Descobreix l’apassionant món de l’escriptura, opinió de l’autora i comunicació amb Rosa López. Endinsa’t en el fascinant univers del màrqueting i la literatura. #PasionConTinta
La vida pot canviar en un instant. Un cotxe blau va col·lidir amb el meu vehicle vermell, provocant un accident que em va portar directament a urgències. Els metges van diagnosticar dolor cervical i un malestar generalitzat. En aquell moment, la impotència i el dolor m’omplien d’incertesa.
El pot dels somriures: Transformant el dolor en positivitat
Durant el procés de recuperació, la medicació ha format part de la meva rutina. Però he transformat aquell element en alguna cosa significativa. Així ha nascut el Pot dels Somriures, reutilitzant els envasos de les pastilles i escrivint frases positives a cadascun d’ells.
Aquest pot no només representa la pròpia sanació, sinó que és un símbol d’esperança que vull compartir amb tu, perquè, al cap i a la fi, somriure és un acte de resistència i força.
Frases del pot de somriures
💊 Cada dia és una nova oportunitat per somriure.
💊 La força no ve del cos, sinó de la voluntat.
💊 Amb petits passos es fan grans camins.
💊 El millor encara està per arribar.
💊Somriu, perquè ets més fort del que creus...
El volant del SEAT LEON: Element decisiu
Un detall fonamental de l’accident ha estat el volant ergonòmic del SEAT LEON. Gràcies a ell, les mans van romandre ajustades durant l’impacte, cosa que em va permetre mantenir el control del vehicle i reduir els danys.
El volant va jugar un paper essencial, i vull posar en valor la importància de tenir un bon equipament de seguretat en el vehicle i agraïr als enginyers la recerca contínua en millores pels conductors.
La recuperació: un procés pas a pas
Amb el pas dels dies, els metges han prescrit fer exercicis domiciliaris i caminar pel carrer com a part de la recuperació. Un petit gest, però amb un gran impacte. Cada pas es va convertint en una victòria, una reconquesta de la meva autonomia.
Agraïment al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Rubí
Acabo el post amb agraïment a l’equip del Centre d’Urgències d’Atenció Primària, (CUAP) de Rubí el 6 de maig per la seva professionalitat i calidesa en el tracte en els primers moments després de l’accident. En aquests moments de desconcert em vaig sentir atesa.
Gràcies per la vostra dedicació i compromís amb la salut i el benestar de les persones.
Mirant endavant
Aquest procés m’ha ensenyat que cada dia és una nova oportunitat per avançar, per somriure i per valorar cada petit detall de la vida.
Fase 3 de 4 de la recuperació
Actualment estic recuperant forces a mida que el dolor va remitint. Em sento optimista. Aviat arribarà la fase 4, la il·lusió de tornar a la normalitat, el moment de celebrar aquest viatge amb les persones que m’estimen.
Gràcies a tots els qui m’esteu acompanyant. Recuperar la vida diària i la rutina amb optimisme és el millor regal que em puc fer.
És important recordar que establir massa propòsits pot ser contraproduent. Quan ens fixem molts objectius alhora, podem sentir-nos aclaparats i perdre la motivació. És millor centrar-se en uns pocs propòsits que siguin realment significatius i assolibles. Això ens permet dedicar l’atenció i l’esforç necessaris per aconseguir-los, i gaudir del procés de creixement personal. Recorda que cada petit pas compta i que és més important la qualitat dels propòsits que la quantitat.
Bons propòsits per al 2025
Aturem-nos un moment, pensem en positiu i plantegem els nostres propòsits pel nou any.
Els meus objectius pel 2025 són els següents:
Millorar la salut fent descans adequat:
Dormir entre 6 i 7 hores cada nit perque el cos i la ment es recuperin adequadament.
Passar més temps amb la família i els amics:
Activitats conjuntes: Organitzar dinars i /o sopars, excursions o activitats recreatives amb els éssers estimats.
Comunicació regular: Mantenir el contacte regular amb la família i els amics, ja sigui a través de trucades o missatges.
Qualitat sobre quantitat: Dedicar temps de qualitat a les persones que importen, escoltant-los i compartint moments significatius.
Practicar la gratitud:
Expressar gratitud: Donar les gràcies a les persones que m’ajuden o que han fet alguna cosa amable per tu.
Reflexió: Reflexionar cada dia sobre les coses bones que t’han passat i com t’han fet sentir.
