Reflexions, recursos i experiències relacionades amb l’univers digital: des de l’impacte d’Internet, el desenvolupament web fins a l’ús estratègic de les xarxes socials com a mitjà de comunicació, presència i comunitat.
El Campament Màgic transforma l’entorn del Castell en un món de fantasia
Hem visitat el Campament Màgic hi ha estat una experiència immersiva que converteix l’entorn del Castell en un escenari encantat ple de personatges fantàstics, decoració medieval i activitats familiars.
Un recorregut màgic ple de sorpreses
La imatge mostra l’essència del Campament Màgic:
personatges de fantasia,
decoració medieval,
figures inflables com el Mag Rubisenc i els germans Mario i Luigi,
escenes steampunk (Maquinària amb engranatges, vapor i metall),
artesania en directe i l’ambient festiu.
L’ambient ésuna invitació visual a endinsar-se en aquest món encantat.
I així, entre llums suaus, rialles i personatges que semblaven sortir d’un somni antic, nosaltres també hi hem caminat en família. I, sorprenentment —o potser no—, sent adults hem tornat a gaudir com quan érem nens, amb aquella mirada ampla que només s’obre quan la màgia és real i el cor recorda que encara sap jugar.
Camins de Pessebre: tradició, artesania i comunitat
Aquest any, a Rubí, torna una nova edició de l’exposició de diorames. Petites escenes en miniatura que custodien tradició, detall i mirada artesana, convertint-se en fragments de paisatge, gestos de cura i ponts entre generacions.
Una visita que emociona: racons en miniatura que expliquen històries
Avui hem visitat l’exposició de Diorames on ens hem deixat portar per aquests racons que expliquen històries de Nadal, d’ofici i de comunitat.
La fotografia que acompanya aquest article és un tastet visual: instants capturats d’enguany.
Escenes del collage
Les escenes de la fotografia corresponen a:
🏛️ Una plaça plena de vida, amb edificis que abracen figures en moviment, com si el temps s’hi hagués aturat per celebrar.
🧩 Un interior amb rajoles blanques i negres, on la geometria esdevé escenari per a trobades íntimes.
⛪ Una església amb campanar, que s’alça com far d’espiritualitat i memòria col·lectiva.
🐫 Un viatger sobre un camell, que evoca els camins llunyans dels Reis d’Orient.
🏛️ Un espai d’arcs i columnes, que ens recorda l’arquitectura com a custòdia de la història.
🎉 Una escena festiva amb el rètol “feliz 2026”, que ens convida a començar l’any amb esperança i comunitat.
Diorames com a celebració del detall i la memòria
Cada diorama és una celebració del detall, de la mà que crea contra l’oblit.
Aquest any ha estat una pàgina plena de contrastos: moments que han trencat la respiració i altres que m’han tornat la veu.
Hi ha hagut , pèrdua, alleujament i una sorpresa constant que em recorda que la vida no és lineal, sinó una successió de petites revifalles.
Ferides i recuperació
He viscut un accident de cotxeque em va posar davant la fragilitat del cos i la ment. Aquells dies van ser lents i plens d’incertesa, però també van revelar una força que no sabia que tenia. M’he sortit força bé i la recuperació ha estat una petita victòria que guardo amb gratitud.
Pèrdues que obren camins
Ser acomiadada de la feinainjustificadament va ser un cop que em em deixà en shock, però també va ser la llum que em va obligar a mirar la realitat amb altres ulls. Allò que semblava un final es va convertir en una porta: vaig fugir d’un ambient tòxic i, en fer-ho, vaig recuperar la capacitat de somiar una feina digna i coherent amb qui sóc.
Llum i comunitat
El 2025 també m’ha portat regals inesperats. Formar part de laJunta Sala Neus Catalàha donat continuïtat a allò que m’apassiona i connectar amb persones que comparteixen valors i entusiasme.
Hem viscut ensurts familiars relacionats amb la salut, però també he vist com amics estimats, entre els quals està el Jordi, es recuperen i segueixen amb les seves activitats…, això m’ha donat esperança.
Al 2025 també hem donat visibilitat a discretes Persones Humanes que encomanen positivisme a la comunitat…
L’escalf real d’amics i amigues interessant-se per la meva situació actual m’ha recordat que no estem soles.
Decisions amb mirada al futur
Mentre espero l’oportunitat de crèixer professionalment * en un nou destí, he pres la decisió d’opositar per la UAB amb la voluntat d’obtenir una estabilitat professional que em permeti viure amb dignitat i sentit. És una aposta que neix de la convicció que puc construir una vida amb més coherència entre el que faig i el que sóc.
Si estàs interessat en el Portfolio demana’m contrasenya per privat.
Surto del 2025 amb el cor ple i més lleuger. Hi ha cicatrius que recorden el que he viscut, però també hi ha una xarxa de persones, projectes i decisions que em sostenen.
