Descobreix l’apassionant món de l’escriptura, opinió de l’autora i comunicació amb Rosa López. Endinsa’t en el fascinant univers del màrqueting i la literatura. #PasionConTinta
El año nuevo 2016ha dado sus primeros pasos y el primer mes se encuentra a mitad de camino en el momento en el cual estoy escribiendo este artículo.
No voy a escribir sobre dietas alimenticias, pues cada uno sabe cómo ha cambiado su cuerpo estos días y lo que debe hacer para recuperarlo.
Ambiente social durante las navidades
Hoy quiero comentar lo que sucede en un entorno social de fiestas o celebraciones navideñas, como las pasadas recientemente, en las cuales el hecho de reunirse alrededor de una mesa para compartir manjares hace que los comensales se olviden durante unas horas de las rencillas, los enfrentamientos y las desavenencias entre los diferentes miembros de la familia. ¡Qué bonito!
Evolución del ambiente social navideño
Cada año que pasa me cuesta más hacer que estos momentos de hermandad pasen rápido. Aunque quisiera alejarme de toda celebración social durante las fiestas de Navidad, de momento no he conseguido ponerlo en práctica. Si se te ocurre la forma de hacerlo por favor no dudes en comentarlo a continuación. Tus palabras seguro que tendrán un gran valor para mi.
¿Por qué cuesta actuar con normalidad navideña?
El año lo forman un conjunto 365 días, donde tenemos:
Días buenos,
Días malos,
Mejores y
Días peores.
Quienes te aprecian se interesan por ti preguntando qué haces, cómo te va y ayudando desinteresadamente como buenamente puedan, estas personas es normal que durante las fiestas se sigan interesando y mostrando alegría ante el encuentro.
No importa lo bien o mal que lo hayas pasado unos días antes porque, en Navidad, en nuestra sociedad, es el momento del consumo, del aparentar y del buen rollo…, pero, ¿Qué pasa cuando las fiestas se acaban?
Nada cambia, las personasvuelven a ser el de antes.
No se produce ningún acercamiento extra por parte del que se alejó. Todo se resume en un “hasta pronto“ que carece de contenido pues no contempla una acción posterior.
Mi propósito para este año es que dejemos de estar en tensión perpetua en días señalados porque perdemos mucha energía que podemos utilizar en aprender a entender qué fue lo que nos pasó para actuar de una u otra manera.
Firenze va despertar el meu entusiasme quan vaig estudiar Història de l’Art a l’antic COU. Anys més tard quan em vaig casar havia de ser el viatge de noces però la situación no va permetre que es pogués fer en les condicions desitjades. Van anar passant els anys i sempre somiava en poder realizar la visita a la ciutat que tant m’agradava en fotografíes.
A punt de celebrar els noces d’argent vam plantejar-nos el meu marit i jo fer el nostre viatge somiat i després de moltes coses i impediments inicials escric unes notes del que ha estat l’experiència i les sensacions obtingudes.
Dia 28.11.15
Falten pocs dies per marxar. Estic recopilant coses, pensant què he de portar, vaig treient la maleta de l’armari, reserva i billets per no oblidar res. El moment màgic s’apropa i la il.lusió aumenta en veure que l’espera ja ha iniciat el compte enrera.
Dia4.12.15
Ha arribat el dia. M’he llevat sense dormir, amb mocs i tos i no sé què més. JO MARXO A FLORÈNCIA. Quan ha arribat al matí el Miguel de treballar ja m’ha donat la primera sorpresa del dia:
Tenim reservada una taula en un ristorante per sopar, uauhh
14:00 Acabem de dinar a l’Aeroport del Prat ( Barcelona ). Estem esperant que adjudiquin la porta d’embarcament i cap a Firenze.
Nota: M’han fet treure les botes al control policial.
19:30 Arribada a l’Hotel degli Orafi. Als cinc minuts truquen a la porta per portar cava i canapés pel nostre aniversari. Detall de la casa.
20:00 Hem sopat al Ristorante Grotta Guelfa i hem encertat de ple amb els plats. Cada un de nosaltres segons el seu propi gust. Qué bo és tot quan estàs bé i amb qui estimes!
