Creacions literàries pròpies com contes, relats breus, minirelats o autoedicions, escrits des de la passió, la mirada íntima i el desig de compartir paraules que connectin amb les emocions.
Ahir, 20 de març, la Biblioteca Mestre Martí Tauler es va convertir en l’escenari d’un esdeveniment especial: la presentació de la tercera edició de la revista Vivències de Dona, impulsada per En Comú Podem Rubí. Aquesta edició la revista està dedicada a la Paqui Cruz. L’acte de la presentació ha estat moderat per la Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català. Enguany la revista té un valor de 5 € i es podrà adquirir a la llibreria Racó del Llibre.
A continuació, es van lliurar els premisDones Referents, que van reconèixer dones influents per la seva contribució a la comunitat de Rubí.
Un any més, vam gaudir d’una jornada d’èxit que va posar en relleu el talent, la força i la diversitat de les dones de Rubí.
Demà és el dia! Han passat 3 mesos. Què ràpid han passat per una banda i què llarg se’m fa pensar que manquen hores per la prova.
Per la prova? O per posar-me a prova de nou? Poca broma tot plegat, eh! Que si pensem amb retrospectiva, per una banda fa 40 anys que vaig anar a la Facultat però, si això no fos prou per saber que el temps passa…, afegim que fa 30 anys que vaig estar immersa en la dinàmica actual.
Les coses han canviat força; contràriament al que sovint es diu, penso que els joves d’ara ho tenen més fàcil per estudiar. Hi ha moltes més variants d’estudis… i una vegada passada la selecció les possibilitats d’assimilar el temari és més proper i adaptatiu.
Ah! Encara no ho he dit, , per si no em coneixes, em dic Rosa, acabo de fer 60 anys i estic opositant per tenir una feina digna.
Fa 4 mesos em van acomiadar de la feina, és “despido improcedente” (em sembla que escrit en castellà queda millor i amb més força), i com l’empresa no es va presentar a la conciliació ara anirem a judici. Cal esperar, però sé que anirà bé perquè les lleis estan per complir-les per molta empresa que siguis.
Després de l’acomiadament vaig gestionar tots els tràmits administratius relacionats amb la nova situació administrativa, i passats els primers mesos vaig centrar-me en la recerca de feina.
Quina feina? Bona pregunta, en el meus cas no puc dir que sempre he tirat cap al mateix sector perquè és totalment al contrari. He patit recesions econòmiques directament i m’he reinventat sempre.
Partint de la Diplomatura en Magisteri he treballat a l’Administració Pública com a administrativa a la Generalitat de Catalunya, L’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Terrassa, a TV3 Televisió de Catalunya, Correos i darrerament a l’empresa privada…
Quina decepció més gran l’empresa privada!! Sovint es comenta que els funcionaris o laborals que treballen a les administracions públiques viuen molt bé referint-se a les poques ganes que mostren en ajudar al ciutadà. Quina mentida més gran! Des d’aquí afirmo rotundament que no és certa l’afirmació anterior…
Personalment he viscut el contrari… Com una flor no fa estiu, suposo que a tot arreu hi ha qui es deixa la pell però, sovint per treballar a l’empresa privada només has d’exercitar la carrera del “pilota al cap” i continues a la feina cobrant i passant anys.
Bé, redirigint el tema demà és el dia! avui escric aquestes línees perquè quan era a l’Institut preparant la selectivitat (actualment serien les PAU), el Fernando, professor d’història de l’Art, ens va explicar que abans d’un exàmen important el que no has de fer és estudiar fins al darrer moment. Fernando comentava que el dia abans d’una prova important l’has de dedicar a fer coses teves que t’alegrin la jornada. En el meu cas ara estic escrivint però, després llegiré la novela La Chica de Nieve 2 que em van regalar diumenge i que no he volgut esperar a llegir després de les oposicions.
Amb el sol de les primeres hores del matí he sortit a fer una passejada que m’ha donat l’energia positiva amb la que ara puc expressar emocions. Quines emocions? et preguntaràs. Emocions estancades que no deixava sortir.
Presentar-me a unes oposicions no era només un repte de coneixements, era enfrontar-se de nou a situacions passades injustes on després d’estudiar, creure en el que feia i esperar un desenllaç just vaig assistir a proves on no hi havia el tribunal que tocava, proves que ens feien per enèssima vegada perquè fulanita o menganita havíen de ser a les llistes finals definitives… en fi, tot un despropòsit.
Les situacions viscudes anteriorment, en pràcticament tots els casos em van provocar que no creiés en el sistema. D’altra banda seguia estudiant perquè, passar proves, significava ser a la bossa laboral de sustitucions.
