Entrades que celebren, retraten o reflexionen sobre la ciutat de Rubí des d’una mirada creativa, urbana i emocional. Espais, persones, instants i projectes que donen forma al batec vital de Rubí com a ciutat viva, diversa i en transformació.
La Festa Major de Rubí se celebra al voltant del 29 de juny, dia de Sant Pere. És la festa gran de Rubí, enguany es celebra del 28 de juny a l’1 de juliol.
GALERIA FOTOGRÀFICA FESTA MAJOR RUBÍ
CONCERT DE EL ARREBATOA L’ANFITEATRE DEL CASTELL
L’anfiteatre del Parc del Castell de Rubí té una capacitat per a 2000 espectadors. És un espai que permet actuacions musicals i d’un altre tipus.
És un lloc meravellós per gaudir d’esdeveniments a l’aire lliure!
Col·laboració a l’Associació Senegalesa Bouloukounda
El projecte: ASB
L’ASB – Associació Senegalesa de Bouloukounda és una entitat basada en el voluntariat de qui la formen i l’aportació de mitjans via donacions materials i econòmiques.
La composen persones amb sensibilitat i amb la motivació de contribuir en el desenvolupament i millora de les condicions de vida de les persones, centrades en Bouloukounda.
Les sensacions personals
Sento un gran agraïment per la confiança que l’Associació Senegalesa de Bouloukounda ha posat en mi al confiar en una de les meves passions, la comunicació, per presentar els projectes que es duran a terme des de l’associació.
Tornar a posar en marxa habilitats i entusiasme en pro de grans causes solidàries anima a continuar millorant per arribar a qualsevol punt sigui físic o virtual del metavers social.
Febrer 2025 Finalitza definitvament la meva col·laboració amb l’associació.
El judoca rubinenc Miquel Luque ha obtingut el bronze en la Copa d’Espanya Veterans celebrada a Palamós.
Palamós ha acollit avui dissabte 25 de maig la II edició de la Copa d’Espanya Internacional de Veterans de Judo. Han participat 90 judoques, homes i dones, d’edats de 30 i fins els 84 anys.
La Copa d’Espanya forma part d’un circuit puntuable on els judoques poden optar a participar a la Copa d’Europa. El judoca rubinenc Miquel Luque ha participat per primera vegada en una Copa d’Espanya en la categoria veterans + de 100 kilos classificant-se en la tercera posició.
Països convidats
A la Copa d’Espanya Internacional de Veterans Trofeu Vila de Palamós han participat esportistes procedents de Catalunya i la resta de l’Estat com també de països com França, Corea del Sud, Lituània, Alemanya i Ucraïna.
Fotografies de la jornada
Escalfament
Concentració i el coach
La competició
Els seguidors a les grades
Entrega de premis
Felicitacions al tatami
LA NOTÍCIA A LA TV COSTA BRAVA
Podeu veure a Luque en un moment de la competició als minuts 3.26 – 3.31
Dissabte a la tarda s’ha disputat al complex esportiu de Badia del Vallès El Campionat de Catalunya de Judo en la categoria Veterans.
El rubinenc Miquel Luque, després de gaire bé una dècada sense participar en competicions ha quedat subcampió de Catalunya.
Miquel Luque, 2n dan i en la categoria de + 100 kg representant al Tomodachi Judo Club en el qual imparteix classes a Rubí per nens i per aduts ha tingut per rivals a Daniel Carrasco Álvarez del Club Judo Vilafranca – Vilanova i a Andrei Ivancea de l’Associació Esportiva Karate – Judo La Llagosta.
Des d’aqui felicitem al Miquel per la fita d’avui i l’animem a participar en les properes competicions per continuar portant el Judo Rubí fins al pòdium.
Preparant la competició
Per competir cal preparar-se participant en entrenaments federatius i stages de Judo. A continuació teniu fotografies d’aquests dies.
16 – 17
març
Entrenament federatiu a Manresa
29 – 31
març
Stage de Judo a Castelldefels amb Misato Nakamura
29 – 31
març
Stage de Judo Setmana Santa
Galeria fotogràfica del campionat
Els amics i familiars a les grades
No us perdeu les imatges de les grades plenes d’amics i familiars que donaven suport al Miquel Luque.
