En aquesta web trobaràs pàgines i publicacions on l’autora Rosa López especialista en comunicació, marketing i literatura fa articles d’opinió i reflexions personals. #PasionConTinta
La vida pot canviar en un instant. Un cotxe blau va col·lidir amb el meu vehicle vermell, provocant un accident que em va portar directament a urgències. Els metges van diagnosticar dolor cervical i un malestar generalitzat. En aquell moment, la impotència i el dolor m’omplien d’incertesa.
El pot dels somriures: Transformant el dolor en positivitat
Durant el procés de recuperació, la medicació ha format part de la meva rutina. Però he transformat aquell element en alguna cosa significativa. Així ha nascut el Pot dels Somriures, reutilitzant els envasos de les pastilles i escrivint frases positives a cadascun d’ells.
Aquest pot no només representa la pròpia sanació, sinó que és un símbol d’esperança que vull compartir amb tu, perquè, al cap i a la fi, somriure és un acte de resistència i força.
Frases del pot de somriures
💊 Cada dia és una nova oportunitat per somriure.
💊 La força no ve del cos, sinó de la voluntat.
💊 Amb petits passos es fan grans camins.
💊 El millor encara està per arribar.
💊Somriu, perquè ets més fort del que creus...
El volant del SEAT LEON: Element decisiu
Un detall fonamental de l’accident ha estat el volant ergonòmic del SEAT LEON. Gràcies a ell, les mans van romandre ajustades durant l’impacte, cosa que em va permetre mantenir el control del vehicle i reduir els danys.
El volant va jugar un paper essencial, i vull posar en valor la importància de tenir un bon equipament de seguretat en el vehicle i agraïr als enginyers la recerca contínua en millores pels conductors.
La recuperació: un procés pas a pas
Amb el pas dels dies, els metges han prescrit fer exercicis domiciliaris i caminar pel carrer com a part de la recuperació. Un petit gest, però amb un gran impacte. Cada pas es va convertint en una victòria, una reconquesta de la meva autonomia.
Agraïment al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Rubí
Acabo el post amb agraïment a l’equip del Centre d’Urgències d’Atenció Primària, (CUAP) de Rubí el 6 de maig per la seva professionalitat i calidesa en el tracte en els primers moments després de l’accident. En aquests moments de desconcert em vaig sentir atesa.
Gràcies per la vostra dedicació i compromís amb la salut i el benestar de les persones.
Mirant endavant
Aquest procés m’ha ensenyat que cada dia és una nova oportunitat per avançar, per somriure i per valorar cada petit detall de la vida.
Fase 3 de 4 de la recuperació
Actualment estic recuperant forces a mida que el dolor va remitint. Em sento optimista. Aviat arribarà la fase 4, la il·lusió de tornar a la normalitat, el moment de celebrar aquest viatge amb les persones que m’estimen.
Gràcies a tots els qui m’esteu acompanyant. Recuperar la vida diària i la rutina amb optimisme és el millor regal que em puc fer.
És important recordar que establir massa propòsits pot ser contraproduent. Quan ens fixem molts objectius alhora, podem sentir-nos aclaparats i perdre la motivació. És millor centrar-se en uns pocs propòsits que siguin realment significatius i assolibles. Això ens permet dedicar l’atenció i l’esforç necessaris per aconseguir-los, i gaudir del procés de creixement personal. Recorda que cada petit pas compta i que és més important la qualitat dels propòsits que la quantitat.
Bons propòsits per al 2025
Aturem-nos un moment, pensem en positiu i plantegem els nostres propòsits pel nou any.
Els meus objectius pel 2025 són els següents:
Millorar la salut fent descans adequat:
Dormir entre 6 i 7 hores cada nit perque el cos i la ment es recuperin adequadament.
Passar més temps amb la família i els amics:
Activitats conjuntes: Organitzar dinars i /o sopars, excursions o activitats recreatives amb els éssers estimats.
Comunicació regular: Mantenir el contacte regular amb la família i els amics, ja sigui a través de trucades o missatges.
Qualitat sobre quantitat: Dedicar temps de qualitat a les persones que importen, escoltant-los i compartint moments significatius.
Practicar la gratitud:
Expressar gratitud: Donar les gràcies a les persones que m’ajuden o que han fet alguna cosa amable per tu.
Reflexió: Reflexionar cada dia sobre les coses bones que t’han passat i com t’han fet sentir.