Ara, quan demà és el dia!! i amb una colla d’anys després de males experiències viscudes anteriorment, les sensacions són diferents. Si bé al principi quan l’amiga Eva em va comentar que sortien oposicions a la UAB vaig fer la criatura dient: No, no… ja sé que són les oposicions i no em vull presentar perquè no crec, després quan ella, la famila i els amics de debó m’anaven dient tú presenta’t que el no ja el tens; no ho vaig pensar dues vegades… Van publicar l’anunci de les proves a la web i el mateix dia vaig presentar la sol·licitud.
Aquesta vegada tot seria diferent. El pas següent era dir-ho a amics i familiars. Contràriament al que pensava tots van coincidir que a part de ser una decisió encertada, en el meu cas representava una decisió valenta. Amb 60 anys opositaria amb joves de 20 aproximadament.
Tal com correspon al meu tarannà aviat em vaig organitzar metòdicament l’estudi. Els primers dies no em podia concentrar perquè els mals pensaments eren l’actor principal al meu cap però, a mida que aprofundia en els temes els coneixements adquirien més importància.
Els nebots em van animar dient que els semblava una acció molt valenta pendre aquesta decisió. El fet és que entre tan bon rotllo no seria jo qui anulés una de les darreres possibilitats de trobar feina; així que, com a marketiniana i comunicativa que sóc (gràcies a una de les reinvencions laborals) vaig començar a “vendre’m la moto” a mí mateixa. Com?
El meu marit havia comentat que estaria bé que acabés treballant on vaig començar (volia dir en els estudis, sóc una apasionada del coneixement i quin millor lloc que a la universitat!!)
Així que vaig fer una campanya de marketing a les xarxes dient que oposito. Quan la UAB va publicar l’hora i les aules em vaig comprar els estris per fer l’exàmen: llapis, goma d’esborrar i maquineta i vaig fer la pubicació.
Els desitjos positius es van fer notar entre els seguidors…ja tenia més energia positiva al meu cos. L’amiga Eva que treballa a la UAB es va oferir a acompanyar-me per saber quina aula em tocava. Vam anar a la Facultat de Medicina i vaig ser a la porta de l’aula. És una de les grans amb capacitat per a 248 persones. Vaig pensar: Em toca medicina… a mí que no m’agraden els metges. Aquest però, serà un mal menor perquè demà que és el dia el pensament anterior s’esfumarà.
Així que, amb els ànims a tope, l’estoig, amb el llapis, la goma d’esborrar, la maquineta i tenint clar com és l’aula… demà és el dia en el qual els meus pensament harmonitzaran amb el test i triaran la resposta correcta.
Gràcies a totes les persones que m’heu enviat energia positiva, mostrant empatia i donant ànims.
Activat Pla B
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.
Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.
A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.
Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito
L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.
Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.
Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.
🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.
Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.
📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.
I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:
Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.
🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.
Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.
🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)
Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.
🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.
En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;
En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.
Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”
🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.
Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.
Veus Connectades és una història inspiradora sobre dues persones emprenedores, la Sofía i el Julián, que decideixen crear una plataforma digital oberta al diàleg. Volen que tothom pugui compartir idees lliurement, sense por ni censura.
El projecte arrenca amb entusiasme, però ben aviat descobreixen els reptes que implica la convivència virtual: comentaris agressius, malentesos i molta tensió. Amb constància i consciència, decideixen implementar normes de respecte i moderació.
Amb aquests canvis, comença a florir una comunitat viva: missatges d’agraïment, converses constructives i un espai on cada veu té valor. Aquest projecte, és un exemple de com la tecnologia pot unir-nos, si es construeix amb responsabilitat i empatia.
Una història sobre el poder de l’expressió lliure, la col·laboració i les connexions reals en l’era digital.
Veus connectades
Portada
Veus connectades de Rosa López #PasionConTinta
Presentació
Sofia: Tinc una idea, Julián… Vull crear un espai on la gent pugui expressar les seves opinions lliurement.
Julian: Això sona genial. Jo em puc encarregar de la part gràfica. Com imagines la plataforma?
Sofia: Un lloc on tothom pugui parlar sense por… Però amb respecte.
Problemes a la plataforma
Sofia: No esperava que això se’n sortís de control tan ràpid…
Julian: Hi ha massa comentaris agressius.
Sofia: Volíem que la gent parlés lliurement, però això és un caos.
Julian: Hem d’establir normes i moderació, o no funcionarà.
Primers èxits
Sofia: Mira això, Julian!
Julian: Alguna cosa bona, per fi?
Sofia : Algú ens agraeix haver creat aquest espai. Diu que, per primer cop, sent que la seva veu és escoltada.
Julian : Sabia que valdria la pena l’esforç. Anem pel bon camí.
Creixement del projecte
Sofia: La nostra plataforma està creixent més ràpid del que imaginava.
Julian: Això és bo, però també vol dir més responsabilitats.
Sofia : Hauríem de millorar l’estructura i afegir moderadors. Julian : Tinc algunes idees per optimitzar el disseny.
Sofia: Si seguim així, això pot convertir-se en quelcom realment gran.