Dia 5.12.15
Esmorzar i cap al centre.
La ciutat a primera hora sembla que convida a pregar i respirar silenci. Hem passejat fins que han obert Santa Maria del Fiore, hem visitat la Catedral i hem donat una volta pels carrers. Després hem anat també a veure Santa Maria Novella i jo he gaudit enormement en percebre l’art en tot el seu esplendor. ARQUITECTURA, PINTURA I ESCULTURA. He recordat les clases d’història de l’Art amb el Fernando…
El Miguel s’ha llençat a fer de fotògraf.. Hem comprat els primers souvenirs.
14:30 Hem fet un tomb pel Puente Veccio, sessió de fotos etc.
16:00 Des del balcó del bar de l’hotel situat a la cinquena planta hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars del Duomo, El Baptisteri i el Campanille. Ens han regalat un cóctel de benvinguda per amenitzar el moment.
17:00 Hem visitat la Plazza Santa Croce un lloc ple de tendes amb coses típiques de Nadal. Un estil al nostre Santa Llúcia barceloní on també és de gom a gom de gent. A continuación hem estat “callejeando” fins trobar per casualitat la famosa botiga Bertolucci especialistes en artesanía amb la fusta on hem comprat algún souvenir més
A les 19:00 a l’hotel després d’haver fet 18,30 km planifiquem per demà la visita a les Galeries dels Uffizi i per una altra ocasió el Palazzo Pitti.
Dia 6.12.15
Esmorçats d’hora sortim a fer cua per visitar les Galeries degli Uffizi . La paret de davant de l’hotel és limítrofe amb les galeries. Fem una hora de cua per entrar a les 9:30. Sorpresa, l’entrada avui és gratuïta. Ha valgut avui molt la pena l’espera, cada sala, cada quadre, cada detall és un món de sensacions cultura i professionalitat.
Decidim visitar el Palazzo Pitti. Trobem dues enormes cues per treure el ticket i per entrar. Són les 11:15 . Tornem a fer una hora de cua i entrem a quarts d’una. L’entrada torna a ser gratis perquè és el primer diumenge del mes. Hem visitat la Galleria Palatina i la Galeria d’Art Modern. Cansats de tanta galeria hem dinat uns focaccio di formatge i hem passejat pel Giardino di Boboli. Magnífics, espaiosos i relaxant vistes a l’aire lliure. Un cop fora he pres el primer capuccino in situ ( Al Ponte Vecchio).
Firenze és un anar i tornar de gent adicta a la cultura i el coneixement.
Dia 7.12.15
Esmorzar matiner per anar a visitar l’ Abbazia S. Miniato al Monte i la Piazza Michelangelo. Una bona caminata plena d’escales en plena natura. L’esglèsia ha valgut molt la pena veure-la. És preciosa i la mantenen els benedictins.
Fem el descens caminant entre camins i ens parem al mirador P.E Michelangelo des d’on es veu tota la ciutat. Una panoràmica esplèndida i única amb un sol que s’agraeix. Continuem la baixada i arribem a la Porta San Niccoló. Atravessem el riu pel Ponte Alle Grazie fins a la Biblioteca Nazionalle. Tornem al centre per descansar després d’haver fet més de 10 km. Cal pensar a dinar.
Dinem i sopem en horari europeu per dues raons principals:
1. Perquè a partir de les 12 del migdia si no busques lloc no trobes on dinar i seure; a Firenze mengen drets i caminant.
2. Es fa fosc a les 17:30 aproximadament i si no espaviles tampoc hi ha taules lliures.
16:30 Per primera vegada fem un Expresso (cafè) al bar de l’hotel. Avui a dins, no a la terrassa. La decoració nadadenca em sorpren. Pengen els arbres de Nadal al sostre i a l’inrevés.
Gent, botigues i més gent a qualsevol lloc de Firenze. He dit que em vull quedar a viure i no és broma; m’agrada molt la ciutat.
Hem anat a passejar i sense saber com, hem acabat a la zona “més xic” de Firenze; la Via del Torurnabouni anomenada per mi com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Hem vist la Piazza Trinita. Hem sopat a la Osteria del Pecattore fantàsticament bé i acabem amb el nostre Maruccino al Café Gilli.