Ajudar als altres:
Voluntariat: Continuar dedicant part del meu temps a ajudar a associacions sense ànim de lucre en l’assoliment de projectes per la comunitat.
Suport emocional: Ser una persona de suport per a amics i família, escoltant-los i oferint ajuda quan ho necessitin.
Diferenciar temps per treballar i temps per fer altres coses.
Vestir-se i arreglar-se per anar a treballar.
Organització
Agafar la situació con un nou repte personal per superar-te.
Cap de setmana a casa
Utilitzar la imaginació i ser creatiu! Faig un captus d’amigurumi a ganxet per decorar el nou lloc de teletreball.
Setmana 2
Necessitat d’ocupar el temps: M’apunto a fer Teleformació; faig el curs: comerç electrònic i botiga virtual.
I de sobte tot va canviar…
Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, por el que se regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.
Orgullosa de la meva família per la seva professionalitat i humanitat. Us estimo!!
Continúen les creacions manuals; en aquest cas una tasa de cafè de ganxet per recordar el bons moments que compartim amb qui estimem i que ara els truquem o veiem a través d’una pantalla.
Reflexió personal durant el confinament
Com descàrregues emocionals els records ara van i vénen…, s’acumulen al cap, sense ordre, sense prioritat, sense saber per què, comencem a fer presents situacions passades.
Amb la pandèmia tenim una oportunitat de canviar actuacions personals que no han estat correctes i al mateix temps tenim la situació ideal per treure el millor de cadascú de nosaltres.
Desitjos d’un Dia de Rams de fa 5 anys que torno a compartir amb tu. #Salut
Setmana 4
Preparant escapada virtual de Setmana Santa
Les #NoVacances de Setmana Santa fan que et reinventis davant d’una situació nova i incerta com la que estem vivint.
La idea que em rodava al cap durant tota la setmana era fer un viatge virtual. A mitja setmana rebo un email on proposen un concurs: Fer un curtmetratge de màxim 1 minut de duració amb temàtica lliure i rodat a casa (#YoMeRuedoEnCasa). Ràpidament lligo idees i entre el dissabte i diumenge (Sant) fem el rodatge.
Cap a París perquè em van regalar un mocador de París i jo no he anat, per tant és bona idea per viatjar… virtualment.
A continuació la postal que deixa constància del viatge…
Setmana 5
La tornada al #teletreball millora l’autoestima
Aquesta ha estat una setmana molt productiva intel·lectualment.
He acabat 10 dies abans el curs Online que estava cursant sobre Comerç electrònic i botiga virtual
He realitzat també el curs Online: Coronavirus, prevención en el entorno laboral.
Setmana 6
Pensant en Sant Jordi he dissenyat una postal i he escrit el relat titulat: ” Sant Jordi Confinat“
Si voleu passar una estona entretinguts amb un relat ambientat en el dia de Sant Jordi feu clic a continuació: Sant Jordi Confinat
Setmana 7
Coses de la ment…
Són molts dies ja, que a casa confinats estem passant. Tenim temps per pensar, valorar i reflexionar. Petites accions personals et mostren qui val la pena cuidar, estimar i acompanyar i qui és millor oblidar. Amb tot plegat anem fem valoracions i tries personals que marcaran la futura acció personal quan el confinament hagi acabat.
Em cal relax
Busco fotografies del mar per allunyar la tensió i trobar el relax. Si vols veure més fotografies del mar ( la meva pasió) les trobaràs a la pàgina de la web El Mar…Sensaciones
Després de 50 dies trepitjo el carrer
Fase 0 Ens permeten sortir al carrer 1 hora al dia per franges horàries i pel municipi. Mai hauria pensat que tornar a trepitjar l’asfalt em faria tanta il·lusió.
Setmana 8
Recompte televisiu
Els dies de confinament he dedicat hores a veure capítols de sèries… A continuació faig una llista dels capítols de les sèries que he vist fins ara:
El embarcadero. Temporada 1 i 2. Total capítols vists: 16
VIS a VIS. Temporades 1,2,3 i 4 .Total capítols vists: 40
You. Temporades 1 i 2. Total capítols vists: 20
La Casa de papel. Temporada 4. Total capítols vists 8
Benvinguts a la familia. Temporada 1. Total capítols vists 13
Breaking Bad. Temporada 1,2,3,4,5. Total capítols 62
97 capítols de sèries durant el confinament!!
