Ahir, 20 de març, la Biblioteca Mestre Martí Tauler es va convertir en l’escenari d’un esdeveniment especial: la presentació de la tercera edició de la revista Vivències de Dona, impulsada per En Comú Podem Rubí. Aquesta edició la revista està dedicada a la Paqui Cruz. L’acte de la presentació ha estat moderat per la Marta Ribas, presidenta de la Sala Neus Català. Enguany la revista té un valor de 5 € i es podrà adquirir a la llibreria Racó del Llibre.
A continuació, es van lliurar els premisDones Referents, que van reconèixer dones influents per la seva contribució a la comunitat de Rubí.
Un any més, vam gaudir d’una jornada d’èxit que va posar en relleu el talent, la força i la diversitat de les dones de Rubí.
Demà és el dia! Han passat 3 mesos. Què ràpid han passat per una banda i què llarg se’m fa pensar que manquen hores per la prova.
Per la prova? O per posar-me a prova de nou? Poca broma tot plegat, eh! Que si pensem amb retrospectiva, per una banda fa 40 anys que vaig anar a la Facultat però, si això no fos prou per saber que el temps passa…, afegim que fa 30 anys que vaig estar immersa en la dinàmica actual.
Les coses han canviat força; contràriament al que sovint es diu, penso que els joves d’ara ho tenen més fàcil per estudiar. Hi ha moltes més variants d’estudis… i una vegada passada la selecció les possibilitats d’assimilar el temari és més proper i adaptatiu.
Ah! Encara no ho he dit, , per si no em coneixes, em dic Rosa, acabo de fer 60 anys i estic opositant per tenir una feina digna.
Fa 4 mesos em van acomiadar de la feina, és “despido improcedente” (em sembla que escrit en castellà queda millor i amb més força), i com l’empresa no es va presentar a la conciliació ara anirem a judici. Cal esperar, però sé que anirà bé perquè les lleis estan per complir-les per molta empresa que siguis.
Després de l’acomiadament vaig gestionar tots els tràmits administratius relacionats amb la nova situació administrativa, i passats els primers mesos vaig centrar-me en la recerca de feina.
Quina feina? Bona pregunta, en el meus cas no puc dir que sempre he tirat cap al mateix sector perquè és totalment al contrari. He patit recesions econòmiques directament i m’he reinventat sempre.
Partint de la Diplomatura en Magisteri he treballat a l’Administració Pública com a administrativa a la Generalitat de Catalunya, L’Ajuntament de Rubí, l’Ajuntament de Terrassa, a TV3 Televisió de Catalunya, Correos i darrerament a l’empresa privada…
Quina decepció més gran l’empresa privada!! Sovint es comenta que els funcionaris o laborals que treballen a les administracions públiques viuen molt bé referint-se a les poques ganes que mostren en ajudar al ciutadà. Quina mentida més gran! Des d’aquí afirmo rotundament que no és certa l’afirmació anterior…
Personalment he viscut el contrari… Com una flor no fa estiu, suposo que a tot arreu hi ha qui es deixa la pell però, sovint per treballar a l’empresa privada només has d’exercitar la carrera del “pilota al cap” i continues a la feina cobrant i passant anys.
Bé, redirigint el tema demà és el dia! avui escric aquestes línees perquè quan era a l’Institut preparant la selectivitat (actualment serien les PAU), el Fernando, professor d’història de l’Art, ens va explicar que abans d’un exàmen important el que no has de fer és estudiar fins al darrer moment. Fernando comentava que el dia abans d’una prova important l’has de dedicar a fer coses teves que t’alegrin la jornada. En el meu cas ara estic escrivint però, després llegiré la novela La Chica de Nieve 2 que em van regalar diumenge i que no he volgut esperar a llegir després de les oposicions.
Amb el sol de les primeres hores del matí he sortit a fer una passejada que m’ha donat l’energia positiva amb la que ara puc expressar emocions. Quines emocions? et preguntaràs. Emocions estancades que no deixava sortir.
Presentar-me a unes oposicions no era només un repte de coneixements, era enfrontar-se de nou a situacions passades injustes on després d’estudiar, creure en el que feia i esperar un desenllaç just vaig assistir a proves on no hi havia el tribunal que tocava, proves que ens feien per enèssima vegada perquè fulanita o menganita havíen de ser a les llistes finals definitives… en fi, tot un despropòsit.
Les situacions viscudes anteriorment, en pràcticament tots els casos em van provocar que no creiés en el sistema. D’altra banda seguia estudiant perquè, passar proves, significava ser a la bossa laboral de sustitucions.
