Per començar amb força

Desig 2016 per a tothom

Que l’esperança es renovi amb cada lluna i l’alegria llueixi amb llum clara
Rosa López #PasionConTinta
Lectures gratis recomanades:


Descubreix l’apasionant mon de la comunicació, el marketing i la literatura a la web de Rosa López #PasionConTinta, una referència pels amants de les lletres.


Que l’esperança es renovi amb cada lluna i l’alegria llueixi amb llum clara
Rosa López #PasionConTinta
Lectures gratis recomanades:


Firenze va despertar el meu entusiasme quan vaig estudiar Història de l’Art a l’antic COU. Anys més tard quan em vaig casar havia de ser el viatge de noces però la situación no va permetre que es pogués fer en les condicions desitjades. Van anar passant els anys i sempre somiava en poder realizar la visita a la ciutat que tant m’agradava en fotografíes.
A punt de celebrar els noces d’argent vam plantejar-nos el meu marit i jo fer el nostre viatge somiat i després de moltes coses i impediments inicials escric unes notes del que ha estat l’experiència i les sensacions obtingudes.
Falten pocs dies per marxar. Estic recopilant coses, pensant què he de portar, vaig treient la maleta de l’armari, reserva i billets per no oblidar res. El moment màgic s’apropa i la il.lusió aumenta en veure que l’espera ja ha iniciat el compte enrera.
Ha arribat el dia. M’he llevat sense dormir, amb mocs i tos i no sé què més. JO MARXO A FLORÈNCIA. Quan ha arribat al matí el Miguel de treballar ja m’ha donat la primera sorpresa del dia:
Tenim reservada una taula en un ristorante per sopar, uauhh
14:00 Acabem de dinar a l’Aeroport del Prat ( Barcelona ). Estem esperant que adjudiquin la porta d’embarcament i cap a Firenze.
Nota: M’han fet treure les botes al control policial.

19:30 Arribada a l’Hotel degli Orafi. Als cinc minuts truquen a la porta per portar cava i canapés pel nostre aniversari. Detall de la casa.

20:00 Hem sopat al Ristorante Grotta Guelfa i hem encertat de ple amb els plats. Cada un de nosaltres segons el seu propi gust. Qué bo és tot quan estàs bé i amb qui estimes!
Esmorzar i cap al centre.
La ciutat a primera hora sembla que convida a pregar i respirar silenci. Hem passejat fins que han obert Santa Maria del Fiore, hem visitat la Catedral i hem donat una volta pels carrers. Després hem anat també a veure Santa Maria Novella i jo he gaudit enormement en percebre l’art en tot el seu esplendor. ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA. He recordat les clases d’història de l’Art amb el Fernando…

El Miguel s’ha llençat a fer de fotògraf.. Hem comprat els primers souvenirs.
14:30 Hem fet un tomb pel Puente Veccio, sessió de fotos etc.

16:00 Des del balcó del bar de l’hotel situat a la cinquena planta hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars del Duomo, El Baptisteri i el Campanille. Ens han regalat un cóctel de benvinguda per amenitzar el moment.

17:00 Hem visitat la Plazza Santa Croce un lloc ple de tendes amb coses típiques de Nadal. Un estil al nostre Santa Llúcia barceloní on també és de gom a gom de gent. A continuación hem estat “callejeando” fins trobar per casualitat la famosa botiga Bertolucci especialistes en artesanía amb la fusta on hem comprat algún souvenir més
![]()
A les 19:00 a l’hotel després d’haver fet 18,30 km planifiquem per demà la visita a les Galeries dels Uffizi i per una altra ocasió el Palazzo Pitti.
Esmorçats d’hora sortim a fer cua per visitar les Galeries degli Uffizi . La paret de davant de l’hotel és limítrofe amb les galeries. Fem una hora de cua per entrar a les 9:30. Sorpresa, l’entrada avui és gratuïta. Ha valgut avui molt la pena l’espera, cada sala, cada quadre, cada detall és un món de sensacions cultura i professionalitat.

Decidim visitar el Palazzo Pitti. Trobem dues enormes cues per treure el ticket i per entrar. Són les 11:15 . Tornem a fer una hora de cua i entrem a quarts d’una. L’entrada torna a ser gratis perquè és el primer diumenge del mes. Hem visitat la Galleria Palatina i la Galeria d’Art Modern. Cansats de tanta galeria hem dinat uns focaccio di formatge i hem passejat pel Giardino di Boboli. Magnífics, espaiosos i relaxant vistes a l’aire lliure. Un cop fora he pres el primer capuccino in situ ( Al Ponte Vecchio).

