Descubreix l’apasionant mon de la comunicació, el marketing i la literatura a la web de Rosa López #PasionConTinta, una referència pels amants de les lletres.
Una excavadora protagonista del cuento: Makana va a la feria
Mientras estaba en la oficina preparando el material de Marketing dedicado al lanzamiento de las novedades de los productos relacionados con la maquinaria de obra pública que presentaremos en la Feria de SMOPYC, he pensado que cuando estuviera en casa tenía que escribir este post.
Os acordáis de Makana? La excavadora protagonista de Latidos de Metal?
#LatidosDeMetal
Si no pudiste leer el cuento Latidos de Metal cuando lo publiqué , o quieres releerlo de nuevo, lo puedes hacer ahora desde el enlace que hay a continuación; está disponible en castellano, catalán e inglés.
Makana se va a la feria de SMOPYC en Zaragoza
El relato #LatidosDeMetal narra la preocupación por el trabajo bien hecho donde la empatía entre compañeros es primordial, pues los protagonistas son una excavadora y un martillo.
El cuento en formato PDF en castellano, catalán e inglés
En el párrafo siguiente tenéis la continuación de la narración
Makana va a la feria
Después de muchos meses de indecisión, de poco trabajo y de angustia para el mundo entero a causa de la pandemia provocada por el COVID19, por fin llegaban buenas noticias: la vuelta a las ferias.
Makana estaba en la gran pradera cuando escuchó que la famosa feria de SMOPYC abría sus puertas al público después de haberse anulado por dos veces consecutivas las fechas anteriores. En esta ocasión el encuentro tendría lugar en noviembre.
Quedan pocos días – Pensó Makana, cuando una de las excavadoras comentaba la noticia al resto.
En la gran pradera se comentaba la importancia de conocer a las “nuevas”; también se percibían ciertas rencillas por tener que competir con las jóvenes máquinas que se mostrarían en su total plenitud en la mayor feria del sector.
No sé qué pueden enseñar de nuevo esas jovencitas que no sepamos ya nosotras – Refunfuñó una máquina que llevaba tiempo sin trabajar a causa de su mal humor.
Pues yo creo que siempre podemos aprender cosas nuevas. – Afirmó Makana – Seguro que aportan interesantes novedades a tener en cuenta –
Bien dicho – Exclamó la mayor de las excavadoras, de gran tonelaje. Yo iré a la feria… ¿Alguien quiere venir conmigo?
Yo también voy – Dijo Makana rápidamente –
Las dos excavadoras se pusieron en marcha camino de Zaragoza. Tenían un largo trayecto por delante en el que comentarían y valorarían la diferencia entre experiencia e innovación, o la importancia de las horas trabajadas que tiene una máquina usada frente a la estructura ligera de las nuevas tendencias, las prestaciones, el rendimiento y la potencia….
Makana pensó: ¡Queda tanto por aprender! … Lo mejor será disfrutar del ambiente, escuchar y observar.
La tardor és l’estació ideal per caminar, visitar indrets, practicar hobbies com la fotografia, aturar-se per continuar i gaudir de l’entorn abans de l’hivern.
A continuació podeu gaudir dels meravellosos paisatges que ens regala la natura durant la tardor.
Factores de refuerzo para sentirse bien laboralmente
La motivación laboral se refiere al conjunto de factores internos y externos que determinan la disposición de un individuo a realizar ciertas tareas en el entorno de trabajo.
La motivación laboral es esencial ya que puede influir en la productividad y eficiencia de los empleados, así como en su bienestar general en el lugar de trabajo.
Factores que influyen en la motivación laboral
Comunicación abierta y transparente. Sentimiento de pertinencia. Recompensar la creatividad. Feedback Conciliación y descanso.
Factores que influyen:
Puesto de trabajo Responsabilidades Clima Onboarding Condiciones laborales.
¿Qué implica la motivación laboral?
