La Diada de Sant Jordi sempre és especial. Enguany amb la pandèmia és impossible gaudir de la festa com ens agradaria, però en un intent de ser millors cada dia llegim històries reals o fictícies.
He escrit el microrelat: Amunt Valent! que és a la postal de Sant Jordi 2021 amb un missatge encoratjador:
Tot és possible a la vida si tens prou valor.
MicrorelatAmunt valent!
Ell sabia que el món no l’entenia. Vivia al marge del que es considera acceptable socialment…
Una, dues… i fins a cent vegades al dia s’aturava davant el que no entenia. Visions futures xocaven amb realitats quotidianes… Què és aquesta distància que ens separa estan tan a prop un dels altres?
Avui, ha decidit ser valent i explicar que ell entén el món de manera diferent.
Al mateix post citat anteriorment vaig explicar que a consequència de l’ERTO la situació laboral s’ha aturat temporalment.
El que no s’atura és la ment.
Dins d’ella, les paraules ( en castellà perquè són les que s’utilitzen al sector de la construcció) van i vénen.
Durant el confinament he anat fent diverses coses per aprofitar el temps i aquesta setmana que he definit al post, Covid-19 Crònica #JoEmQuedoACasa com la de la creativitat, enyorada per la situació actual i amb ganes de recuperar el ritme anterior he fet la infografia titulada: Teletreball. El repte
Us presento telemàticament el Departament de #Marketing de l’empresa.
Era un dilluns més, d’un dia més de les darreres cinc setmanes. Només faltaven quatre dies pel 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. Aquest any la situació es presentava ben diferent per llibreters, floristes, amants i persones en general…
Aquell dia el Jordi es llevà ben d’hora i començà a rumiar, doncs era primordial trobar la forma d’actuar i no deixar-se ensopir ni entristir més per la situació actual.
El Jordi feia temps que vivia retirat en un lloc discret de la geografia catalana, prop del mar, lluny de les muntanyes com pensava la majoria de la gent. El Jordi sabia que se’l recordava per haver mort al drac, però quan algú li recordava sempre deia que la gesta havia estat un cop de sort. Tot ell era modèstia, perquè posar-se davant d’un drac, lluitar, guanyar i dir que és sort costa de creure. La seva senzillesa i humanitat havia portat al Jordi a retirar-se per viure amb la Violant. La seva gesta perdurà en la memòria col·lectiva passant de generació en generació, de pares a fills. Malgrat que ell i la Violant havien obtingut el benefici de les divinitats amb la immortalitat poca gent ho sabia. De la seva existència era conegut per la llegenda.
Lluny quedaven les batalles de l’Edat Mitjana on es lluitava contra dracs…, ara al Segle XXI l’enemic tenia un altre aspecte, era més petit, invisible però igual de letal…
Arribaria la diada de Sant Jordi i ningú podria sortir al carrer. Roses, llibres, petons es quedarien sense regalar. La situació entristia al Jordi i no volia que l’estat excepcional que es vivia a nivell mundial fes oblidar el sentiment més bonic del món que és l’AMOR.
Violant, crec que és hora de sortir del nostre amagatall.
Però què dius Jordi si tothom està confinat – Digué la dona –
És una manera de dir, estimada meva – Continuà el Jordi – Arriba el dia més important de l’any: el de les flors i els llibres i les persones estan tristes, ensopides perquè la festa d’enguany no serà la ideal. He pensat a fer un discurs per recuperar el protagonisme de la diada, per no caure en l’oblit i liderar aquesta situació incerta…
I com ho faràs? – Preguntà la Violant – No pots sortir, no t’escoltaran, no et seguiran… tampoc hi ha dracs…
No pateixis Violant que trobarem la manera.
El Jordi passà unes hores pensant fins que s’adonà que tenia la resposta al seu costat: les xarxes socials. La Violant era una apassionada de la comunicació a les xarxes, a Internet; ella deia que podies estar a prop de tothom només a un clic de l’ordinador.
I així va ser com va sorgir la idea: El dia de Sant Jordi el cavaller, ara convertit en Internauta batallant amb les xarxes donaria un discurs Online a la població. Calia tenir perfils a les diferents plataformes, pensar en l’estratègia, redactar el discurs i esperar que la gent compartís, comentés i participés. Una gran gesta mundial però l’objectiu final mereixia l’intent. També s’havia d’estar preparat per rebre tot tipus de comentaris a la seva aparició al nostre segle. Seria una Fake New? – Es preguntarien alguns o potser d’altres d’impostor l’etiquetarien.
Era necessari tenir present les possibles reaccions contràries a la bona intenció i no caure en lamentacions poc productives.
