Cada dia ens passen un munt de coses i possiblement no li dediquem l’atenció necessària perquè el present és efímer. Preferim pensar en el futur més immediat per poder complir les nostres obligacions i/o espectatives.
Si només centrem l’atenció en el que vindrà possiblement deixarem de gaudir de les petites coses que omplen la nostra vida.
Pendre un cafè,
Decidir què volem o no fer,
Amb qui estar o viure,
Gaudir d’un elogi inesperat,
Compartir alegries amb éssers estimats, etc.
Trajectòria personal
Quan participes com espectador de les il·lusions dels altres, obseves el patiment i la lluita personal que comporta arribar a bon port per cada persona.
En els casos on les persones no han pogut arribar als seus objectius sents com reconforta la presència d’una cara amiga.
La societat ens demana competir, guanyar i lluitar per arribar lluny…però…
– Competir amb qui? i Per què? No vivim tots dins d’una estructura marcada?
– Guanyar, què?Prestigi, valors o un equilibri personal?
– Arribar lluny? És més important distanciar-se de les arrels que fer més fortes i consistents les que tens?
Según dicen los entendidos en la materia el cuarto lunes de enero es el día del Community Manager.
Me apetece escribir un post sobre el tema porque llegué a este mundo por casualidad e impulsada por la búsqueda de nuevas oportunidades laborales, y poco a poco he ido leyendo, creando, estudiando, compartiendo en Internet, etc. Ahora estoy inmersa en un mundo tecnológico que me fascina y apasiona por todo lo que ofrece. ¡Cuidado! Nunca dijo nadie que ser Community Manager o Social Media fuera tarea fácil.
Conocimientos y aptitudes del Community Manager
Se necesitan conocer varias herramientas y tener habilidades tecnológicas, profesionales, conocimientos de comunicación y marketing; también requiere de aptitudes como tener carisma, ser analítico, ser sensible o buen escritor, entre otras, pero sobre todo el Community Manager es una persona:
activa,
super informada que representa una marca,
que sabe gestionar bien las emociones,
altamente creativa,
responsable,
organizada,
agradecida con los fans,
empática ….
Perfil personal del Community Manager
Las redes sociales han desarrollado un perfil humano en el que estar conectado es necesario ( las redes en sí ), y para ello el Community Manager tiene que encajar en los diferentes grupos sociales; esta tarea lleva tiempo online y offline y requiere una estrategia. Al darse en un escenario social es necesario empatizar. Es beneficioso compartir conocimientos, opiniones o consultas para, entre todos, enriquecer el sistema.
Otorgemos al Community Manager y al Social Media la importancia y el valor que tienen.
Cuarto lunes de enero 2016
Actualizo este artículo pensando en el próximo #CMDAY2016 . He vivido momentos increíbles como Community Manager desde entonces y ahora ya me siento Social Media pues creo mi plan estratégico en las Redes Sociales y desde hace un tiempo empiezo a ver los frutos. Espero ir a más y poderme dedicar plenamente con ingresos suficientes para poder vivir.
Cuando entras en este mundo crees que sabes algo, pero a medida que pasa el tiempo descubres que cada vez necesitas aprender más porque en Internet lo que ayer funcionaba hoy quizás no. También observas que compartiendo conocimientos todos aprendemos y damos saltos importantes en nuestros objetivos.
Con mis conocimientos actuales he conseguido hacer todos los pasos que conlleva escribir un libro, editar, publicar, promocionar y vender gracias a las redes sociales y gracias a mi empeño, entusiasmo y trabajo diario.
El Social Media, media con lo social en Internet.
Cuarto lunes de enero 2017
En estos momentos me siento toda una Social Media porque a parte de lo que he explicado en párrafos anteriores sobre lo que hago ahora utilizo la estrategia oportuna en cada red social en la cual participo para posicionarme en el sector que me interesa según he ido definiendo el perfil a través de mis aportaciones.
Evolución y logros conseguidos
Lo apasionante es el descubrimiento diario, la actividad del Social Media en sí, y el avance personal que vas adquiriendo al atreverte a dar un paso más en cada nueva situación. Este año he registrado:
El logo de mi marca y el dominio de la web.