La competició
Descobreix la intensitat i l’adrenalina de la competició en el Campionat de Catalunya de Judo Veterans a través de les nostres fotografies dels combats del Luque.
A continuació imatges vibrants del judoca rubinenc en el moment de triomf de l’entrega de la medalla capturat al pòdium.
Moments emotius amb el coach i l’alumne
Les imatges inferiors capturen la bona relació entre l’Eric, el Miquel i l’Aitor ; que és la clau del seu èxit en la competició.
Moments de distensió i celebració
Una vegada finalitzada la competició i amb la medalla aconseguida, és moment per compartir amb amics i familiars la felicitat del moment.
Avui a l’Ateneu, l‘alcaldesa de Rubí, Ana M. Martínez junt amb els regidors i regidores implicats en les actuacions de millora del Carrer Cadmo han fet una presentació veïnal del que ha representat la millora urbanística per la ciutat.
Les millores han estat subvencionades pels fons Next Generation.
Fotografies del projecte del Carrer Cadmo
Les obres del Carrer Cadmo de Rubí estàn pràcticament acabades i el dilluns 26 de febrer s’ha donat pas a la circulació.
A partir de dimarts 27 circularà el transport públic des de primera hora.
Converses amb els veïns
Finalitzat el nou parterre del carrer Cadmo
El parterre, d’estil modernista, l’han realitzat estudiants francesos de jardineria i paisatgisme coordinats amb el Servei Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament.
👩🏽💻 El meu nom és Rosa López també coneguda com #PasionConTinta.
Sóc entusiasta de la comunicació oral, escrita, visual i la comunicació audiovisual.
Interessada per la comunicació dels mitjans de masses o mass media i fins i tot per la comunicació política. També m’interessa el Marketing i la Literatura.
El meu propòsit a la vida és donar a conèixer les històries que escric i desitjar que ajudin als qui les llegeixen.
La personalitat de la marca #PasionConTinta és convertir les emocions en paraules i escriure històries entretingudes per llegir i, al mateix temps, facin pensar.
Suscriu-te a la Newsletter a continuació
Vull rebre les publicacions
Escriu el teu correu electrònic per rebre les publicacions directament.
Durant cinc anys he estat col.laborant al CEF Can Mir com a Responsable de Comunicació. Amb el canvi de la Directiva les meves responsabilitats amb el Club han finalitzat.
Personalment ha estat un període intens, ple d’emocions i reptes diaris en el qual he adquirit nous coneixements i he desenvolupat habilitats que estaven amagades en el meu interior. He tingut la sort de col·laborar amb el Jordi Peiró compartint idees, propostes i el creixement de seguidors i seguidores fet que ha provocat que el Club es conegués a nivell Internacional.
La tasca diària de creació, continuïtat i interacció amb els seguidors i seguidores del Club ha acabant consolidant amistat online i a nivell personal amb molts de vosaltres.
Per tot això només puc dir:
Gràcies!
Ara és el moment de replanteixar-me la vida, les relacions i les noves oportunitats.
Guillem un nen diferent. #PasionConTinta #Asperger 2022
Una forma diferent de comunicació
La síndrome d’ Asperger està en relació amb la comprensió i maneig dels aspectes verbals i no verbals.
Es caracteritza per tenir dificultats per al llenguatge, la comunicació i relació amb altres persones. És un trastorn de l’espectre autista en el qual el quocient intel·lectual és normal.
El primer any de celebració del Dia Internacional de la Síndrome d’ Asperger va ser el 2007. La data del 18 de febrer coincideix amb l’aniversari del naixement de Hans Asperger, un psiquiatre austríac que va descriure per primera vegada aquesta síndrome el 1943.
Relat: Guillem un nen diferent
Recordo que en Guillem, amb 7 anys, quan anava a la classe dels Astronautes ja apuntava maneres…
En ocasions, la Marta, la mestra s’enfadava perquè a les tutories del divendres, el Guillem sempre acabava sent el protagonista per alguna raó.
La majoria de divendres de tutoria el nen no participava dels temes que es xerraven a classe. En Guillem es mostrava absent, trist, com si visqués en un món diferent, paral·lel en el que es trobava.