El plaer de contactar amb la natura
Reprendre el moviment és necessari tant pel cos com per la ment. Com no sóc de les que surten a córrer quan no hi ha pandèmies, ara tampoc ho faré, en canvi sí que he sortit a caminar; he practicat el que jo denomino des d’ara #WalkEscape.
El #WalkEscape és sortir a caminar per escapar del tancament obligat per l’existència del virus, és escapar de la tensió acumulada per sentir notícies sobre salut que no acaben de ser transparents, és escapar de la incògnita laboral que estem vivint la majoria de la població, i és escapar de l’enclaustrament que suposen 4 parets del pis petit on vius sense balcó… per exemple.
Descobrint rutes naturals properes a #RubiCity
Setmana 9
Ja fa 2 mesos!! Mentre esperem que la pandèmia es controli i fem temps per tornar a la feina, recupero els fils… per fer punt de creu.
Mascaretes obligatòries
21.05.2020 Mascaretes obligatòries des d’avui per anar al carrer. En clau d’humor recordo que al febrer 2020 amb motiu del Carnaval jo la vaig dur al carrer. Qui l’hauria pensat llavors ? #JoEmQuedoACasa esperant que acabi el mal son.
Setmana 10
Coses positives del confinament
He après a tenir paciència.
He après a dir no.
He après a preocupar-me per mi directament.
He mantingut una bona relació personal amb la meva neboda Ona.
Valoro molt qui ha fet interacció amb mi durant aquests dies, ja que ara no existeix l’excusa de no tenir temps per trucar, enviar un missatge o una vídeo trucada.
Des que va començat he decidit no enfadar-me amb ningú.
He vist que l’esgotament d’alguns per la situació actual els fa treure una conducta amarga.
Setmana 11
Setmana plena de creativitat
El confinament, el canvi o no de fases, la calor, la manca de sociabilització a la que estem sotmesos provoca cansament mental, acústic i moral. Per no caure en simptomatologies negatives cal utilitzar al màxim la ment.
Arriba l’hora de la creativitat!! He decidit vestir de gala la Surface. Amb un tovalló – drap de cuina que havia comprat per Nadal i amb restes de roba de la capsa d’una botella de licor, he fet a ma la funda per la Surface.
Com no tot són manualitats i la tecnologia també m’agrada, he fet la infografia: Teletreball. El repte.
Setmana 12
Cansament per l’incertesa
Notícies, fase 1, fase 2, fase 3, incertesa, confinament, des-fase, mascaretes, regió sanitària, distanciament social… són els termes amb els que convivim a diari. No parlem ni d’ERTO’s ni d’economia mundial perquè ja no tindrem ni alè per comentar.
Tot i que amb distància per fi he pogut rebre l’aire a prop del mar…
Quan s’acabi l’estat d’alarma els meus post’s rebran la llibertat i sortiran d’aquest #ConfinamentLiterari que els ha obligat a romandre junts al ser publicats.
Setmana 13
Esperant la nova realitat
A pocs dies de recuperar algunes de les coses que abans de la pandèmia podíem fer comptem els dies per tornar a la nova realitat.
Les institucions insisteixen a dir nova normalitat quan res del que era tornarà a ser igual perquè de moment i sembla que va per llarg:
Hem de dur mascareta pel carrer.
Hem de mantenir una distància mínima de 1,5 metres entre persones.
Si ignorar la relació social entre persones és normal… Què més ens queda per escoltar?.
Setmana 14
Fase 3!! Una cosa bona a celebrar
Ara les persones, recuperem una part de la lliure mobilitat territorial!!
S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
Em sento afortunada
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
No hacen absolutamente nada por avanzar y mejorar en la vida,
Sienten envidia, miedo, celos y soberbia,
Se resisten a cambiar y
Son manipuladores.
Te esfuerzas y esperas el cambio… pero no ocurre. Crees que para escapar de esta dinámica tienes que buscar lugares nuevos, otras personas y otras responsabilidades.
¡Cómo puede ser de indigesto el pasado cuando una y otra vez se repite la misma historia!
Con el tiempo te das cuenta que para ti lo anormal se ha convertido en cotidiano, lo injusto en lo llevadero y la incertidumbre en tu motor de esperanza.