Un dels regals bonics d’aquest any ha estat veure com un projecte d’un amic iniciat al 2019 s’ha fet realitat. És una alegria compartida que m’ha recordat que la constància i la passió poden transformar el que semblava impossible.
Entro al 2026 amb esperança, amb voluntat de cuidar-me, de seguir aprenent i deixar que la vida em sorprengui amb noves oportunitats.
A tots i a totes us desitjo que el 2026,
sigui un any de cura, de treball honest i de moments que ens facin sentir vius.
En aquesta il·lustració festiva i provocadora, una jove bruixa catalana rep galetes d’un robot encaputxat que, en lloc de panellets, reparteix cookies —tant digitals com comestibles.
El bosc de tardor es transforma en escenari tecnològic: un dron escampa codis QR, una carbassa vigila i una aranya penja com si fos un pop-up.
La bruixa, desconcertada, exclama:
“Això no són panellets, són pop-ups!”—una crítica punyent a la substitució de rituals per interfícies.
Així neix el Protocol Castanyaire: una resistència simbòlica contra la invasió digital disfressada de festa.
🔎 Sabies què…?
La Castanyada pot tenir pop-ups?
Mentre Halloween ens ofereix fantasmes, disfresses i cookies digitals, la Castanyada ens convida a reconnectar amb la memòria, les castanyes i els rituals de tardor.
Però… què passa quan la Intel·ligència Artificial entra al bosc?
El Protocol Castanyaire és una proposta simbòlica per protegir les tradicions locals davant la invasió de cookies (digitals i comestibles).
Els panellets són molt més que dolços: són arxius de memòria col·lectiva, fets amb mans que recorden.
En català, pop-up pot sonar com una bruixa que apareix de sobte… però també com una alerta que ens diu: “Atenció, això no és el que sembla!”
Reflexió final
Entre castanyes que cremen lentament i cookies que apareixen sense avisar, potser ha arribat l’hora de decidir quin ritual volem alimentar.
Aquest Halloween, potser el Truco o Trato no és només una broma infantil, sinó una pregunta profunda: Acceptem el tracte digital o recuperem el truc ancestral? Perquè cada pop-up que apareix pot ser una oportunitat per recordar que els panellets no es descarreguen—es comparteixen.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Des de fa mesos tinc l’honor de col·laborar amb la Sala Neus Català, un espai de cultura feminista i memòria viva que, fidel al llegat de Neus Català, combina justícia social i compromís col·lectiu.
Aquest espai, ubicat a Rubí, és molt més que una sala d’exposicions: és un lloc de resistència simbòlica, d’empoderament comunitari i d’aliances transformadores.
Amb projectes com “Brodadores de Memòries”, intercanvis de llibres, murals participatius per commemorar el 8M o altres activitats de sensibilització, la Sala construeix una narrativa de pau, memòria i feminisme.
Et convido a conèixer la tasca de la Sala Neus Català el divendres 17 d’octubre al Portes Obertes.
Qui va ser Neus Català?
Neus Català i Pallejà (6 de octubre de 1915-Guiamets, 13 de abril de 2019), supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i lluitadora antifranquista, que va viure a Rubí durant dues dècades a partir dels anys 70. Ella formà part d’una generació de lluitadores contra el feixisme i el nazisme.
Neus Català fou una militant incansable i modèlica tota la seva vida. Rebé multitud de reconeixements:
la Creu de Guerra amb Palmes
la Creu de la França lliure,
condecoracions a l’heroisme en el combat contra l’ocupació nazi,
la Creu de Sant Jordi,
la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya,
la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i,
el premi de Catalana de l’any 2006.
Entrevista a Neus Català publicada a La Ciutat 2002
Contribució de la web als Objectius de Desenvolupament Sostenible
La comunicació esdevé una eina de transformació social. A través de projectes solidaris, voluntariat cultural i màrqueting ètic, contribuïm activament a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides.
✅ ODS 4 – Educació de qualitat
🎓 Aquest objectiu promou una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tothom.
📌 Des de la web, impulsem la cultura com a eina educativa: recomanem llibres que inspiren consciència, donem visibilitat a iniciatives literàries.
✅ ODS 5 – Igualtat de gènere
♀️ L’ODS 5 busca eliminar totes les formes de discriminació i violència contra les dones i nenes.
📌 Donem veu a espais feministes com la Sala Neus Català, reivindiquem la memòria de dones lluitadores i promovem narratives que desafien els estereotips de gènere. La comunicació feminista és una eina de justícia social.
✅ ODS 10 – Reducció de les desigualtats
🌐 Aquest objectiu pretén reduir les desigualtats dins i entre els països.
📌 Visibilitzem projectes com ASB_Bouloukounda al Senegal, que treballen per l’empoderament comunitari. La comunicació solidària connecta realitats diverses i dona protagonisme a col·lectius sovint invisibilitzats.