Julian : Fem que funcioni.
Reflexió i futur
Sofia: Mira quanta gent hi participa!
Julian: Ho hem aconseguit… hem creat un autèntic espai de diàleg.
Sofia : Continuarem millorant aquesta comunitat.
Julian : I ens assegurarem que continuï sent un lloc de respecte i aprenentatge.
Sofia : Això és només el principi.
Julian : Anem a per més.
💡 Saps què?
Aquest còmic no només parla de tecnologia, sinó de persones. És una crida a crear espais digitals més humans, on tothom pugui sentir-se escoltat.
23 d’abril, Sant Jordi.Potser el millor dia de l’any
🌹✨ Per què el 23 d’abril és tan especial a Catalunya?
Imagina passejar pels carrers plens de llibres i roses, una combinació única al món. Però, sabies que aquesta tradició té les seves arrels en llegendes medievals i l’amor per la literatura? 🌹📚
🔥 Descobreix com la Diada de Sant Jordi transforma cada racó del país en un festival d’històries, amor i cultura. ¿Quin és el poder d’un llibre o d’una rosa? 💕📖
Aquest any, em fa especial il·lusió compartir amb vosaltres una obra que trenca fronteres i ens transporta a un racó fascinant del món: el Senegal. Us convido a descobrir una nova perspectiva a través d’un còmic que he creat, ple de colors, cultura i història d’aquest país africà.
El còmic és un homenatge a les tradicions, la riquesa cultural i la lluita diària d’un poble que inspira. És també una manera d’unir dos mons: el de la màgia de Sant Jordi i el de la bellesa del Senegal.
Presentació de la 2a edició de “Vivencias de Mujer” a Rubí
Ahir, 21 de març, la Biblioteca Mestre Martí Tauler es va convertir en l’escenari d’un esdeveniment especial: la presentació de la segona edició de la revista Vivencias de Mujer, impulsada per En Comú Podem Rubí.
Durant l’acte, es van lliurar els premisDones referents, que van reconèixer dones influents per la seva contribució a la comunitat de Rubí.
Durant la presentació de la revista es va destacar que els relats seleccionats, inclòs “Força Femenina” de l’autora Rosa López, #PasionConTinta, estan disponibles tant en la versió física com en la versió online d’aquesta publicació.
Va ser una jornada d’èxit que va posar en relleu el talent, la força i la diversitat de les dones de Rubí, amb una atmosfera plena d’inspiració i connexió.
El Dia Internacional de les Muntanyes se celebra l’11 de desembre.
Aquest dia va ser designat per l’ONU l’any 2003 per conscienciar sobre la importància de les muntanyes per a la vida i per al desenvolupament sostenible.
El passat dimarts 26 de novembre, la Biblioteca de Rubí va acollir la presentació del conte solidari “La Montaña de Laura“. L’esdeveniment va comptar amb la presència d’assistents que van voler conèixer de primera mà aquesta càlida i emotiva història.
El conte, escrit per Rosa López, ha estat creat amb l’objectiu de recaptar fons per a La Marató de TV3 d’enguany que està destinada a les malalties respiratòries, entre les quals està la fibrosi quística.
Durant la presentació, l’autora, acompanyada perla Laura Pérez i el Juan José Cordo va compartir amb el públic els detalls del procés de creació i la inspiració de la història.
Laura Pérez, amiga de l’autora, va participar en la presentació. Laura pateix fibrosi quística, i l’amistat entre elles ha estat l’excusa per conèixer la malaltia i donar-li visibilitat a través del conte.
Juan José Cordo, també amic de la Rosa va participar explicant la seva relació amb el conte i com un alpinista pot arribar a sentir el mateix patiment que un malalt de fibrosi quística quan és al cim de la muntanya.
Els assistents van tenir l’oportunitat de participar en una sessió de preguntes i respostes, així com d’obtenir una còpia signada del llibre.
L’acte va concloure amb un agraïment especial a tothom, a tots els col·laboradors i participants com l‘Àngela Soriano, per la lectura del conte, la Victoria Ruiz per la creació artístico – literària del llibre que han fet possible aquest projecte solidari i a l’Adrià Martín per facilitar-nos l’activitat a la Biblioteca de Rubí.
Malaltia que afecta al sistema respiratiu i digestiu
El Dia Internacional de la Fibrosi Quística es celebra cada 8 de setembre. Aquesta data va ser decretada l’any 2013 per l’Associació Internacional de Fibrosi Quística (CFW) i a Espanya per la Federació Espanyola de Fibrosi Quística (FEFQ)
L’objectiu principal d’aquest dia és donar a conèixer la situació de les persones amb Fibrosi Quística a tot el món i millorar la seva qualitat de vida. Es busca evitar desigualtats en el tractament i llançar llum sobre la situació global pel que fa a la cura de la malaltia.
Rosa López 