Ara, quan demà és el dia!! i amb una colla d’anys després de males experiències viscudes anteriorment, les sensacions són diferents. Si bé al principi quan l’amiga Eva em va comentar que sortien oposicions a la UAB vaig fer la criatura dient: No, no… ja sé que són les oposicions i no em vull presentar perquè no crec, després quan ella, la famila i els amics de debó m’anaven dient tú presenta’t que el no ja el tens; no ho vaig pensar dues vegades… Van publicar l’anunci de les proves a la web i el mateix dia vaig presentar la sol·licitud.
Aquesta vegada tot seria diferent. El pas següent era dir-ho a amics i familiars. Contràriament al que pensava tots van coincidir que a part de ser una decisió encertada, en el meu cas representava una decisió valenta. Amb 60 anys opositaria amb joves de 20 aproximadament.
Tal com correspon al meu tarannà aviat em vaig organitzar metòdicament l’estudi. Els primers dies no em podia concentrar perquè els mals pensaments eren l’actor principal al meu cap però, a mida que aprofundia en els temes els coneixements adquirien més importància.
Els nebots em van animar dient que els semblava una acció molt valenta pendre aquesta decisió. El fet és que entre tan bon rotllo no seria jo qui anulés una de les darreres possibilitats de trobar feina; així que, com a marketiniana i comunicativa que sóc (gràcies a una de les reinvencions laborals) vaig començar a “vendre’m la moto” a mí mateixa. Com?
El meu marit havia comentat que estaria bé que acabés treballant on vaig començar (volia dir en els estudis, sóc una apasionada del coneixement i quin millor lloc que a la universitat!!)
Així que vaig fer una campanya de marketing a les xarxes dient que oposito. Quan la UAB va publicar l’hora i les aules em vaig comprar els estris per fer l’exàmen: llapis, goma d’esborrar i maquineta i vaig fer la pubicació.
Els desitjos positius es van fer notar entre els seguidors…ja tenia més energia positiva al meu cos. L’amiga Eva que treballa a la UAB es va oferir a acompanyar-me per saber quina aula em tocava. Vam anar a la Facultat de Medicina i vaig ser a la porta de l’aula. És una de les grans amb capacitat per a 248 persones. Vaig pensar: Em toca medicina… a mí que no m’agraden els metges. Aquest però, serà un mal menor perquè demà que és el dia el pensament anterior s’esfumarà.
Així que, amb els ànims a tope, l’estoig, amb el llapis, la goma d’esborrar, la maquineta i tenint clar com és l’aula… demà és el dia en el qual els meus pensament harmonitzaran amb el test i triaran la resposta correcta.
Gràcies a totes les persones que m’heu enviat energia positiva, mostrant empatia i donant ànims.
Activat Pla B
Rosa López Comunicadora, especialista en marketing digital i escriptora de Rubí. Descobreix la web:rosalopezgrau.blog
Aquest any ha estat una pàgina plena de contrastos: moments que han trencat la respiració i altres que m’han tornat la veu.
Hi ha hagut , pèrdua, alleujament i una sorpresa constant que em recorda que la vida no és lineal, sinó una successió de petites revifalles.
Ferides i recuperació
He viscut un accident de cotxeque em va posar davant la fragilitat del cos i la ment. Aquells dies van ser lents i plens d’incertesa, però també van revelar una força que no sabia que tenia. M’he sortit força bé i la recuperació ha estat una petita victòria que guardo amb gratitud.
Pèrdues que obren camins
Ser acomiadada de la feinainjustificadament va ser un cop que em em deixà en shock, però també va ser la llum que em va obligar a mirar la realitat amb altres ulls. Allò que semblava un final es va convertir en una porta: vaig fugir d’un ambient tòxic i, en fer-ho, vaig recuperar la capacitat de somiar una feina digna i coherent amb qui sóc.
Llum i comunitat
El 2025 també m’ha portat regals inesperats. Formar part de laJunta Sala Neus Catalàha donat continuïtat a allò que m’apassiona i connectar amb persones que comparteixen valors i entusiasme.
Hem viscut ensurts familiars relacionats amb la salut, però també he vist com amics estimats, entre els quals està el Jordi, es recuperen i segueixen amb les seves activitats…, això m’ha donat esperança.
Al 2025 també hem donat visibilitat a discretes Persones Humanes que encomanen positivisme a la comunitat…
L’escalf real d’amics i amigues interessant-se per la meva situació actual m’ha recordat que no estem soles.
Decisions amb mirada al futur
Mentre espero l’oportunitat de crèixer professionalment * en un nou destí, he pres la decisió d’opositar per la UAB amb la voluntat d’obtenir una estabilitat professional que em permeti viure amb dignitat i sentit. És una aposta que neix de la convicció que puc construir una vida amb més coherència entre el que faig i el que sóc.