✅ ODS 17 – Aliances per assolir els objectius
🤝 L’ODS 17 promou la col·laboració entre governs, societat civil i sector privat.
📌 La web actua com a plataforma de connexió entre entitats, voluntaris i iniciatives socials. Creem sinergies amb organitzacions locals i internacionals per amplificar l’impacte de la comunicació amb valors.
Web compromesa amb el Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, els nostres ODS
Fa un temps vaig escriure una fàbula sobre les pilotes de colors, una metàfora visual de les relacions entre companys de feina. Les pilotes rodaven, es trobaven, s’allunyaven… i en aquell moviment es revelaven les tensions, les afinitats i els canvis dins l’equip.
Avui, he creat un sociograma amb intel·ligència artificial que representa una altra manera de mirar les connexions humanes. Ja no són pilotes que es mouen lliurement, sinó nodes que s’entrellacen en una xarxa complexa de vincles, colors i distàncies.
🔵🔴 Els colors dels nodes parlen de rols, de presències més visibles o més perifèriques.
🟠🟣 Les línies que els uneixen —algunes sòlides, altres difuses— ens parlen de confiança, col·laboració, tensió o silenci.
🧩 I el conjunt ens convida a pensar: com ens relacionem? Quins camins emocionals recorrem dins l’equip?
🧷 Què són els nodes?
En un sociograma, cada node representa una persona dins del grup. És com un punt de partida des d’on s’estenen les relacions. Els nodes poden tenir diferents colors, formes o mides segons el rol, la influència o la posició emocional dins l’equip. Són com les peces d’un trencaclosques relacional que, unides per línies, dibuixen la realitat invisible de les connexions humanes.
Aquest sociograma no és una continuació directa de la fàbula, però sí que en manté l’essència: entendre les relacions com un organisme viu, que respira, canvia i ens transforma.
🔎 Sabies què…?
En psicologia social, els colors i les formes en un sociograma poden representar emocions, rols, influències o fins i tot absències significatives.
Les connexions febles —aquelles línies grises o discontínues— sovint són les que obren portes a noves idees i perspectives. No cal que siguin fortes per ser valuoses.
💬 Potser ja no som pilotes rodolant, busquem espais on encaixar, connectar i créixer.
Veus Connectades és una història inspiradora sobre dues persones emprenedores, la Sofía i el Julián, que decideixen crear una plataforma digital oberta al diàleg. Volen que tothom pugui compartir idees lliurement, sense por ni censura.
El projecte arrenca amb entusiasme, però ben aviat descobreixen els reptes que implica la convivència virtual: comentaris agressius, malentesos i molta tensió. Amb constància i consciència, decideixen implementar normes de respecte i moderació.
Amb aquests canvis, comença a florir una comunitat viva: missatges d’agraïment, converses constructives i un espai on cada veu té valor. Aquest projecte, és un exemple de com la tecnologia pot unir-nos, si es construeix amb responsabilitat i empatia.
Una història sobre el poder de l’expressió lliure, la col·laboració i les connexions reals en l’era digital.
Veus connectades
Portada
Veus connectades de Rosa López #PasionConTinta
Presentació
Sofia: Tinc una idea, Julián… Vull crear un espai on la gent pugui expressar les seves opinions lliurement.
Julian: Això sona genial. Jo em puc encarregar de la part gràfica. Com imagines la plataforma?
Sofia: Un lloc on tothom pugui parlar sense por… Però amb respecte.
Problemes a la plataforma
Sofia: No esperava que això se’n sortís de control tan ràpid…
Julian: Hi ha massa comentaris agressius.
Sofia: Volíem que la gent parlés lliurement, però això és un caos.
Julian: Hem d’establir normes i moderació, o no funcionarà.
Primers èxits
Sofia: Mira això, Julian!
Julian: Alguna cosa bona, per fi?
Sofia : Algú ens agraeix haver creat aquest espai. Diu que, per primer cop, sent que la seva veu és escoltada.
Julian : Sabia que valdria la pena l’esforç. Anem pel bon camí.
Creixement del projecte
Sofia: La nostra plataforma està creixent més ràpid del que imaginava.
Julian: Això és bo, però també vol dir més responsabilitats.
Sofia : Hauríem de millorar l’estructura i afegir moderadors. Julian : Tinc algunes idees per optimitzar el disseny.
Sofia: Si seguim així, això pot convertir-se en quelcom realment gran.
Julian : Fem que funcioni.
Reflexió i futur
Sofia: Mira quanta gent hi participa!
Julian: Ho hem aconseguit… hem creat un autèntic espai de diàleg.
Sofia : Continuarem millorant aquesta comunitat.
Julian : I ens assegurarem que continuï sent un lloc de respecte i aprenentatge.
Sofia : Això és només el principi.
Julian : Anem a per més.
💡 Saps què?
Aquest còmic no només parla de tecnologia, sinó de persones. És una crida a crear espais digitals més humans, on tothom pugui sentir-se escoltat.
Rosa López 