Ajudar als altres:
Voluntariat: Continuar dedicant part del meu temps a ajudar a associacions sense ànim de lucre en l’assoliment de projectes per la comunitat.
Suport emocional: Ser una persona de suport per a amics i família, escoltant-los i oferint ajuda quan ho necessitin.
Una excavadora protagonista del cuento: Makana va a la feria
Mientras estaba en la oficina preparando el material de Marketing dedicado al lanzamiento de las novedades de los productos relacionados con la maquinaria de obra pública que presentaremos en la Feria de SMOPYC, he pensado que cuando estuviera en casa tenía que escribir este post.
Os acordáis de Makana? La excavadora protagonista de Latidos de Metal?
#LatidosDeMetal
Si no pudiste leer el cuento Latidos de Metal cuando lo publiqué , o quieres releerlo de nuevo, lo puedes hacer ahora desde el enlace que hay a continuación; está disponible en castellano, catalán e inglés.
Makana se va a la feria de SMOPYC en Zaragoza
El relato #LatidosDeMetal narra la preocupación por el trabajo bien hecho donde la empatía entre compañeros es primordial, pues los protagonistas son una excavadora y un martillo.
El cuento en formato PDF en castellano, catalán e inglés
En el párrafo siguiente tenéis la continuación de la narración
Makana va a la feria
Después de muchos meses de indecisión, de poco trabajo y de angustia para el mundo entero a causa de la pandemia provocada por el COVID19, por fin llegaban buenas noticias: la vuelta a las ferias.
Makana estaba en la gran pradera cuando escuchó que la famosa feria de SMOPYC abría sus puertas al público después de haberse anulado por dos veces consecutivas las fechas anteriores. En esta ocasión el encuentro tendría lugar en noviembre.
Quedan pocos días – Pensó Makana, cuando una de las excavadoras comentaba la noticia al resto.
En la gran pradera se comentaba la importancia de conocer a las “nuevas”; también se percibían ciertas rencillas por tener que competir con las jóvenes máquinas que se mostrarían en su total plenitud en la mayor feria del sector.
No sé qué pueden enseñar de nuevo esas jovencitas que no sepamos ya nosotras – Refunfuñó una máquina que llevaba tiempo sin trabajar a causa de su mal humor.
Pues yo creo que siempre podemos aprender cosas nuevas. – Afirmó Makana – Seguro que aportan interesantes novedades a tener en cuenta –
Bien dicho – Exclamó la mayor de las excavadoras, de gran tonelaje. Yo iré a la feria… ¿Alguien quiere venir conmigo?
Yo también voy – Dijo Makana rápidamente –
Las dos excavadoras se pusieron en marcha camino de Zaragoza. Tenían un largo trayecto por delante en el que comentarían y valorarían la diferencia entre experiencia e innovación, o la importancia de las horas trabajadas que tiene una máquina usada frente a la estructura ligera de las nuevas tendencias, las prestaciones, el rendimiento y la potencia….
Makana pensó: ¡Queda tanto por aprender! … Lo mejor será disfrutar del ambiente, escuchar y observar.
La tardor és l’estació ideal per caminar, visitar indrets, practicar hobbies com la fotografia, aturar-se per continuar i gaudir de l’entorn abans de l’hivern.
A continuació podeu gaudir dels meravellosos paisatges que ens regala la natura durant la tardor.
Diferenciar temps per treballar i temps per fer altres coses.
Vestir-se i arreglar-se per anar a treballar.
Organització
Agafar la situació con un nou repte personal per superar-te.
Cap de setmana a casa
Utilitzar la imaginació i ser creatiu! Faig un captus d’amigurumi a ganxet per decorar el nou lloc de teletreball.
Setmana 2
Necessitat d’ocupar el temps: M’apunto a fer Teleformació; faig el curs: comerç electrònic i botiga virtual.
I de sobte tot va canviar…
Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.
Orgullosa de la meva família per la seva professionalitat i humanitat. Us estimo!!
Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.
Reflexió personal durant el confinament
Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.
Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.
Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut
Setmana 4
Preparant escapada virtual de Setmana Santa
Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.
La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge.
Cap a París perquè em van regalar un mocador de París i jo no he anat, per tant és bona idea per viatjar… virtualment.
A continuació la postal que deixa constància del viatge…
Setmana 5
La tornada al #teletreball millora l’autoestima
Aquesta ha estat una setmana molt productiva intel·lectualment.