Sobrepasando el límite
Llega un día en el que te plantas, decides dejar de respirar toxicidad, filtrar desde contactos a ideas… entonces es cuando respiras aire nuevo, puro, aire sin filtros.
Respirar aire sano llena los pulmones, abre la mente, recupera el correcto ritmo cardíaco y te llena de energía positiva. Si no has estado realizando estas buenas prácticas cuando te llega el momento de hacerlo por primera vez te das cuenta que no sabes.
La emoción te supera, la mente te traiciona.
De ser un todo te divides en cientos de fragmentos que cada uno de ellos intenta jugar su papel principal. No sirve esta actuación, te paraliza, te bloquea sin dejar que expulse al exterior toda esa alegría contenida que guardas dentro de ti como un tesoro para que no se vaya, no escape, ni se percaten los que en el pasado te la jugaron.
El resultado es una emoción contenida de un cuerpo que se resiste a ser feliz, por precaución, por miedo a sentir algo mejor de lo que sentiste hasta ahora.
Eres como el aire que respiras
El corazón late como olas de emoción que al resto del cuerpo transmiten su vibración.
La respiración capta el sentimiento, dejemos que se evapore el miedo…
Sensaciones extrañas invaden nuestro ser… dejemos que pasen… sentimos nuevas frecuencias para amarnos.
En el presente
En una oleada de energía decido dar rienda suelta a la escritura. Es terapia, es cultura.
Ahora he decidido relajarme y despertar, pues este sueño lo voy a vivir sin descansar.
Mientras reflexionaba me dí cuenta de: qué pocos valores tiene esta sociedad, qué fácil es imitar la conducta absurda y burlona de algunos programas de televisión y qué pronto se llenan la boca algunos y algunas afirmando, mintiendo e inventando historias con el único fin de fastidiar al prójimo.
Lo fácil hoy en día es CRITICAR... lo difícil es DEMOSTRAR.
Valores adquiridos en clase
Si eres de los alumnos que asistieron a todas las clases de literatura en tu época adolescente; ya sea porque te gustaba la asignatura o porque no tenías manera de saltártela, y además dedicaste este tiempo preciado de la juventud a escuchar a un sabio profesor, ahora estarás en condiciones de entender el mensaje de la fotografía con la que ilustro este artículo:
Cuando una situación empieza absurda, termina siendo esperpéntica.
Si no entiendes el significado completo de la frase anterior, mal lo llevas porque te perdiste una información valiosa que nunca más podrás recuperar y, en segundo lugar, porque ahora seguro que estás en un apuro. La segunda cuestión puede entender.
Definición de absurdo y esperpéntico
Absurdo: Contrario y opuesto a la razón
Esperpéntico: Que comparte características relacionadas con el esperpento.
Esperpento ( por alusiones ): Persona o cosa notable por su fealdad o ridiculez
Dicho esto, y pensando en el significado,
Si no se conoce con profundidad un tema, lo lógico sería no juzgar a quien habla con conocimiento de causa.
Por esta misma razón, criticar sin argumentar resulta feo y con poca clase, las mentiras tienen patas muy cortas como se dice popularmente y
Cuando dos opiniones resultan tan opuestas que es imposible encontrar un punto en común es necesaria la figura del mediador.
Conversaciones absurdas
Si en el acaloramiento de la conversación las argumentaciones suben y suben de tono., las mentiras no tienen un hilo argumental fiable y hay que buscar una solución.
Esta argumentación conlleva muchas cosas: tiempo, dinero, tensión, cansancio, y recordar otra vez toda la cuestión.
En este artículo dejo fluir mi lado más sensible y maternal para rendir homenaje a todos esos padres y madres que, día tras día, enseñan y transmiten lo mejor de sí mismos a sus hijos. Su esfuerzo y dedicación son la base para que encuentren su lugar en la sociedad.
La magia de ser padre: más allá de las modas y enseñanzas formales
Hoy no hablaré de:
Educación escolar: Para eso está el colegio.
Costumbres sociales: Cada familia tiene las propias que les funcionan.
Modas de crianza: Es una cuestión personal en la que cada familia toma sus decisiones.
Quiero hablar de algo más profundo:
La huella positiva que dejamos en nuestros hijos y el reconocimiento que esto puede conllevar.