Firenze és un anar i tornar de gent adicta a la cultura i el coneixement.
Esmorzar matiner per anar a visitar l’ Abbazia S. Miniato al Monte i la Piazza Michelangelo. Una bona caminata plena d’escales en plena natura. L’esglèsia ha valgut molt la pena veure-la. És preciosa i la mantenen els benedictins.

Fem el descens caminant entre camins i ens parem al mirador P.E Michelangelo des d’on es veu tota la ciutat. Una panoràmica esplèndida i única amb un sol que s’agraeix. Continuem la baixada i arribem a la Porta San Niccoló. Atravessem el riu pel Ponte Alle Grazie fins a la Biblioteca Nazionalle. Tornem al centre per descansar després d’haver fet més de 10 km. Cal pensar a dinar.

Dinem i sopem en horari europeu per dues raons principals:
1. Perquè a partir de les 12 del migdia si no busques lloc no trobes on dinar i seure; a Firenze mengen drets i caminant.
2. Es fa fosc a les 17:30 aproximadament i si no espaviles tampoc hi ha taules lliures.
16:30 Per primera vegada fem un Expresso (cafè) al bar de l’hotel. Avui a dins, no a la terrassa. La decoració nadadenca em sorpren. Pengen els arbres de Nadal al sostre i a l’inrevés.
Gent, botigues i més gent a qualsevol lloc de Firenze. He dit que em vull quedar a viure i no és broma; m’agrada molt la ciutat.
Hem anat a passejar i sense saber com, hem acabat a la zona “més xic” de Firenze; la Via del Torurnabouni anomenada per mi com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Hem vist la Piazza Trinita. Hem sopat a la Osteria del Pecattore fantàsticament bé i acabem amb el nostre Maruccino al Café Gilli.
Firenze és un anar i venir de gent, cotxes, bicicletes, ambulàncies, motos, viananats…, tots junts transitant a l’hora. Una cosa és escriure-ho i l’altra és viure-ho!
Acabem de comprar una aquarel.la del Ponte Vecchio per portar a casa. Una part de Firenze serà amb nosaltres per sempre. Faig un càlcul del que hem caminat fins avui i són 64,9 Km!!
Dia festiu a Firenze. Hem decidit fer un reconeixement a peu del camí a l’aeroport. Són 10 Km. Hem dinat al típic Panini on et fan els entrepans previ degustació al teu gust i al moment. Hem tingut sort i hem pogut seure. Per tancar l’àpat un capuccino al Gili. Plou… ja veurem què passa… és la tardor i fins ara ha fet molt bon temps.

El sopar fi de festes és de gran luxe al Restaurant Zibibbo 2.0. Hem degustat plats especials deixant de banda els típics plats de Firenze. Calia una mica més de varietat digestiva pel nostre estómag. Hem acompanyat l’àpat amb un vi blanc de la Toscana.
Al Palazzo Vecchio hem vist una projecció cinematogràfica a la Sala d’Armes de les llums de Florència. Vistes aèries que impressionen i impacten. De tornada a l’Hotel fotografiem el Ponte Vecchio on projecten imatges amb música i llum. Un altre espectacle únic per no perdre’s.
Hem acabat fent 19,33 Km més avui!!
La valoració dels dies de visita ha estat suprema. Hem vist la ciutat de dia, de nit, amb llum solar, il.luminada artificialment, il.luminada amb motius nadalencs, plena de gent, pràcticament sola, convivint motos, bicicletes, cotxes, taxis, autobusos, ambulàncies. cotxes de cavalls, policia, exèrcit, viananats de la zona i centenars de turistes tots a l’hora a la Piazza del Duomo interactuant cívicament.
Darrer dia d’estada a Firenze. Aquesta nit passada ja he tingut els típics nervis de la tornada.
Sento la necessitat de repetir l’experiència en un futur pel sentiment positiu i la felicitat que m’aporta ser al mig d’un patrimoni cultural de tal importància.




Llevo unos días en los cuales no paro de leer artículos diversos donde se explican los pasos, técnicas, claves o secretos para comunicar bien y llegar a un público amplio.
Me atrevo a decir que la comunicación es una realidad tan vieja como la humanidad, por lo tanto nadie hoy en día va a inventar nada nuevo respecto a este tema, pero sí opinar sobre como interactuamos.

Si quieres transmitir un mensaje, idea, proyecto o relacionarte…, lo que debes dominar son las plataformas online en las que vas a expresarte con el fin de sacar el mayor provecho y beneficio propio para ti, es decir, debes planificar estratégicamente cuál es tu posición para que aquello que es bueno e interesante al principio, no se convierta en tu peor aliado y termine por perjudicarte.
La respuesta a la pregunta se podría resumir en una frase:
Para comunicar bien es necesario tener sentido común.
Aunque se pueden añadir otras cosas para llegar a tu público como por ejemplo:
Creo que podríamos añadir un montón de consejos más a la lista anterior, sin contar las propias de redacción, ortografía o estilo literario, por poner unos ejemplos.
Con el tiempo descubres cosas propias que ignorabas y mantienes relaciones fructíferas que generan nuevas temáticas.