En comptades ocasions, si a la classe es comentava un tema que al Guillem li agradava, llavors participava. El nen prenia la paraula i no deixava intervenir a la conversa a ningú més. La Marta, mediava les exposicions orals intentant donar el torn de paraula a la resta de companys però, tan aviat com el nen o nena que estava parlant feia una pausa o un silenci propi d’una conversa, el Guillem tornava a agafar la paraula i prosseguia amb el mateix que havia dit anteriorment. Una, dues o desenes de vegades repetia la mateixa frase, utilitzava el mateix argument si algú es mostrava contrari a les seves afirmacions…
La resta de companys de classe, quan el Guillem es mostrava tossut i reiteratiu, es relaxaven i no l’escoltaven; els alumnes més xerraires feien grupets de tertúlia on es sentien frases com:
Uff , una altra vegada el mateix. Quin cansament!!
Vinga nois – Comentava la Marta – una mica de silenci, si us plau…, escoltem el que ens explica el company.
Bla, bla, bla… i més bla, bla, bla – va dir el Roger –
Tots els alumnes de la classe els Astronautes van riure al uníson a l’escoltar les paraules del Roger.
El Guillem s’havia quedat amb l’expressió corporal freda, immòbil i amb els ulls grossos clavats a la cara de la Marta. El nen no entenia la dinàmica de les sessions de la tutoria. La reacció col·lectiva inesperada, improvitzada dels seus companys el frustrava i per tant s’autoexcloïa… el Guillem sentia i rebia el rebuig del seu entorn… Aquest era el seu pensament intern que no compartia amb ningú.
El tarannà del Guillem canviava durant l’estona d’esbarjo al pati. Es movia ràpidament d’un lloc a un altre. Bellugava els braços amunt i avall i era feliç fent l’avió. L’estona de joc era el moment de deixar anar les tensions acumulades ja que el Guillem semblava tenir un punt d’hiperactivitat i el fet d’estar en moviment el feia content.
Quan s’organitzaven curses de carreres entre classes el Guillem es reconeixia des de lluny entre els participants per l’activitat dels seus moviments desordenats, a mode de descoordinació i com si estiguessin fora de l’òrbita corporal. Diríem que els moviments de braços i cames resultaven exagerats i incontrolats per l’activitat física que realitzava.
El nen no patia ni s’adonava d’aquesta diferència vers els companys… això sí, amb freqüència durant la cursa xocava amb algun nen o nena. El Guillem corria mantenint la seva trajectòria que mai era recta ni seguia la lògica grupal.
A l’escola, durant les classes de llengua el Guillem patia. Un dia a la setmana en l’espai exposició en grup, s’havia de fer equip per debatre algun tema d’actualitat.
Quan era l’hora de fer equip i buscar als companys, el Guillem sempre tenia dificultats per fer pinya.
Si per alguna raó aquella setmana les exposicions eren individuals no sorgia cap problema per desenvolupar la tasca. Ell escollia el tema i en el moment de l’exposició podia passar-se tota l’hora parlant sense interrupcions. Eren moments per lluir-se on el vocabulari era l’adequat i superior al que li correspondria per l’edat. El Guillem desenvolupava l’exposició oral amb una correcta explicació amb arguments i resultats. El moment final era destinat a resoldre les preguntes o dubtes…
Malgrat si l’exposició generava interès entre els oients i el grup classe s’emocionava intensament, feia sorolls, i parlaven entre ells, el Guillem es sentia insegur i neguitós. La inseguretat es transformava en tons de veu elevat seguit d’una sensació de mareig general.
El sobtat descontrol de la situació provocada per l’interès de la seva exposició, no reflectien les ganes imperioses de demostrar el que sabia. Ell sentia el fracàs personal.
Amb una evolució diferent però amb un resultat semblant o pitjor a l’anterior resultaven les sessions d’exposició en grup.
En Guillem durant l’explicació dels seus companys criticava davant de tothom la manera d’expressar la idea o concepte d’un membre del grup, que no tenia la mateixa opinió que ell.
No tenia inconvenient a remarcar públicament les faltes o errors durant la presentació.
El problema que s’originava a continuació, no era tant per mostrar un desacord amb la resta de nens i nenes del seu grup, sinó per la manera com ho feia; les formes que utilitzava no eren les socialment correctes.
En Guillem quan feia les correccions no existia gens de diplomàcia ni empatia cap a l’altra persona. Mostrava una actitud prepotent i irrespectuosa que la Marta aturava a l’instant per no ferir als alumnes que debatien el seu treball.