Mayor rendimiento. Crecimiento de la organización.çç Compromiso. Responsabilidades. Cambio cualitativo. Valores de marca. Buena imagen. Talentos
Conclusión
Un empleado motivado tiende a ser más comprometido, productivo y leal a la organización. Por lo tanto, las empresas a menudo se esfuerzan por mantener altos niveles de motivación laboral entre sus empleados.
Que hoy en día todo transcurre a gran velocidad es un hecho. Una frase como esta no da pie a mucho debate. Como todo tiene un tiempo limitado hasta la comunicación se ve alterada.
No sé si será el calor del verano, o la incetidumbre de la pandemia producida por el Covid-19 pero hoy me he propuesto hacer un texto con los emojis de Telegram en el que a pesar de existir un mensaje no diga nada.
He escogido Telegram para hacer este auto -reto porque me parecen muy divertidos sus iconos.
Mensaje enviado:
HELLO,
FYI Voy a escribir una nota, donde no diga nada…
ASAP
pero utilice sticks, emojis y texto…
Porque es comunicación, verdad ?
BRB
Deja tu comentario a continuación.
(…)
Disculpa, estoy AFK
THS
XOXO
#PasionConTinta
BYE
LIKE
Mensaje descodificado
Hola,
Para tu información, voy a escribir una nota, donde no diga nada…
tan pronto como sea posible
pero utilice sticks, emojis y texto.
Porque es comunicación, ¿Verdad?
Vuelvo enseguida
Deja tu comentario a continuación.
(…)
Disculpa, estoy lejos del teclado.
Gracias.
Besos y abrazos
#PasionConTinta
Adiós
Me gusta
¿Te atreves a escribir un mensaje parecido?
A continuación tienes algunas de las abreviaturas y su significado:
BRB – Be right back – Vuelvo enseguida.
AKF – Away from keyboard – Lejos del teclado.
WOW – Qué mareo!
FYI – For your information – Para tu información.
LOL – Laughing at long – Reirse alto.
ACAP – As soon as possible – Tan pronto como sea posible.
OMG – Oh my God! – Dios mío!
THS – Thanks – Gracias.
TBD – To be defined – Proyecto por definir.
XOXO – Hungs and kiss – Besos y abrazos.
XD – Risas.
Significado y emociones en conversaciones digitales
Palabras: La comunicación escrita a través de palabras es fundamental. Sin embargo, carece del lenguaje corporal que experimentamos en las interacciones cara a cara, como gestos y movimientos.
Emojis: Los emojis surgieron como una forma de agregar un componente emocional que falta en el texto escrito.
Complementariedad: Los emojis y las palabras no son mutuamente excluyentes. Más bien, se complementan entre sí. Los emojis añaden un elemento visual y emocional a los mensajes de texto, permitiéndonos expresar matices que las palabras solas no pueden capturar.
En resumen, la comunicación entre mensajes, emojis y palabras es una danza armoniosa que nos permite conectar y expresarnos en el mundo digital. 🌟📝🙂
Era un dilluns més, d’un dia més de les darreres cinc setmanes. Només faltaven quatre dies pel 23 d’Abril, diada de Sant Jordi. Aquest any la situació es presentava ben diferent per llibreters, floristes, amants i persones en general…
Aquell dia el Jordi es llevà ben d’hora i començà a rumiar, doncs era primordial trobar la forma d’actuar i no deixar-se ensopir ni entristir més per la situació actual.
El Jordi feia temps que vivia retirat en un lloc discret de la geografia catalana, prop del mar, lluny de les muntanyes com pensava la majoria de la gent. El Jordi sabia que se’l recordava per haver mort al drac, però quan algú li recordava sempre deia que la gesta havia estat un cop de sort. Tot ell era modèstia, perquè posar-se davant d’un drac, lluitar, guanyar i dir que és sort costa de creure. La seva senzillesa i humanitat havia portat al Jordi a retirar-se per viure amb la Violant. La seva gesta perdurà en la memòria col·lectiva passant de generació en generació, de pares a fills. Malgrat que ell i la Violant havien obtingut el benefici de les divinitats amb la immortalitat poca gent ho sabia. De la seva existència era conegut per la llegenda.