Han pasado 9 años de esta publicación. Han cambiado mucho los entornos comunicativos y por eso ahora la sociedad está inmersa en comprender y aprender cómo se interactúa con la Inteligencia Artificial.

La comunicación entre humanos e Inteligencia Artificial (IA) es un campo en constante evolución. Aquí hay algunos puntos clave:
En resumen, la comunicación entre humanos e IA es un área emocionante con mucho potencial, pero también presenta desafíos que deben abordarse.
Esta respuesta está realizada por Copilot, la IA de Microsoft.


Benvolguda rutina,
Ja tornem a estar una davant l’altra. Fa pocs dies que no pensavem en el moment de trobar-nos per què estavem gaudint de les hores de vacances que encara teníem.
És inevitable la nostra convivència però per aquest motiu demano que deixem les coses clares des del principi i arribem a una entesa.
Cal que ens organitzem, programem les tasques obligatòries que inclouen el viure dia a dia i que també fem el mateix per les activitats d’esbarjo.
Si convivim i treballem amb alegria sempre el rendiment serà millor. Estàs d’acord amb mi?
No dubtis a demanar-me un moment de bogeria quan la feina apreti o l’exigència laboral aumenti.
T’envio una forta encaixada de mans.
La incansable i creativa Rosa.



Seguint amb el propòsit anunciat en una publicació anterior de coneixe’ns una mica millor el post d’avui està centrat en dues de les meves aficions principals: la fotografia i el judo.
L’interés per la fotografia em ve de la infància. Fer fotos fa anys era gairebé un privilegi, Havies de tenir cura del nombre de fotografies que el carret que havies col.locat a la màquina et permetia fer. Fins que no les tenies en paper no sabies si el que havies captat era el que volies. Recordo aquell procés com una aventura. Avui és més fàcil. Fas una fotografia, la mires i si no t’agrada l’esborres. Si la consideres bona la comparteixes en qüestió de segons.

Una altra de les meves aficions és el Judo. No com a esportista però, sí com a seguidora. Sóc mare de judoca i això ha fet que passés moltes hores entre grades veient a judoques de totes les edats.
La millor manera de gaudir de les aficions és posar-les en pràctica i vaig adonar-me que fotografiar entrenaments i competicions de Judo em motivava doblement.


A continuació us deixo un clip de Judo de l’entrenament d’estiu a Cabrils

Seguint amb la sèrie de publicacions estivals on la intenció és saber més un de l’altre; és a dir, entre tu i jo, et faig la següent pregunta: Ets dels que tenen sentit de l’humor?
Recordes quantes vegades has volgut tenir un diploma, un passi o una acreditació per ser o entrar en algun esdeveniment i per alguna raó no ha pogut ser? Doncs ara, tenir un passi és fàcil, altra cosa és que et serveixi.

La fotografia també és un dels meus hobbies i aprofitant que havia d’assistir a un esdeveniment de judo a Cabrils, on sempre faig les fotografies, vaig decidir autonomenar-me la fotògrafa de premsa de l’esdeveniment.
Un parell de dies abans de l’esdeveniment esportiu vaig trobar una pàgina, Insignia Maker, en la qual de forma molt fàcil pots crear una identificació, imprimir-la i si la plastifiques el resultat és espectacular. Ja heu vist com ha quedat la meva, que és la que il·lustra el post.


Actualizo y comparteixo una fotografía de Cozumel (México), de l’ amic Omar, on el blau del cel i el mar tene una tonalitat especial.

La natura i la seva immensitat és el que reflexa la següent fotografia enviada per la Mercè que pertany a la Vall de Loudon Poble Loundevielle (França)


Miquel envia des de Cornudella, Tarragona, aquest paisatge de muntanya. Gràcies.

Nunca pensé que tener más de 40 años te haría menos apto para trabajar. La experiencia es un punto a favor, pero hoy en día parece que tener más edad implica automáticamente formar parte de la lista de desempleados. En este post, quiero compartir mi experiencia personal y demostrar que la edad aporta seguridad, claridad y eficiencia en el trabajo.
Hoy en día, tener más de 40 años puede ser un obstáculo en la búsqueda de empleo. Muchas empresas descartan automáticamente a los candidatos mayores, sin tener en cuenta la valiosa experiencia que pueden aportar.
Si eres mujer y tienes más de 40 años, la discriminación puede ser aún mayor. A pesar de estar bien preparadas y tener ganas de trabajar, muchas mujeres se enfrentan a barreras adicionales en el mercado laboral.
La experiencia y la preparación son fundamentales en cualquier trabajo. A pesar de los desafíos, es importante seguir buscando oportunidades y demostrar que la edad no es un impedimento para el éxito laboral.