Així, doncs, el 23 d’abril 2020 en una transmissió Online al Canal YouTube es sentia el següent discurs:
“Veïns, veïnes, Internautes tots i totes…
Soc Jordi, popularment conegut per vosaltres com Sant Jordi… sí, sí, com estareu pensant el del drac…. He decidit fer aquest discurs sortint del meu indret particular perquè avui patim una pandèmia mundial…
El Sant Jordi d’enguany no és un drac, una princesa, un llibre o una flor…, és un sentiment que es gesta dins el cor. La situació actual ha fet que quan tornem a passejar tranquil·lament per places, carrers, per la muntanya o la platja i veiem a amics, familiars i coneguts els preguntem sobre la salut. Què tal? Com us trobeu?
Ni petons, ni abraçades podem compartir perquè la Covid-19 ens vol destruir. Hem de tenir paciència i deixar avançar a la ciència, perquè la vacuna trobaran i la gran batalla de la pandèmia s’haurà acabat.
Mentrestant, quedem-nos a casa, seguim les recomanacions de Sanitat i dediquem estones a deixar anar la creativitat que portem dins nostre.
Altres temps arribaran: Podrem sortir, mirar-nos, apropar-nos i estimar-nos com cal. Al principi de la tornada a la rutina d’abans potser se’ns farà una mica estrany però, després d’uns minuts d’incertesa tornarem a recuperar el somriure, la confiança en els altres i la seguretat personal per haver superat uns moments d’angoixa general.
Tu que ara m’escoltes, ves pensant com els demostraràs estima a les persones que consideres especials…Igual que un ram de roses quan estan totes juntes no punxen ens agradarà estar quan el virus que fa mal hagi marxat.
Ja saps qui rebrà la primera abraçada quan haguem batut al Covid-19?”
(…)
El Jordi va dedicar gran part del dia a respondre preguntes sobre la seva aparició, sobre si desapareixeria la Diada, fins i tot li demanaven recomanacions literàries. Ell va atendre totes les peticions amb moltes ganes.
Diuen que Sant Jordi una vegada més va vèncer el drac, aquest cop sense cavall, sense espasa però amb un llapis. Per què amb un llapis? Perquè va demanar a tothom que per vèncer la por i matar l’avorriment el que millor resultat donava era escriure relats, contes o cartes d’amor. I així ho van fer persones d’arreu del mon. Amb l’ajuda de tothom es creà el llibre: Sant Jordi confinat.
(…)
Mesos més tard es descobrí la vacuna que erradicava la malaltia. Els científics van assenyalar l’origen del virus en l’enveja acumulada per la població mundial que anà passant d’uns als altres. El virus s’inicià en el 2019 però el nivell d’enveja va assolir els màxims cap al 2020. La malaltia posava a prova la solidaritat, col·laboració i germanor entre pobles i entre persones de diferents edats i gràcies a la acció conjunta de la bona coordinació ara estem sans esperant que el proper Sant Jordi ens permeti abraçar a petits i grans.
Dedicat especialment a: Dra. Mercè, Dr. Miguel Ángel, Marina H. Carme i Miquel
Nota: Les imatges no sé qui és l’autor o autora, les he rebut per What’sApp
Diferenciar temps per treballar i temps per fer altres coses.
Vestir-se i arreglar-se per anar a treballar.
Organització
Agafar la situació con un nou repte personal per superar-te.
Cap de setmana a casa
Utilitzar la imaginació i ser creatiu! Faig un captus d’amigurumi a ganxet per decorar el nou lloc de teletreball.
Setmana 2
Necessitat d’ocupar el temps: M’apunto a fer Teleformació; faig el curs: comerç electrònic i botiga virtual.
I de sobte tot va canviar…
Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.
Orgullosa de la meva família per la seva professionalitat i humanitat. Us estimo!!
Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.
Reflexió personal durant el confinament
Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.
Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.
Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut
Setmana 4
Preparant escapada virtual de Setmana Santa
Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.
La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge.
Cap a París perquè em van regalar un mocador de París i jo no he anat, per tant és bona idea per viatjar… virtualment.
A continuació la postal que deixa constància del viatge…
Setmana 5
La tornada al #teletreball millora l’autoestima
Aquesta ha estat una setmana molt productiva intel·lectualment.
He acabat 10 dies abans el curs Online que estava cursant sobre Comerç electrònic i botiga virtual
He realitzat també el curs Online: Coronavirus, prevención en el entorno laboral.
Setmana 6
Pensant en Sant Jordi he dissenyat una postal i he escrit el relat titulat: ” Sant Jordi Confinat“
Si voleu passar una estona entretinguts amb un relat ambientat en el dia de Sant Jordi feu clic a continuació: Sant Jordi Confinat
Setmana 7
Coses de la ment…
Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.