Dos grandes decisiones tomadas que me aportan mucho y me hacen sentir enormemente feliz. Insisto que, se llega a este punto de resultados siendo constante y realizar trabajo diario.
Hoy más que nunca se necesita tener una marca personal y debes trabajar, ofrecer y mostrar tu potencial.
Què passaria si un dia et proposes arribar a la lluna i no ho aconsegueixes?
La resposta és que potser no passaria res, a no ser que siguis astronauta de professió.
Falses expectativesen les accions humanes
Quantes vegades hem creat o imaginat una expectativa que semblava al nostre abast, però el temps ha demostrat que era inabastable? Malauradament, més vegades de les que voldríem.
Imaginar és lliure, i cada individu ho fa d’una manera personal i pròpia. Quan confiem en algú altre per donar forma a una idea o projecte, passem a la fase on sembla que tot és possible: la fase de la il·lusió.
Immersos en aquest núvol, deixem de preguntar les petites coses que no entenem i que són necessàries, donant per enteses certes coses quan en realitat no ho són. Això ens porta a la fase on es produeix l’ERROR.
Creiem que els altres són com un mirall de nosaltres mateixos, i esperem que actuïn com ho faríem nosaltres… i observem que no és així.
Hi ha mala intenció?
Segur que no, però provoca distanciaments i males cares entre iguals que s’haurien solucionat evitant problemes posteriors amb:
Una bona comunicació
Empatia per ambdues parts
Reflexió profunda
Menys egoisme personal.
Reflexió
Quan sento que alguna cosa falla i les connexions no arriben, recordo la cançó que havia sentit de petita: “Quisiera ser tan alta como la luna…”
amb la intenció que ningú posi un llistó més alt que la lluna… D’aquesta forma evito la decepció.
Iniciem el nou any i volem canviar algunes coses, per això cal treballar i treballar, doncs bé, prediquem amb l’exemple i si vols saber quin missatge et dedico l’hauràs de desxifrar tú.
Escaneja la imatge amb un decodificador QR i podràs llegir el text que hi ha escrit per tú.
Felicitació UOC
Bon Any 2015!
Pots veure també el meu desig al video de la felicitació del nou any de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Aquí
Preparant-nos per a les Festes de Nadal: Reflexions i Consells
Escric aquest post setmanal pensant i sent conscient que som a la línia de sortida de les Festes de Nadal, unes festes que tan agraden als petits i que cada vegada més decepcionen a molts dels grans.
Segur que en les darreres hores t’has preguntat o et preguntaràs aviat: Què estic fent jo aquí? o Per què no puc fugir d’on sóc?
Si quan has llegit això t’has identificat amb les paraules escrites anteriorment, vol dir que estàs vivint una realitat que no t’agrada, no t’omple o simplement et deixes portar per aquells que sí saben què volen i són uns grans organitzadors de la vida dels altres.
No et preocupis, encara hi ha una solució:
Atura’t un moment a pensar quan va ser la darrera vegada que et vas sentir bé.
Recorda:
Què feies?
On eres?
Amb qui?
Per què et trobaves bé?
Si les teves preguntes han tingut una resposta clara, vol dir que en el moment o record seleccionat i qualificat per tu com a estat positiu i òptim, el que feies llavors era acceptat de bon grat. En aquell estat, estaves envoltat de persones que tenien alguna afinitat amb la resta i que coincidien en un espai de temps determinat.
Ens sentim bé quan parlem entre iguals i es respecta la nostra opinió igual que fem nosaltres amb les opinions contràries. Diem que sentim afinitat amb algú altre quan compartim gustos o activitats semblants que ens distreuen o enriqueixen com a persona i milloren la nostra actuació dins del col·lectiu al qual pertanyem o participem. Si aquestes coses les tenim clares,
Per què costa tant acceptar que no hem d’anar o ser on no volem?
Per fer feliços a uns quants…
Perquè és el que sempre ha tocat fins ara…
Perquè és el que s’espera que fem nosaltres…
i tantes i tantes raons més com vulguis afegir.
No hauríem de participar ni de converses, ni d’actes ni de celebracions populars o familiars que no estiguem disposats a aguantar.