Firenze és un anar i venir de gent, cotxes, bicicletes, ambulàncies, motos, viananats…, tots junts transitant a l’hora. Una cosa és escriure-ho i l’altra és viure-ho!
Acabem de comprar una aquarel.la del Ponte Vecchio per portar a casa. Una part de Firenze serà amb nosaltres per sempre. Faig un càlcul del que hem caminat fins avui i són 64,9 Km!!
Dia 8.12.15
Dia festiu a Firenze. Hem decidit fer un reconeixement a peu del camí a l’aeroport. Són 10 Km. Hem dinat al típic Panini on et fan els entrepans previ degustació al teu gust i al moment. Hem tingut sort i hem pogut seure. Per tancar l’àpat un capuccino al Gili. Plou… ja veurem què passa… és la tardor i fins ara ha fet molt bon temps.
El sopar fi de festes és de gran luxe al Restaurant Zibibbo 2.0. Hem degustat plats especials deixant de banda els típics plats de Firenze. Calia una mica més de varietat digestiva pel nostre estómag. Hem acompanyat l’àpat amb un vi blanc de la Toscana.
Al Palazzo Vecchio hem vist una projecció cinematogràfica a la Sala d’Armes de les llums de Florència. Vistes aèries que impressionen i impacten. De tornada a l’Hotel fotografiem el Ponte Vecchio on projecten imatges amb música i llum. Un altre espectacle únic per no perdre’s.
Hem acabat fent 19,33 Km més avui!!
La valoraciódels dies de visita ha estat suprema. Hem vist la ciutat de dia, de nit, amb llum solar, il.luminada artificialment, il.luminada amb motius nadalencs, plena de gent, pràcticament sola, convivint motos, bicicletes, cotxes, taxis, autobusos, ambulàncies. cotxes de cavalls, policia, exèrcit, viananats de la zona i centenars de turistes tots a l’hora a la Piazza del Duomo interactuant cívicament.
Dia 9.12.15
Darrer dia d’estada a Firenze. Aquesta nit passada ja he tingut els típics nervis de la tornada.
Sento la necessitat de repetir l’experiència en un futur pel sentiment positiu i la felicitat que m’aporta ser al mig d’un patrimoni cultural de tal importància.
Cata de café en El Bullidor: Una experiencia para los sentidos
En un mundo donde rara vez dedicamos tiempo a descubrir olores nuevos, los aromas suelen invadirnos sin previo aviso. Generalmente, prestamos atención a las fragancias solo cuando visitamos una perfumería en busca de un nuevo perfume. Sin embargo, recientemente tuve la oportunidad de asistir a un taller de cata de café en El Bullidor, y fue una experiencia reveladora.
El origen del café: Una fruta que sorprende
Durante el taller, aprendí por qué el café puede tener acidez o ser amargo, a pesar de ser una fruta que, en teoría, no necesitaría azúcar añadida.
Además, nos enseñaron diversas técnicas de degustación y nos enfocamos en aspectos como el color, la forma y el tipo de grano de café. También explicaron el término “torrefacto” y su relevancia en el mundo del café.
Aromas y recuerdos: Un vínculo emocional
Uno de los aprendizajes más significativos fue cómo los aromas y las fragancias pueden evocar recuerdos, imágenes y vivencias, creando estados de ánimo personales.
Durante la cata, recordé con cariño los días festivos de mi infancia, cuando toda la familia se reunía en casa de mi abuela. Después de comer, el aroma auténtico del café filtrado con un calcetín llenaba el ambiente de calidez hogareña.
La importancia de las sensaciones olfativas
Las sensaciones olfativas son difíciles de explicar, pero estoy segura de que también tienes recuerdos asociados a olores, relacionados o no con el café.
La próxima vez que disfrutes de una taza de café, te invito a prestar atención a su fragancia y a dejarte llevar por los recuerdos que pueda evocar.