Si estàs interessat en el Portfolio demana’m contrasenya per privat.
Surto del 2025 amb el cor ple i més lleuger. Hi ha cicatrius que recorden el que he viscut, però també hi ha una xarxa de persones, projectes i decisions que em sostenen.
Un dels regals bonics d’aquest any ha estat veure com un projecte d’un amic iniciat al 2019 s’ha fet realitat. És una alegria compartida que m’ha recordat que la constància i la passió poden transformar el que semblava impossible.
Entro al 2026 amb esperança, amb voluntat de cuidar-me, de seguir aprenent i deixar que la vida em sorprengui amb noves oportunitats.
A tots i a totes us desitjo que el 2026,
sigui un any de cura, de treball honest i de moments que ens facin sentir vius.
La convocatòria estarà oberta fins al 16 de febrer i la presentació tindrà lloc el 20 de març a la Biblioteca Mestre Martí Tauler.
Sota el lema “Deixa anar una història perquè n’aparegui una altra. Anima’t i comparteix les teves vivències!”, En Comú Podem Rubí, amb la col·laboració de la Sala Neus Català, ha posat en marxa la tercera edició de la revista “8M, Vivències de Dona”. La iniciativa convida les dones de la ciutat a compartir relats, reflexions o històries que posin en valor les seves vivències i experiències.
Els textos poden ser narratius o poètics. Les bases de participació es poden consultar a encomupodemrubi.cat. Data màxima de rebuda d’escrits: fins al 16 de febrer.
La revista té com a objectiu reflectir la diversitat de veus i experiències de les dones de Rubí, visibilitzant històries de superació personal i empoderament feminista.
La revista es presentarà el 20 de març a les 18 h a la Biblioteca Mestre Martí Tauler (c/Aribau, 5). L’acte finalitzarà amb un brindis.
Quan la calor apreta, l’única resposta possible és la ironia amb estil.
Benvingudes i benvinguts a Nubèlia, una illa flotant on l’Estiu és reina absoluta, les xancletes són savieses ambulants i el sol es deixa entrevistar.
A continuació podeu llegir el microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito, una crònica d’escapisme, textures microscòpiques i reflexions tan inútils com necessàries. Perquè a vegades, per sobreviure a l’estiu, només cal una xancleta, una mirada curiosa… i moltes ganes de fer el ridícul amb elegància.
Microrelat: Estiu, lleó amb ascendent a mojito
L’Estiu no és només una estació. És una diva, una Lleó amb ascendent a Mojito i lluna en Bronzejador SPF 50.
Va néixer un 1 d’agost en plena onada de calor i des de llavors regna amb un ventall daurat i ulleres de sol de pasta gruixuda.
Aquest any, farta del bullici turístic, ha decidit fer vacances fora del calendari: la seva destinació, una illa flotant i secreta anomenada Nubèlia.
🌤️ Nubèlia no surt als mapes. És una illa voladora que flota a 500 metres sobre el mar Mediterrani, sostinguda per corrents càlids i playlists de reggaeton suau. Les gandules són fetes de núvols compactes, els còctels se serveixen en cocos flotants, i les postes de sol… bé, allà duren el que tu vulguis, perquè el Sol és un vell amic de l’Estiu i a vegades s’hi queda una estona més, només per ella.
Però l’Estiu no viatja amb les mans buides. Porta la seva càmera, una Olympus retro amb ànima digital, i el seu projecte entre cella i cella: escriure el seu llegendari “Manual de Supervivència Anti-Calor (edició irònica)”. Perquè si hi ha una cosa que li agrada, és riure’s de la calor mentre la domina amb art.
📸 La seva afició, el “Zoom In: l’Estiu en Detall”, l’acompanya a cada excursió per Nubèlia. No li interessen els paisatges amples ni les selfies en bikini. Ella busca textures, secrets microscòpics que només l’Estiu pot explicar.
I així, amb aques pensament, cada dia, recorre l’illa capturant escenes que l’ull comú passaria per alt:
Un primeríssim pla d’un gra de sorra, que sota el seu objectiu revela un cràter daurat més alienígena que terrenal.
Les bombolles que escapen d’una beguda ben freda, alineades com si escrivissin poesia efervescent.
Les arrugues en espiral d’un vell barret de palla, que semblen mapes d’illes encara no descobertes.
El reflex del sol en una cullereta, que emet una galàxia cromada en miniatura.
🐚 Cada textura és una excusa per filosofar, i l’Estiu va prenent notes a la seva llibreta: reflexions absurdes, recomanacions dubtoses i solucions fresquíssimes per als horrors estivals.