Quan la mestra posava fi a la tensió ambiental els companys del Guillem ho acceptàvem perquè la recomanació venia de la tutora. Sense rondinar gaire reprenien les tasques amb ordre; en canvi ell no era capaç d’entendre què disgustava a la resta ni perquè es mostraven ferits per les seves paraules. En situacions com aquesta era quan li apareixia l’expressió paralitzada amb els ulls clavats a la cara de la Marta.
La mestra aprofitava els moments de calma del grup classe per fer didàctica i explicar que tots ens hem de respectar individualment tal com som perquè la nostra essència com a individu és la persona.
El dimarts era el millor dia de la setmana pel Guillem. El matí sencer es dedicava a les matemàtiques, càlcul i informàtica. El nen sovint comentava en veu alta que aquestes sessions eren més curtes que la resta ja que li passava el temps ràpid.
El Guillem durant la classe de matemàtiques tenia tasques de nivell superior als seus companys per la seva condició especial. Això de manipular números li donava seguretat i control i gaudia amb els propis resultats.
Quan estava immers en el món logístic fent resolució de problemes si li preguntaven com es sentia sempre donava la mateixa resposta:
Bé, a seques, i acte seguit comentava el resultat obtingut del que feia…
Veus?… Ja està resolt – Exclamava alegre.
Pel Guillem, comunicar-se era transmetre dades i explicar la informació. Sense emoció aparent, amb un to monòton i sense modular la veu durant l’explicació.
Al claustre de professors, quan els educadors comentaven com s’integrava el Guillem amb la resta del grup, la Marta insistia que la Síndrome d’Asperger no és una malaltia, sinó que és una condició neurològica diferent a la majoria. La diferència consisteix en l’alteració del procediment de l’entorn com deia Shopenhauer.
La diferència de comportament i reacció davant dels estímuls, en els models socials és el que més costa que acceptin. Els companys de classe pregunten per què el Guillem fa tonteries o per què s’enfada tant quan no li donem la raó – Explicà la coordinadora de cicle.
En canvi els que segueixen bé els raonaments logístics queden bocabadats quan parla que aquesta o aquella acció segueix un patró que ell ha vist i a continuació l’explica. – Comentava l’Eva – Llavors amb un llapis i un full blanc dibuixa mentre va parlant… En Guillem acaba definint una mini tesi esquematitzada. Penso – Prosseguí la mestra –, que la intenció del Guillem és captar l’atenció de tothom per no improvisar accions o reaccions inesperades….
La reunió continuà uns 50 minuts més dels quals bona part es parlaren de les peculiaritats dels “aspies”, com les dificultats que té el Guillem en els temes de comunicació social i en la flexibilitat del pensament i comportament humà; en canvi amb freqüència mostrava un llenguatge i una capacitat intel·lectual superiors a la mitjana de la classe. Al claustre trimestral els temes i situacions concretes de la classe dels Astronautes no podien obviar el protagonisme del Guillem i dedicaven força temps a planificar accions futures.
Han passat els anys, concretament dues dècades de les vivències de la classe dels Astronautes, i el Guillem treballa actualment de delineant en un despatx d’arquitectura a Barcelona on dissenya projectes urbanístics i fa dibuixos amb ordinador.
L’afició per convertir pensaments en dibuixos va marcar l’inici de la seva carrera. La seva peculiar manera de processar el món en la qual analitza patrons té al Guillem en un constant laberint mental a la recerca d’esquemes per determinar el comportament social, el qual no entén però, imitarà per endreçar i donar coherència a les experiències socials.
Avui 18 de febrer de 2.022 m’han fet arribar els plànols del projecte provisional per la construcció de la nova seu social del barri. He vist el nom del Guillem entre les signatures del projecte… Jo m’he alegrat i emocionat!!
És estiu i no ho sembla, Contra natura no es pot anar. A continuació teniu les imatges de la caiguda d’un arbre al Carrer Cadmo de Rubí (Barcelona) sobre un cotxe i l’enrenou que s’ha produït en minuts.
Afortunadament sembla que el conductor està bé. Els bombers s’han passat hores treient l’arbre de la via. Algunes persones han decidit col.laborar organtizant el pas en un dels carrers amb més circulació de Rubí.
Rosa López 