A continuació us deixo la primera pàgina del llibre Rogirl i la Tecnologia:
La societat està en un procés continu de canvis; es reflecteix en l’ús de les noves tecnologies. Si has nascut fa anys potser tens por a iniciar-te perquè penses que faràs el ridícul. Tots ens equivoquem, i tots aprenem sobre la marxa. El que cal per estar al dia és tenir inquietud, coneixements i deixar-tMae aconsellar pels que saben una mica més que tu; la resta ve rodada quan comences a descobrir que amb Internet i les xarxes socials no hi ha ni distàncies ni barreres. Cada dia apareixen coses noves i cal estar atent per no perdre el tren. Rogirl, la protagonista explica com ha estat la presa de contacte amb el mon virtual des de la seva perspectiva personal portada al límit en to irònic.
Rogirl i la Tecnologia
Primers lectors i lectores
Comentaris i opinions rebudes
Poc a poc vaig rebent el Feedback dels meus lectors i lectores. Avui 16 de desembre he sabut a través de les xarxes l’opinió de la meva amiga Sandra Cordone sobre Rogirl i la Tecnologia.
A continuació us deixo unes impressions de pantalla del que ha escrit.
Hoy tenía ganas de hacer una confesión y qué mejor manera para hacerla que por escrito. Lo digo porque de esta manera queda constancia.
He titulado este post “Ya no busco padrino “ para utilizar la frase en sentido figurado, puesto que no tiene nada que ver con el sacramento religioso.
Hace años creía, porque así lo observaba, que para acceder a buenos puestos de trabajo tenías que contar con personas influyentes que te acercaran a estos lugares, independientemente de si estabas capacitado o no para realizar las funciones que te tocaban.
Los inicios como Social Media
En los últimos tres años me he reinventado y posicionado en el sector del Social Media destacando en la creación de contenidos porque escribir sobre lo que veo y siento sigue siendo mi pasión.
Empecé andando por un mundo que no controlaba pero me preparé, escuché, leí y pregunté todo aquello que me parecía interesante.
La comunicación a través de las redes sociales es altamente interesante porque te acerca a personas que de otra forma no habrías conocido, aunque la comunicación del Social Media tiene un problema importante: Se necesita ser muy constante en lo que publicas y tendrás mucho trabajo diario.
Ventajas de trabajar la constancia
Si eres bueno en lo que sabes hacer y lo demuestras a diario en tus perfiles, en un blog o Web, no dependerás de nadie para auto-presentarte allá donde quieres llegar o acceder.
Ya no vale decir tengo conocimientos de…
¡Tienes que demostrarlos!
Esta semana he vivido pequeñas alegrías que hacen que la lucha diaria por conseguir empleo no caiga en un saco roto.
A través de los foros he contactado con personas que, estando en mi misma situación, no cesan en su búsqueda e incluso han propuesto un hasthag #EMPLEOTW para que entre tod@s sea más fácil la difusión de búsqueda de empleo.
En la red de contactos profesional encontré una oferta de trabajo donde buscaban un técnico de comunicación para una editorial importante. La prueba inicial que se tenía que entregar junto con el Currículum pedía realizar unos ejercicios. Me alegro de tener en mis redes a profesionales diversos que a diario publican novedades y consejos puesto que una parte de la información que utilicé para el desarrollo de los ejercicios salió de mis contactos.
Lo realmente importante sobre este tema esta semana ha sido que por primera vez en meses de envíos de Currículums he recibido respuesta diciendo que el puesto estaba ocupado. Gguardarían mi currículum para otra ocasión por considerarlo muy interesante.
Conclusión
No dejes para otros lo que puedes hacer tú.
Nunca dijo nadie que esto de buscar trabajo resultaría fácil.
A pocos meses de cumplir el medio siglo de edad, me planteo diariamente muchas cosas. Me reafirmo en lo que me gusta e interesa y elimino aquello que no me gusta ni identifica.
La imagen que hay a continuación, la de la gota de agua la he pedido a uno de mis contactos profesionales y quedó encantado que lo hiciera, pues a pesar de ser una imagen extraída de Internet, le gustó la idea.
¿Qué quiero decir explicando esto?
Yo, no colecciono contactos en ninguna de mis redes sociales, los que os encontráis entre mis amig@s es porque lo sois. Alguna de vuestras características personales tienen relación con mi manera de ser, mis principios, valores.
¿Por qué?