Un reconocimiento inesperado que marcó mi corazón
El pasado 26 de noviembre, mi hijo se convirtió en Subcampeón del Mundo de Judo en Francia. Joan, su primer entrenador, me felicitó con unas palabras que quedaron grabadas en mí:
“Felicito la constancia de los padres por haber transmitido esto a vuestro hijo.”
Estas palabras son el equivalente a ganar el oro en el campeonato del mundo de los padres y madres. Ver que nuestro esfuerzo y amor son reconocidos públicamente es uno de los mayores logros como madre.
Ser madre no solo significa estar presente en los momentos visibles, como una competición en el tatami. Muchas de las batallas más importantes ocurren fuera de ese espacio, donde los valores, el esfuerzo y el amor moldean la fortaleza de nuestros hijos.
Estoy acostumbrada a estar detrás por si me necesita, pero este reconocimiento me puso en un primer plano, y eso me llena de satisfacción.
Consejo para padres: nunca dejes de sembrar
Si eres padre o madre y has llegado hasta aquí, quiero darte un consejo: nunca abandones tu carrera de enseñar lo que sabes a tus hijos. Puede que hoy no veas los frutos, pero llegará el día en que tu esfuerzo sea recompensado con creces.
Tu constancia y amor son como semillas que, con el tiempo, florecen en el éxito y gratitud de tus hijos.
Con la rutina abandonamos poco a poco los detalles, en particular aquellas pequeñas acciones que aportan alegría y beneficio a quien las recibe y, en cambio, son relativamente fáciles de realizar aunque por eso con frecuencia no le damos importancia y acabamos olvidando que pueden ser tan necesarias como el aire que respiramos.
Cuando te paras, coges aire y meditas eres consciente del esfuerzo diario que hace nuestro organismo por mantenerse activo y en perfecto estado a pesar de lo poco que lo cuidamos con acciones simples pero necesarias la mayor parte del tiempo.
Es en los espacios de descanso, vacaciones o de meditación personal cuando aprecias que disfrutas de ciertas cosas que, aunque cercanas, no estaban en la rutina diaria por falta de tiempo. Estas pequeñas cosas son los abrazos, la confianza o la empatía.
Los valores y las acciones realizadas a diario reflejan nuestra manera de ser, por eso disfrutamos de lo que la vida nos regala en cada momento: Salud, felicidad, energía…
Cuando compartimos con otras personas estos detalles, se convierten en detalles que aportan felicidad.
Dedico este post especial a mis queridos lectores y seguidores tras pasar unas semanas intensas de:
Llamadas,
Mensajes,
Chats,
Preguntas de contactos de empresas distintas y
Conversaciones con personas diversas.
La entrevista que lo cambió todo
Durante esas semanas, todas estas personas me preguntaban, prometían, cuestionaban y mostraban interés por mi actual situación laboral. Y, por fin, tengo una gran noticia: una entrevista de trabajo programada un día después de publicar este artículo.
Reflexiones del pasado: perseverancia y paciencia
Tiempo atrás, siempre solía recordar esta frase:
Me tenéis y no me queréis, llegará el día que me buscaréis y por mi trabajo pagaréis.
Un paso hacia una nueva etapa
Ahora imagino lo que podría ser el principio de una etapa completamente nueva. Por eso, inspirado en este giro de los acontecimientos, comparto con vosotros un fragmento novelado de este emocionante comienzo:
“Por fin había llegado el día de conocer las instalaciones. Se trataba de tomar el primer contacto con el edificio, conocer la ubicación y las primeras personas antes de firmar el contrato. Había mucha emoción en el ambiente junto con los nervios por la posible reacción de triunfo personal en lo que se supondría la nueva faceta laboral. Presentaciones, caras nuevas, en cada lugar quienes trabajaban empezaban sonriéndome con curiosidad…”
Dos semanas después: un nuevo reto comienza
Han pasado casi quince días desde que publiqué este artículo, y hoy puedo anunciar con inmensa felicidad que el próximo lunes empiezo a trabajar. Este nuevo reto profesional simboliza un gran paso en mi vida.
Consejos para los que buscan trabajo
Si estás buscando trabajo, no te rindas. Aquí van algunos consejos que me han ayudado a seguir adelante:
Sigue insistiendo,
Haz lo que mejor sabes hacer,
Y, sobre todo, mantén el humor.
Sé que no es fácil cuando te sientes perdido, pero si abandonas… ya has perdido. Mucha suerte y ánimo.
Rosa López 