He triat la fotografia superior per il·lustrar el post, que representa la rotllana judoca, on la germanor i l’afinitat dels participants es mantenen tant a dins com a fora del tatami.
Reflexions de Desembre: Preparant-nos per al Nou Any
Han passat 9 anys de la publicació del post inicial. Les sensacions són les mateixes…
A mesura que desembre avança i l’any s’acaba, no només el fred i el vent fan presència al carrer durant aquesta tardor. És el moment perfecte per fer una valoració del que ha estat l’any, del que esperàvem i del que hem aconseguit. Si no estem massa conformes amb el que hem passat durant l’any, és moment de pensar en el proper any nou 2015.
No podem reiniciar el nostre funcionament futur sense passar pel peatge de les Festes de Nadal. Per a molts, aquestes festes es converteixen en un suplici, especialment per aquells que recorden els que ja no ocupen una de les cadires de la taula de Nadal. Lamentablement, en aquest cas, no podem fer res.
En canvi, sovint el problema és l’angoixa, l’estrès, les exigències de la gent impacient, l’inconformisme, el consumisme, i molts més. La manca de valors personals provoca en molts casos frustracions en petits i grans quan reben els regals de Nadal.
Recordo que en la meva infantesa, alguns dels presents eren artesanals i creats amb harmonia, i sempre ens agradaven ja que havien estat personalitzats pels nostres familiars.
De moment, si no podem variar on el consumisme ens porta, juntem a petits i grans per cantar la cançó:
Los expertos no paran de decir que quien no está en Google no existe; y es verdad, apliquemos esta máxima.
Si queremos estar al día, si la intención es buscar, encontrar y/o mostrar nuestros logros, podemos aparecer en las redes sociales como individuos, como marca personal, como empresa o todo a la vez en algunos casos.
Para quienes todavía no han decidido dar el paso en este tema, hoy les dedico este post. Quiero pensar que la gran duda que les asalta es la siguiente:
¿Qué perfil debo mostrar? ¿Estar en la red me perjudicará?
La respuesta es: No.
O acaso, ¿Leer este post te perjudica en algo tu vida?
Internet refleja nuestra manera de ser, porque tarde o temprano, según lo avanzado, inquieto, descubridor o motivado que uno esté por la tecnología, se mostrará con mayor o menor acierto ante ella. Lo mismo ocurre en la vida real. Internet puede ocasionarte problemas si has hecho algún comentario desafortunado o has tenido algo inapropiado con alguien. En cambio, resulta útil e interesante si quieres saber de antemano cómo es la persona que ha contactado contigo, o el entrevistador de Recursos Humanos del puesto de trabajo al que optas, a través de lo que estos publiquen en sus diferentes perfiles en las redes sociales. También puedes ver si determinados entrevistadores están a la altura de las habilidades que ellos piden que tengas, por ejemplo.
Quiero destacar, especialmente, el cambio que experimentan los neo-iniciados en las redes sociales al interactuar las primeras veces en estas, pues se quedan fascinados. Aquellos que decían no querer, o que no les gustaba, ahora se entusiasman, alegran, avanzan y se preocupan por mostrar su mejor lado en las comunidades virtuales en las cuales aparecen.
Tampoco hay que olvidar a quienes se muestran cordiales, agradecidos y empáticos con los demás en las redes. Llevo unos años comprobando que quienes me conocieron, compartimos algún trayecto de nuestras vidas y, a día de hoy, seguimos conectados, informados, compartiendo y aprendiendo a través de Internet, han aportado muchísimo a mi persona. Esta es la razón por la que espero que sigan siempre cerca y por la que me enorgullezco de estar en sus (vuestras) redes.
A la fotografia superior estic amb el companys del Curs de Community Manager . Eva Teruel, gerent de Newa Consulting, i Josep Florència, Arquitecte. Eva ha estat la guanyadora d’un exemplar signat del conte infantil El regal de l’estrella de Nadal.
Sempre és un plaer compartir emocions i veure com la gent s’implica. Si el que escrius agrada i t’ho fan saber entusiasma, però veure que els grans s’emocionen davant d’un conte infantil com és el Regal de l’estrella de Nadal deixa sense paraules i omple de goig.