La respuesta es sencilla: El comportamiento en Internet es un reflejo de tu actitud en la vida real.
Vamos a ayudarnos entre nosotr@s y vamos a colaborar conjuntamente para CRECER, VIVIR Y SENTIR mejor lo que es la vida.
Quan t’atures un moment observes i quan observes veus coses que estan passant i que acceptem com a normals quan en realitat no ho són.
Aquest estiu he viscut diverses situacions que en el seu conjunt no són bones perquè demostra que les persones ens hem convertit en peces numériques d’una societat en la qual quan no pots realitzar la teva funció t’aparten.
Les actuals retallades pressupostàries i laborals en les empreses han provocat que l’usuari o client dels serveis no mereixi cap respecte.
Un cas real
Quan existeix una errada que perjudica a l’usuari d’un servei pel qual paga, l’empresa opta perquè el client espavili a buscar la solució i si no la troba aquest acabarà sent el culpable d’haver demanat un servei que li corresponia però, que per manca de personal no se li pot oferir o en el supòsit que se li faciliti arriba per via de la persona menys preparada de l’empresa.
Frases com:
És el pitjor mes per reclamar perquè tothom està de vacances.
Treballem sota mínims de personal.
No sé quan li podem oferir el que demana ja que el repartiment no té data concreta d’entrega.
Sort que durant les vacances el nostre humor millora i la impaciència disminueix perquè si no el resultat pot ser nefast.
Fer un regal a primera vista sembla una acció senzilla on una persona mostra el seu afecte a una altra amb un present. Darrera d’aquesta acció hi ha altres com són pensar qué li agrada, on comprar-lo i esperar la resposta per veure si el que hem triat agrada.
Els regals més coneguts són els regals que fem a familiars i amics quan és l’aniversari d’algú o quan ha assolit una fita important que és digna de destacar amb un present.
Un regal també és una mostra de simpatia o d’agraïment. L’acció de regalar suposa entregar sense rebre res a canvi, podem afirmar que és una mostra d’afecte o consideració cap a una altra persona per quelcom que ha fet.
Els regals poden ser de molts tipus. Hi ha els que són estrictament comercials i que es compren i també hi ha els regals que podem fer nosaltres.
Els regals són importants
La importància del regal no hauria de quedar en el tamany. Tot i que en el cas del nens una capsa gegant pot crear un primer impacte visual agradable, sino en el perquè el reps.
Me doy cuenta en foros de las redes sociales, grupos, y hasta en persona que muchas personas están perdidas en una espera laboral pasada que ya no existe.
No es física cuántica lo que escribo, es la realidad más veraz de lo que está pasando con algunas personas que se sienten apartadas de la sociedad.
Hemos vivido unas décadas en las que parecía que el reconocimiento de los demás era importante para:
Encontrar trabajo
Relacionarse
Vivir, en definitiva
Pues esta idea se ha quedado atrás y lo digo tan claramente porque en la mayoría de los casos:
Los que antes te daban trabajo ahora no tienen o no contratan.
Los que creían que estar en una clase social determinada abría puertas o te acercaba directamente al éxito ya se han quedado atrás con las revoluciones sociales que se están dando.
Los que se engrandecían al contar que el ideal de vida sana era éste o aquél, han quedado en segundo lugar, pues ahora cada uno vive como puede.
Muy bien, lo hemos entendido, las cosas han cambiado, pero…
¿Qué pasa con las personas?
Algunas, cansadas, agotadas, desesperadas no saben qué rumbo dar a su vida, porque a cierta edad los golpes dejan una huella difícil de borrar.
Si sientes que no sabes qué dirección tomar, lo primero que te aconsejo es:
Piensa en ti.
Reflexiona qué sabes hacer y, luego con calma,
Piensa qué solución darías a un problema existente.
Mientras esperas esa llamada que tanta ilusión te hace, ¿Quién no te dice que quizás seas tú quien contacte con otros para iniciar algo diferente?
Busca
Comenta
Investiga
Estudia
Piensa
Habla
Compara
Crea
Seguro que eres bueno en muchas cosas, pero de todas ellas, ¿Con cuál te quedas?
Si compartes este post, ayudaremos a que otros se lancen.