David Montes, un joven de Rubí de 18 años, se convirtió en el Ironman más joven de Lanzarote. A pesar de las dificultades económicas y la falta de apoyo, su valentía y entrega le permitieron alcanzar su objetivo. Este ejemplo demuestra que la cooperación y la perseverancia son clave para el éxito.


La edad aporta seguridad, claridad en las actuaciones, eficiencia y resultados óptimos. La cooperación es fundamental, ya que no todo se aprende en una academia o universidad. Al trabajar juntos, todos ganamos.

Si has posat cara de sorpresa en alguna ocasió perquè no esperaves un resultat determinat o perquè no sabies què fer per on redirigir una situació concreta, és normal; a tots ens ha passat. Però, si amb freqüència acabes amb una actitud com aquesta, segur que hi ha darrere una manca de planificació.
Quan iniciem un projecte o idea amb ganes és perquè volem que arribi fins al final. Volem que es realitzi. Encara que dediquem moltes hores al nostre projecte i la nostra entrega sigui total, no és suficient si darrere del que estem treballant no hi ha planificació i estratègia.
Si a pocs dies de finalitzar el projecte que havíem pensat resulta que no és viable perquè la idea s’enfonsa ja que una cosa o un petit detall amb el que no havíem pensat fa que no sigui possible, podem deprimir-nos.
El nostre èxit, entès com la manera correcta o dolenta de sortir d’algun afer, alguna empresa, alguna actuació, és a dir d’una emprenedoria, es desmunta si la planificació, el consell i l’estratègia no ha estat la correcta. No podem creure que sabem ni coneixem tot com si d’un savi es tractés. No és dolent preguntar, informar-se o simplement dir que no coneixem un tema. El que cal és mantenir la il·lusió en una idea, treballar-la, informar-se, demanar consell i presentar-la en societat.
De vegades funciona i d’altres no.



Después de varios días de trabajo intenso, he disfrutado de un par de días de descanso en familia. Esta experiencia me ha permitido regenerar mi espíritu y disfrutar de los momentos compartidos con mis seres queridos.
La palabra “feliz” proviene del latín “felicitas”, que hace referencia a lo fértil y positivo. Aunque la felicidad es subjetiva y depende de los objetivos de cada persona, creo que lo ideal es encontrar y disfrutar de esos pequeños momentos que alegran cada paso.


La felicidad se crea con una actitud positiva y emociones positivas, lo que nos permite sentir placer corporal, bienestar y alegría.
En los últimos días, he alcanzado mis retos y esta sensación me da serenidad para seguir adelante. Recordemos que todo lo que damos al universo, éste nos lo devuelve aumentado. Por eso, elijo los mejores valores.
Invita a tus amig@s a tomar una actitud positiva y comparte este post para revalorizarlo.

Avui 23 d’abril es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. És el dia de les flors, dels llibres i de l’ amor per tot el territori català. És costum regalar llibres i flors als éssers estimats. La festivitat omple de color i alegria tots els carrers de les ciutats.
Crochet_ Book és un llibre petit de ganxet que ha decidit viure l’ambient festiu en primera persona passejant-se i barrejant-se entre la gent. A continuació us narraré que és el que ha fet i com ha viscut l’esdeveniment. Com és molt decidit la mida no ha estat cap impediment per arribar a molta gent i fins i tot provocar que parlin d’ell.
De bon matí Crochet_ Book ja es prepara per sortir al carrer. Es vesteix amb la millor gala i fa cara de content.

Crochet_ Book durant tot el dia s’ha passejat i fotografiat entre els llibres i escriptors importants. A continuació podeu veure una fotografia del protagonista en una de les parades.

Crochet_ Book que allà on apareix provoca rebombori es considera un personatge important, ell que vol que tothom gaudeixi de la festa.

Algunes persones no han volgut deixar passar l’oportunitat de tenir una de les frases signades pel personatge de moda aquesta temporada, Crochet_ Book i després de llargues cues han pogut gaudir d’una dedicatòria personalitzada.
Crochet_Book anima als seus seguidors a:
La jornada del dia de Sant Jordi finalitza explicant a la premsa la seva percepció des del seu stand especial creat per l’ocasió. Molt amablement va atendre als qui vam saludar-lo personalment.

Crochet_book, el trailer de Sant Jordi
Pels que necessiteu sentir la lectura perquè us agrada el llibre tangible, Crochet_ Book ara també en format paper.