Lluny quedaven les batalles de l’Edat Mitjana on es lluitava contra dracs…, ara al Segle XXI l’enemic tenia un altre aspecte, era més petit, invisible però igual de letal…
Arribaria la diada de Sant Jordi i ningú podria sortir al carrer. Roses, llibres, petons es quedarien sense regalar. La situació entristia al Jordi i no volia que l’estat excepcional que es vivia a nivell mundial fes oblidar el sentiment més bonic del món que és l’AMOR.
Violant, crec que és hora de sortir del nostre amagatall.
Però què dius Jordi si tothom està confinat – Digué la dona –
És una manera de dir, estimada meva – Continuà el Jordi – Arriba el dia més important de l’any: el de les flors i els llibres i les persones estan tristes, ensopides perquè la festa d’enguany no serà la ideal. He pensat a fer un discurs per recuperar el protagonisme de la diada, per no caure en l’oblit i liderar aquesta situació incerta…
I com ho faràs? – Preguntà la Violant – No pots sortir, no t’escoltaran, no et seguiran… tampoc hi ha dracs…
No pateixis Violant que trobarem la manera.
El Jordi passà unes hores pensant fins que s’adonà que tenia la resposta al seu costat: les xarxes socials. La Violant era una apassionada de la comunicació a les xarxes, a Internet; ella deia que podies estar a prop de tothom només a un clic de l’ordinador.
I així va ser com va sorgir la idea: El dia de Sant Jordi el cavaller, ara convertit en Internauta batallant amb les xarxes donaria un discurs Online a la població. Calia tenir perfils a les diferents plataformes, pensar en l’estratègia, redactar el discurs i esperar que la gent compartís, comentés i participés. Una gran gesta mundial però l’objectiu final mereixia l’intent. També s’havia d’estar preparat per rebre tot tipus de comentaris a la seva aparició al nostre segle. Seria una Fake New? – Es preguntarien alguns o potser d’altres d’impostor l’etiquetarien.
Era necessari tenir present les possibles reaccions contràries a la bona intenció i no caure en lamentacions poc productives.
Així, doncs, el 23 d’abril 2020 en una transmissió Online al Canal YouTube es sentia el següent discurs:
“Veïns, veïnes, Internautes tots i totes…
Soc Jordi, popularment conegut per vosaltres com Sant Jordi… sí, sí, com estareu pensant el del drac…. He decidit fer aquest discurs sortint del meu indret particular perquè avui patim una pandèmia mundial…
El Sant Jordi d’enguany no és un drac, una princesa, un llibre o una flor…, és un sentiment que es gesta dins el cor. La situació actual ha fet que quan tornem a passejar tranquil·lament per places, carrers, per la muntanya o la platja i veiem a amics, familiars i coneguts els preguntem sobre la salut. Què tal? Com us trobeu?
Ni petons, ni abraçades podem compartir perquè la Covid-19 ens vol destruir. Hem de tenir paciència i deixar avançar a la ciència, perquè la vacuna trobaran i la gran batalla de la pandèmia s’haurà acabat.
Mentrestant, quedem-nos a casa, seguim les recomanacions de Sanitat i dediquem estones a deixar anar la creativitat que portem dins nostre.
Altres temps arribaran: Podrem sortir, mirar-nos, apropar-nos i estimar-nos com cal. Al principi de la tornada a la rutina d’abans potser se’ns farà una mica estrany però, després d’uns minuts d’incertesa tornarem a recuperar el somriure, la confiança en els altres i la seguretat personal per haver superat uns moments d’angoixa general.
Tu que ara m’escoltes, ves pensant com els demostraràs estima a les persones que consideres especials…Igual que un ram de roses quan estan totes juntes no punxen ens agradarà estar quan el virus que fa mal hagi marxat.
