinat uns focaccio di formatge i hem passejat pel Giardino di Boboli. Magnífics, espaiosos i relaxant vistes a l’aire lliure. Un cop fora he pres el primer capuccino in situ ( Al Ponte Vecchio).
Firenze és un anar i tornar de gent adicta a la cultura i el coneixement.
Dia 7.12.15
Esmorzar matiner per anar a visitar l’ Abbazia S. Miniato al Monte i la Piazza Michelangelo. Una bona caminata plena d’escales en plena natura. L’esglèsia ha valgut molt la pena veure-la. És preciosa i la mantenen els benedictins.
Fem el descens caminant entre camins i ens parem al mirador P.E Michelangelo des d’on es veu tota la ciutat. Una panoràmica esplèndida i única amb un sol que s’agraeix. Continuem la baixada i arribem a la Porta San Niccoló. Atravessem el riu pel Ponte Alle Grazie fins a la Biblioteca Nazionalle. Tornem al centre per descansar després d’haver fet més de 10 km. Cal pensar a dinar.
Dinem i sopem en horari europeu per dues raons principals:
1. Perquè a partir de les 12 del migdia si no busques lloc no trobes on dinar i seure; a Firenze mengen drets i caminant.
2. Es fa fosc a les 17:30 aproximadament i si no espaviles tampoc hi ha taules lliures.
16:30 Per primera vegada fem un Expresso (cafè) al bar de l’hotel. Avui a dins, no a la terrassa. La decoració nadadenca em sorpren. Pengen els arbres de Nadal al sostre i a l’inrevés.
Gent, botigues i més gent a qualsevol lloc de Firenze. He dit que em vull quedar a viure i no és broma; m’agrada molt la ciutat.
Hem anat a passejar i sense saber com, hem acabat a la zona “més xic” de Firenze; la Via del Torurnabouni anomenada per mi com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Hem vist la Piazza Trinita. Hem sopat a la Osteria del Pecattore fantàsticament bé i acabem amb el nostre Maruccino al Café Gilli.
Firenze és un anar i venir de gent, cotxes, bicicletes, ambulàncies, motos, viananats…, tots junts transitant a l’hora. Una cosa és escriure-ho i l’altra és viure-ho!
Acabem de comprar una aquarel.la del Ponte Vecchio per portar a casa. Una part de Firenze serà amb nosaltres per sempre. Faig un càlcul del que hem caminat fins avui i són 64,9 Km!!
Dia 8.12.15
Dia festiu a Firenze. Hem decidit fer un reconeixement a peu del camí a l’aeroport. Són 10 Km. Hem dinat al típic Panini on et fan els entrepans previ degustació al teu gust i al moment. Hem tingut sort i hem pogut seure. Per tancar l’àpat un capuccino al Gili. Plou… ja veurem què passa… és la tardor i fins ara ha fet molt bon temps.
El sopar fi de festes és de gran luxe al Restaurant Zibibbo 2.0. Hem degustat plats especials deixant de banda els típics plats de Firenze. Calia una mica més de varietat digestiva pel nostre estómag. Hem acompanyat l’àpat amb un vi blanc de la Toscana.
Al Palazzo Vecchio hem vist una projecció cinematogràfica a la Sala d’Armes de les llums de Florència. Vistes aèries que impressionen i impacten. De tornada a l’Hotel fotografiem el Ponte Vecchio on projecten imatges amb música i llum. Un altre espectacle únic per no perdre’s.
Hem acabat fent 19,33 Km més avui!!
La valoraciódels dies de visita ha estat suprema. Hem vist la ciutat de dia, de nit, amb llum solar, il.luminada artificialment, il.luminada amb motius nadalencs, plena de gent, pràcticament sola, convivint motos, bicicletes, cotxes, taxis, autobusos, ambulàncies. cotxes de cavalls, policia, exèrcit, viananats de la zona i centenars de turistes tots a l’hora a la Piazza del Duomo interactuant cívicament.
Dia 9.12.15
Darrer dia d’estada a Firenze. Aquesta nit passada ja he tingut els típics nervis de la tornada.
Sento la necessitat de repetir l’experiència en un futur pel sentiment positiu i la felicitat que m’aporta ser al mig d’un patrimoni cultural de tal importància.
Seguint amb el propòsit anunciat en una publicació anterior de coneixe’ns una mica millor el post d’avui està centrat en dues de les meves aficions principals: la fotografia i el judo.
L’interés per la fotografia em ve de la infància. Fer fotos fa anys era gairebé un privilegi, Havies de tenir cura del nombre de fotografies que el carret que havies col.locat a la màquina et permetia fer. Fins que no les tenies en paper no sabies si el que havies captat era el que volies. Recordo aquell procés com una aventura. Avui és més fàcil. Fas una fotografia, la mires i si no t’agrada l’esborres. Si la consideres bona la comparteixes en qüestió de segons.
Una altra de les meves aficions és el Judo. No com a esportista però, sí com a seguidora. Sóc mare de judoca i això ha fet que passés moltes hores entre grades veient a judoques de totes les edats.
La millor manera de gaudir de les aficions és posar-les en pràctica i vaig adonar-me que fotografiar entrenaments i competicions de Judo em motivava doblement.
A continuació us deixo un clip de Judo de l’entrenament d’estiu a Cabrils
Seguint amb la sèrie de publicacions estivals on la intenció és saber més un de l’altre; és a dir, entre tu i jo, et faig la següent pregunta: Ets dels que tenen sentit de l’humor?
Recordes quantes vegades has volgut tenir un diploma, un passi o una acreditació per ser o entrar en algun esdeveniment i per alguna raó no ha pogut ser? Doncs ara, tenir un passi és fàcil, altra cosa és que et serveixi.