He acabat 10 dies abans el curs Online que estava cursant sobre Comerç electrònic i botiga virtual
He realitzat també el curs Online: Coronavirus, prevención en el entorno laboral.
Setmana 6
Pensant en Sant Jordi he dissenyat una postal i he escrit el relat titulat: ” Sant Jordi Confinat“
Si voleu passar una estona entretinguts amb un relat ambientat en el dia de Sant Jordi feu clic a continuació: Sant Jordi Confinat
Setmana 7
Coses de la ment…
Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.
Em cal relax
Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones
Després de 50 dies trepitjo el carrer
Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.
Setmana 8
Recompte televisiu
Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista dels capítols de les sèries que he vist fins ara:
El embarcadero. Temporada 1 i 2. Total capítols vists: 16
VIS a VIS. Temporades 1,2,3 i 4 .Total capítols vists: 40
You. Temporades 1 i 2. Total capítols vists: 20
La Casa de papel. Temporada 4. Total capítols vists 8
Benvinguts a la familia. Temporada 1. Total capítols vists 13
Breaking Bad. Temporada 1,2,3,4,5. Total capítols 62
97 capítols de sèries durant el confinament!!
El plaer de contactar amb la natura
Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.
El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.
Descobrint rutes naturals properes a #RubiCity
Setmana 9
Ja fa 2 mesos!! Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.
Mascaretes obligatòries
21.05.2020 Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.
Setmana 10
Coses positives del confinament
He après a tenir paciència.
He après a dir no.
He après a preocupar-me per mi directament.
He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.
Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.
Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.
He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.
Setmana 11
Setmana plena de creativitat
El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.
Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.
Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte.
Setmana 12
Cansament per l’incertesa
Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.
Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…
Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.
Setmana 13
Esperant la nova realitat
A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.
Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:
Hem de dur mascareta pel carrer.
Hem de mantenir una distància mínima de 1,5 metres entre persones.
Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.
Setmana 14
Fase 3!! Una cosa bona a celebrar
Ara les persones, recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!
S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
Em sento afortunada
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
Los castillos en la arena son creaciones efímeras que se realizan principalmente con la colaboración de los niños. Éstos en los días de calor participan del juego distendido haciendo castillos o cualquier otra forma que llegue a sus manos en la húmeda arena de la playa.
CASTILLOS DE ARENA REALES
El hecho que las construcciones queden mejor o peor no tiene gran transcendencia, con un simple comentario se deja o se desmonta para seguir haciendo otras que quizás quedarán mejor que la que se acaba de destruir o puede que incluso el resultado sea peor.
He escogido la similitud de los castillos de arena porque existe otra frase parecida aunque tiene un significado totalmente distinto que es: Hacer castillos en el aire, en esta expresión el significado se refiere a hacer planes sin fundamento, es decir que no se ejecutarán porque no llevan a ninguna parte.
CASTILLOS DE ARENA PROYECTADOS
Todos hemos alguna vez un castillo con la arena, igual que hemos adornado ilusiones alrededor de un proyecto donde a veces se ha derrumbado. Otras hemos conseguido seguir adelante porque nos esforzamos en:
Hoy inicio este post haciendo referencia al tema culinario.
¿Qué sería de la buena cocina sin la sal y pimienta?
Estos ingredientes discretos pero potentes hacen que el plato adquiera distinción y tenga estilo propio; sin ellos resultaría soso.
Reflexión
Pues bien, en la vida también hay que poner un poco de sal y pimienta para que resulte más emocionante, divertida, llevadera y nos permita seguir adelante cada día con un poco más de entusiasmo.
¿Disfrutas de los pequeños detalles?
Observo a diario cómo las prisas del hacer cotidiano provocan la desaparición de momentos de felicidad. Pequeños detalles, en cambio, pueden alegrarnos la jornada y hacer felices a quienes nos rodean.
Como no siempre estamos en vacaciones, que es la etapa de la vida donde muchos recuperan el sentido del humor, aprenden a valorar la importancia de respirar con tranquilidad y regalan momentos de su vida a familiares y / o amigos que durante el año apenas ven ni tienen relación, es vital que condimentemos nuestra vida con otros ingredientes.
¿Qué ingredientes cotidianos son sal y pimienta?
Una sonrisa,
Una palabra,
Una buena conversación,
Mostrarse colaborativ@,
Escuchar,
Ser empátic@,
Aceptar una idea…
Si disfrutas de descanso en fin de semana o tienes unos días de vacaciones los ingredientes pueden ser los anteriores junto con:
Rosa López 