Amistats que es converteixen en seguidors incondicionals
Actualitzo el post per agraïr a l’amic Josep Florència el seguiment, recolzament i empatia en tots els projectes literaris.
10 anys després…
El 27 de novembre de 2024 vaig presentar a la Biblioteca de Rubí el conte solidari : La Montaña de Laura, en aquesta ocasió també vaig gaudir de la presència de l’amic Josep.
Aquestes accions fan que en esforcem per millorar pensant en els altres. Gràcies Josep!!
Amb el pas dels dies i els anys, observes com les coses canvien, tant al teu entorn com en tu mateix. La trajectòria de la vida et porta a créixer i perfeccionar el teu ésser. No obstant això, a mesura que passen els dies, veus que no tothom vol canviar per millor. Algunes persones es queden atrapades en un temps i un estat perpetu que ni els permet avançar ni et deixa ajudar-los. És en aquest moment quan has de prendre una decisió crucial: seguir amb ells o distanciar-te de l’entorn.
Experiència i visió de la realitat
Ara que ja tinc una edat, tinc certa experiència en els coneixements de la vida i m’adono que sovint he estat visionària de la realitat quotidiana amb temes concrets. He lluitat, denunciat, demostrat…, que en cercles laborals, en els quals he treballat, la manipulació, incompetència, amiguisme, entre d’altres, existia i continua existint a l’actualitat, perquè, com bé diuen: “Les casualitats no existeixen”.
La qüestió del canvi social
La qüestió és: Per què la massa humana continua passant? Doncs perquè hi ha gent que promociona actituds de no-reacció entre els iguals pel seu propi interès, ja que en ambients concrets no interessa tenir persones intel·ligents que no comparteixin el que els altres no fan bé. La manera més ràpida de solucionar això és fent fora als que serien més competents, però és clar, s’al·leguen tonteries que convencen als qui són com ells.
Reflexió sobre la mobilització social
Quan publico el post ja queda enrere la mobilització del #9N a Catalunya on més de dos milions de persones han sortit al carrer per demanar un canvi en la nostra societat. Els intel·ligents treballen per aconseguir-ho i, la resta, manipula el seu entorn fins que despertin de la seva letargia els sotmesos.
Accions i canvis positius
Els moviments provoquen ACCIONS i aquests es transformen en CANVIS que seran positius si la base i l’origen ho són. La fotografia del capvespre a Castelldefels que acompanya el post vull creure que és l’inici d’un camí …
Recupero aquest post de fa uns anys per afegir informació actualitzada.
Al final trobareu l’article original que ara amplio perquè l’any 2019 he participat de nou al concurs literari rubinenc : Relato insólito
Els anys passen molt ràpidament; sovint t’adones quan mires fotografies o tornes a participar en un concurs literari.
Després de gairebé 4 anys més tard he presentat un dels meus relats al concurs que organitza la Associació Mujeres Creativas del Vallès; tot i que enguany no he rebut cap premi puc assegurar que la trobada va resultar molt interessant, emotiva i didàctica ja que vam tenir joc inclòs.
Novembre 2013
Avui em permeto unes línies per parlar d’un sentiment personal, d’una grata sensació i de la satisfacció que sento al tenir a les mans la I Antologia” El Arte, la mujer y la literatura” on surt el meu relat “Ganar, Ganar” guanyador al 2013.
Quan escric ho faig des de l’interior del meu cor i intento explicar el que penso, passa o veig.
La funció d’una escriptora és transformar la realitat per decorar-la tan bellament com desitgi.per transmetre les sensacions que la inquieten i volen sortir a l ‘exterior.
Si les nostres històries agraden al públic lector, llavors el que sents és indescriptible perquè vol dir que has conectat amb altres persones.
El fet de tenir històries creades per tú que apareguin en publicacions és parlar de viatjar a una altra galaxia i si et trobes amb altres dones de sensibilitat semblant amb les que comparteixes un llibre, llavors puc assegurar que traspasses la galàxia.
L’esforç individual que comporta pensar, crear i escriure una història, novel·la o poema és gran però, és una decissió personal, en canvi unir esforços sí que és parlar de TREBALL, en majúscules, pel compromís de cadascú en la seva tasca.