Ja saps qui rebrà la primera abraçada quan haguem batut al Covid-19?”
(…)
El Jordi va dedicar gran part del dia a respondre preguntes sobre la seva aparició, sobre si desapareixeria la Diada, fins i tot li demanaven recomanacions literàries. Ell va atendre totes les peticions amb moltes ganes.
Diuen que Sant Jordi una vegada més va vèncer el drac, aquest cop sense cavall, sense espasa però amb un llapis. Per què amb un llapis? Perquè va demanar a tothom que per vèncer la por i matar l’avorriment el que millor resultat donava era escriure relats, contes o cartes d’amor. I així ho van fer persones d’arreu del mon. Amb l’ajuda de tothom es creà el llibre: Sant Jordi confinat.
(…)
Mesos més tard es descobrí la vacuna que erradicava la malaltia. Els científics van assenyalar l’origen del virus en l’enveja acumulada per la població mundial que anà passant d’uns als altres. El virus s’inicià en el 2019 però el nivell d’enveja va assolir els màxims cap al 2020. La malaltia posava a prova la solidaritat, col·laboració i germanor entre pobles i entre persones de diferents edats i gràcies a la acció conjunta de la bona coordinació ara estem sans esperant que el proper Sant Jordi ens permeti abraçar a petits i grans.
Dedicat especialment a: Dra. Mercè, Dr. Miguel Ángel, Marina H. Carme i Miquel
Nota: Les imatges no sé qui és l’autor o autora, les he rebut per What’sApp
El 29 de febrer de 2020, la Colla Ruta 66 de La Bisbal de l’Empordà va sortir amb les millors gales per celebrar els seus 20 anys d’existència. Un esdeveniment ple de color, música i tradició que va reunir veïns i visitants per gaudir d’una jornada inoblidable.
Exposició de disfresses i fotografies
A principis de febrer, el Castell de La Bisbal d’Empordà va acollir una exposició especial amb disfresses i fotografies commemoratives dels 20 anys de la Colla Ruta 66.
📍 Ubicació: Castell de La Bisbal d’Empordà 📅 Dates: Fins al 15 de març 🎟️ Entrada: Lliure
L’Artista darrere de les disfresses
Durant dues dècades, la modista Loli Lara ha estat la responsable de confeccionar les disfresses de la colla, aportant creativitat i dedicació a cada detall.
Vermut Musical amb Miquel Abras 🎶
Al migdia, el Passeig Marimon Asprer es va omplir de ritme amb un vermut musical a l’aire lliure. Els assistents van gaudir de la veu i el bon ritme de Miquel Abras, creant una atmosfera festiva i acollidora.
Desfilada de comparses
A la tarda, les comparses van prendre el protagonisme amb una desfilada espectacular, plena de creativitat i energia.
Aquest Carnaval ha estat una celebració de la cultura, la tradició i la passió per la festa. Ens veiem a la pròxima edició! 🎭✨
El títol del post Profile: Real or Unreal ( Perfil: Real o fals) ? és la pregunta que ens ve al cap quan naveguem per Internet i utilitzem les xarxes socials.
Aprofitant que aquesta setmana és Carnaval on la disbauxa està justificada i les disfresses dónen via lliure als canvis de personalitat és interessant aturar-se i pensar si el que publiquem a Internet ens interessa continuar tenint-lo visible i sense restriccions,
Quan es desaconsella tenir informació a Internet amb perfils falsos?
Hi ha diverses situacions en què es desaconsella tenir perfils públics a les xarxes socials amb informació falsa per raons de:
Legalitat: En alguns països, pot ser il·legal, quan s’utilitza per enganyar a altres o cometre fraus.
Reputació: Si es descobreix que un perfil és fals, danya la reputació de qui el va crear. És perjudicial quan l’individu utilitza les xarxes socials amb fins professionals.
Confiança: Els perfils falsos erosionen la confiança a les xarxes socials.