La fotografia també és un dels meus hobbies i aprofitant que havia d’assistir a un esdeveniment de judo a Cabrils, on sempre faig les fotografies, vaig decidir autonomenar-me la fotògrafa de premsa de l’esdeveniment.
Un parell de dies abans de l’esdeveniment esportiu vaig trobar una pàgina, Insignia Maker, en la qual de forma molt fàcil pots crear una identificació, imprimir-la i si la plastifiques el resultat és espectacular. Ja heu vist com ha quedat la meva, que és la que il·lustra el post.
La vostra aportació
Actualizo y comparteixo una fotografía de Cozumel (México), de l’ amic Omar, on el blau del cel i el mar tene una tonalitat especial.
La natura i la seva immensitat és el que reflexa la següent fotografia enviada per la Mercè que pertany a la Vall de Loudon Poble Loundevielle (França)
Miquel envia des de Cornudella, Tarragona, aquest paisatge de muntanya. Gràcies.
Avui 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. És el dia de les flors, dels llibres i de l’ amor per tot el territori català. És costum regalar llibres i flors als éssers estimats. La festivitat omple de color i alegria tots els carrers de les ciutats.
Crochet_Book, el llibre de ganxet
Crochet_ Book és un llibre petit de ganxet que ha decidit viure l’ambient festiu en primera persona passejant-se i barrejant-se entre la gent. A continuació us narraré que és el que ha fet i com ha viscut l’esdeveniment. Com és molt decidit la mida no ha estat cap impediment per arribar a molta gent i fins i tot provocar que parlin d’ell.
La Diada de Crochet_Book
De bon matí Crochet_ Book ja es prepara per sortir al carrer. Es vesteix amb la millor gala i fa cara de content.
Crochet_ Book durant tot el dia s’ha passejat i fotografiat entre els llibres i escriptors importants. A continuació podeu veure una fotografia del protagonista en una de les parades.
Crochet_ Book que allà on apareix provoca rebombori es considera un personatge important, ell que vol que tothom gaudeixi de la festa.
Algunes persones no han volgut deixar passar l’oportunitat de tenir una de les frases signades pel personatge de moda aquesta temporada, Crochet_ Book i després de llargues cues han pogut gaudir d’una dedicatòria personalitzada.
Crochet_Book anima als seus seguidors a:
escriure,
expressar-se i
comunicar el que pensen als altres.
El públic amb Crochet_Book
La jornada del dia de Sant Jordi finalitza explicant a la premsa la seva percepció des del seu stand especial creat per l’ocasió. Molt amablement va atendre als qui vam saludar-lo personalment.
Crochet_book, el trailer de Sant Jordi
Les aventures de crochet_book en paper
Pels que necessiteu sentir la lectura perquè us agrada el llibre tangible, Crochet_ Book ara també en format paper.
Iniciem el nou any i volem canviar algunes coses, per això cal treballar i treballar, doncs bé, prediquem amb l’exemple i si vols saber quin missatge et dedico l’hauràs de desxifrar tú.
Escaneja la imatge amb un decodificador QR i podràs llegir el text que hi ha escrit per tú.
Felicitació UOC
Bon Any 2015!
Pots veure també el meu desig al video de la felicitació del nou any de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Aquí
Preparant-nos per a les Festes de Nadal: Reflexions i Consells
Escric aquest post setmanal pensant i sent conscient que som a la línia de sortida de les Festes de Nadal, unes festes que tan agraden als petits i que cada vegada més decepcionen a molts dels grans.
Segur que en les darreres hores t’has preguntat o et preguntaràs aviat: Què estic fent jo aquí? o Per què no puc fugir d’on sóc?
Si quan has llegit això t’has identificat amb les paraules escrites anteriorment, vol dir que estàs vivint una realitat que no t’agrada, no t’omple o simplement et deixes portar per aquells que sí saben què volen i són uns grans organitzadors de la vida dels altres.
No et preocupis, encara hi ha una solució:
Atura’t un moment a pensar quan va ser la darrera vegada que et vas sentir bé.
Recorda:
Què feies?
On eres?
Amb qui?
Per què et trobaves bé?
Si les teves preguntes han tingut una resposta clara, vol dir que en el moment o record seleccionat i qualificat per tu com a estat positiu i òptim, el que feies llavors era acceptat de bon grat. En aquell estat, estaves envoltat de persones que tenien alguna afinitat amb la resta i que coincidien en un espai de temps determinat.
Ens sentim bé quan parlem entre iguals i es respecta la nostra opinió igual que fem nosaltres amb les opinions contràries. Diem que sentim afinitat amb algú altre quan compartim gustos o activitats semblants que ens distreuen o enriqueixen com a persona i milloren la nostra actuació dins del col·lectiu al qual pertanyem o participem. Si aquestes coses les tenim clares,
Per què costa tant acceptar que no hem d’anar o ser on no volem?
Per fer feliços a uns quants…
Perquè és el que sempre ha tocat fins ara…
Perquè és el que s’espera que fem nosaltres…
i tantes i tantes raons més com vulguis afegir.
No hauríem de participar ni de converses, ni d’actes ni de celebracions populars o familiars que no estiguem disposats a aguantar.
He triat la fotografia superior per il·lustrar el post, que representa la rotllana judoca, on la germanor i l’afinitat dels participants es mantenen tant a dins com a fora del tatami.
![P1030483[3]](https://rosalopezgrau.blog/wp-content/uploads/2015/12/p10304833_thumb.jpg "P1030483[3]")
Rosa López 