Em cal relax
Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones
Després de 50 dies trepitjo el carrer
Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.
Setmana 8
Recompte televisiu
Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista dels capítols de les sèries que he vist fins ara:
El embarcadero. Temporada 1 i 2. Total capítols vists: 16
VIS a VIS. Temporades 1,2,3 i 4 .Total capítols vists: 40
You. Temporades 1 i 2. Total capítols vists: 20
La Casa de papel. Temporada 4. Total capítols vists 8
Benvinguts a la familia. Temporada 1. Total capítols vists 13
Breaking Bad. Temporada 1,2,3,4,5. Total capítols 62
97 capítols de sèries durant el confinament!!
El plaer de contactar amb la natura
Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.
El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.
Descobrint rutes naturals properes a #RubiCity
Setmana 9
Ja fa 2 mesos!! Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.
Mascaretes obligatòries
21.05.2020 Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.
Setmana 10
Coses positives del confinament
He après a tenir paciència.
He après a dir no.
He après a preocupar-me per mi directament.
He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.
Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.
Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.
He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.
Setmana 11
Setmana plena de creativitat
El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.
Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.
Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte.
Setmana 12
Cansament per l’incertesa
Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.
Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…
Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.
Setmana 13
Esperant la nova realitat
A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.
Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:
Hem de dur mascareta pel carrer.
Hem de mantenir una distància mínima de 1,5 metres entre persones.
Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.
Setmana 14
Fase 3!! Una cosa bona a celebrar
Ara les persones, recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!
27 de gener 2020. Dia Internacional del Community Manager
27 de gener. Dia Internacional del Community Manager
Quan es celebra?
El quart dilluns de gener es celebra el Dia Internacional del Community Manager. És una de les professions destacades dins del mercat digital i empresarial.
Qui són?
Els community managers o social media s’encarreguen de gestionar la interacció d’una marca (sigui marca personal, o marca d’una organització, o d’una empresa ) entre els seguidors i / o clients mitjançant les xarxes socials.
En poques paraules podem afirmar que la professió d’ un Community Manager és semblant a la del Relacions Públiques. El canal de contacte amb el seguidor o client és mitjançant les xarxes socials.
Què fa?
Mira interaccions i comentaris dels seguidors i envia resposta.
Analitza les estadístiques per comparar amb les interaccions.
Gestiona les publicacions a cada xarxa: programacions, entregues…
Busca informació interessant pel seu públic i s’interessa per les noves tendències.
El Community Manager elaborarà un manual de gestió de crisi a les xarxes davant accions no desitjades per part d’algun membre de la comunitat o davant de comentaris de trolls, per exemple.
S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
Em sento afortunada
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
Aunque la infografía es bastante fácil de interpretar voy a dejar una breve explicación a continuación por si alguien la necesita.
Cuando estamos interesados en ampliar la información sobre una marca, entidad o persona buscamos en Internet.
Si existe, encontraremos posiblemente su página web, y en el buscador la información específica.
Puede que a parte de la página web, la marca, entidad o persona tenga perfiles en redes sociales como Facebook, Twitter, Instagram o YouTube.
Si les damos Me gusta o corazones y compartimos las publicaciones conseguimos que suban las estadísticas y posiblemente más personas se interesaran por las publicaciones o newsletters.
Todas estas acciones harán que se hable más de la marca, entidad o persona; es decir se haga más viral con lo cual aparecerá en más ocasiones en Internet.
En esta ocasión el post recoge los pasos previos por los que pasa un libro antes de llegar al lector.
Hace algún tiempo escribí un par de artículos donde explicaba parte de la experiencia y del trabajo que hay detrás de un libro editado. Puedes volver a recordarlos en los enlaces que hay a continuación:
En esta ocasión quiero resaltar el mismo trabajo pero desde la perspectiva exterior al autor, pues mi función ha sido dirigir la obra. Nunca había pensado que podía hacer algo así ya que resulta complicado cuando se trata de tu historia y de tu libro, pero con Xavi no ocurrió lo mismo.
Xavi Mas, autor de Bouloucounda: El legado del baobab, me propuso una colaboración para su libro solidario. Lo que inicialmente parecía difícil se transformó en trabajo compartido e intercambio de ideas.
Reseña del libro solidario Bouloucounda: El legado del baobab
Unidades didácticas para trabajar la lectura
A continuación puedes descargar unas preguntas didácticas (disponibles en catalán y en castellano) para los más jóvenes.
Cuando leas Bouloucounda: El legado del baobab.Te sorprenderás!
Rosa López 