Seguretat: Els perfils falsos poden ser utilitzats per a activitats malintencionades, com l’assetjament, el robatori d’identitat etc.
Violació de les polítiques de la plataforma: La majoria de les plataformes de xarxes socials els prohibeixen.
Conclusió
La disfressa i la màscara deixen de tenir sentit després de Carnaval , són vives mentre durant els dies de festa però, una acció desafortunada d’una persona que ha estat publicada a les xarxes… podem afirmar que dura molts carnavals!
27 de gener 2020. Dia Internacional del Community Manager
27 de gener. Dia Internacional del Community Manager
Quan es celebra?
El quart dilluns de gener es celebra el Dia Internacional del Community Manager. És una de les professions destacades dins del mercat digital i empresarial.
Qui són?
Els community managers o social media s’encarreguen de gestionar la interacció d’una marca (sigui marca personal, o marca d’una organització, o d’una empresa ) entre els seguidors i / o clients mitjançant les xarxes socials.
En poques paraules podem afirmar que la professió d’ un Community Manager és semblant a la del Relacions Públiques. El canal de contacte amb el seguidor o client és mitjançant les xarxes socials.
Què fa?
Mira interaccions i comentaris dels seguidors i envia resposta.
Analitza les estadístiques per comparar amb les interaccions.
Gestiona les publicacions a cada xarxa: programacions, entregues…
Busca informació interessant pel seu públic i s’interessa per les noves tendències.
El Community Manager elaborarà un manual de gestió de crisi a les xarxes davant accions no desitjades per part d’algun membre de la comunitat o davant de comentaris de trolls, per exemple.
S’acaba l’any 2019 i estem a les portes d’estrenar el 2020
Vull agrair el poder escriure aquestes paraules de forma relaxada a com vaig començar l’any 2019.
Fa exactament un any, estava a l’hospital acompanyant al meu marit que estava ingressat. Recordo que la percepció de les festes nadalenques, inclús el cap d’any i l’any nou van adquirir una dimensió diferent. Per primera vegada a la meva vida vaig compartir una mini botella de cava (un benjamí). El brindis pel nou any el vam fer, però el cava, que estava calent perquè me l’havien portat al matí i a l’habitació feia calor, va ser amb la persona que acompanyava al malalt de l’altre llit de l’habitació de Miguel… Havíem de brindar perquè les coses anessin bé!
Avui, 30 de desembre de 2019 fent balanç de l’any que marxa, puc dir que em sento afortunada de com ha anat l’any. És cert que sempre podem millorar, que ens agrada demanar més…, si no fos així, no avançaríem ni com a persones ni com a societat!
Em sento afortunada
Em sento afortunada per la família que tinc i que a diari aguanta les meves inquietuds; pels amics de debò que continuen acompanyant-me en el trajecte de la vida i participen en ella activament en els bons moments i en els no tan bons.
Em sento feliç per l’oportunitat de col.laborar activament, fent el que m’agrada, al Club Escola de Futbol Can Mir donant visibilitat la gran tasca que es realitza al Club en pro de persones petites i grans amb necessitats especials.
Em sento bé pel fet de tenir una feina en un moment en el qual l’accés al món laboral i la continuïtat és un repte.
La fotografia que acompanya el post és un sac ple de llavors que m’ha regalat una senyora perquè tingui sort. Segur que tindré sort i per això ho vull compartir amb vosaltres.
Les llavors són el fruit futur que ens alimentarà. Les llavors, com els homes, es transformen al llarg de la seva existència: cal protegir-les, cuidar-les i regar-les . Tant si es tracta de llavors com si parlem dels homes podem dir que la seva òptima realització i evolució està relacionada amb el seu arrelament a la terra.
“ (…) Una persona que no conegui els processos de la vida natural, que no hagi dialogat amb una planta o un camp de cereal, que sigui indiferent a la transformació constant de la terra, perd una gran ocasió per obtenir una certa explicació de la realitat humana”(..).
Rosa López 