Tot amb un to àcid, irònic i deliciosament inútil.
🌡️ Manual de Supervivència Anti-Calor (versió irònica)
Dormir dins el congelador: la tècnica del “son gebrat” és ideal per a qui no tem el glaç ni els ensurts nocturns.
Fer servir polos de gel com a perfum: fondre’s mai no havia estat tan romàntic.
Obrir la nevera i fingir que ets de visita a Islàndia. Si t’ho creus prou, fins i tot pots veure aurores boreals entre els iogurts caducats.
Ballar com a mètode de ventilació: si no pots abaixar la temperatura, almenys que la calor t’atrapi amb ritme.
🎙️ L’Estiu comparteix els seus avenços amb els seguidors a través d’històries que semblen tretes d’un somni.
En una apareix volant amb un flotador en forma de donut;
En una altra, entrevista un ventilador sobre els seus dies de glòria.
Cada post és un missatge de resistència estiuenca, un crit suau contra la calorada: “Suem, però amb estil!”
🛫 L’última nit a Nubèlia, l’Estiu seu al núvol més alt amb la seva beguda bombollejant. Mira les fotos, revisa les notes i somriu. Ha trobat la poesia de la calor, ha documentat l’invisible, ha convertit la suor en obra d’art. I demà, tornarà al món real per ensenyar als humans com sobreviure a l’estiu… sent una mica més com ella.
Perquè mentre tots creiem que estem passant l’estiu, la veritat és que l’Estiu… és qui passa per nosaltres.
La vida pot canviar en un instant. Un cotxe blau va col·lidir amb el meu vehicle vermell, provocant un accident que em va portar directament a urgències. Els metges van diagnosticar dolor cervical i un malestar generalitzat. En aquell moment, la impotència i el dolor m’omplien d’incertesa.
El pot dels somriures: Transformant el dolor en positivitat
Durant el procés de recuperació, la medicació ha format part de la meva rutina. Però he transformat aquell element en alguna cosa significativa. Així ha nascut el Pot dels Somriures, reutilitzant els envasos de les pastilles i escrivint frases positives a cadascun d’ells.
Aquest pot no només representa la pròpia sanació, sinó que és un símbol d’esperança que vull compartir amb tu, perquè, al cap i a la fi, somriure és un acte de resistència i força.
Frases del pot de somriures
💊 Cada dia és una nova oportunitat per somriure.
💊 La força no ve del cos, sinó de la voluntat.
💊 Amb petits passos es fan grans camins.
💊 El millor encara està per arribar.
💊Somriu, perquè ets més fort del que creus...
El volant del SEAT LEON: Element decisiu
Un detall fonamental de l’accident ha estat el volant ergonòmic del SEAT LEON. Gràcies a ell, les mans van romandre ajustades durant l’impacte, cosa que em va permetre mantenir el control del vehicle i reduir els danys.
El volant va jugar un paper essencial, i vull posar en valor la importància de tenir un bon equipament de seguretat en el vehicle i agraïr als enginyers la recerca contínua en millores pels conductors.
La recuperació: un procés pas a pas
Amb el pas dels dies, els metges han prescrit fer exercicis domiciliaris i caminar pel carrer com a part de la recuperació. Un petit gest, però amb un gran impacte. Cada pas es va convertint en una victòria, una reconquesta de la meva autonomia.
Agraïment al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Rubí
Acabo el post amb agraïment a l’equip del Centre d’Urgències d’Atenció Primària, (CUAP) de Rubí el 6 de maig per la seva professionalitat i calidesa en el tracte en els primers moments després de l’accident. En aquests moments de desconcert em vaig sentir atesa.
Gràcies per la vostra dedicació i compromís amb la salut i el benestar de les persones.
Mirant endavant
Aquest procés m’ha ensenyat que cada dia és una nova oportunitat per avançar, per somriure i per valorar cada petit detall de la vida.
Fase 3 de 4 de la recuperació
Actualment estic recuperant forces a mida que el dolor va remitint. Em sento optimista. Aviat arribarà la fase 4, la il·lusió de tornar a la normalitat, el moment de celebrar aquest viatge amb les persones que m’estimen.
Gràcies a tots els qui m’esteu acompanyant. Recuperar la vida diària i la rutina amb optimisme és el millor regal que em puc fer.
23 d’abril, Sant Jordi.Potser el millor dia de l’any
🌹✨ Per què el 23 d’abril és tan especial a Catalunya?
Imagina passejar pels carrers plens de llibres i roses, una combinació única al món. Però, sabies que aquesta tradició té les seves arrels en llegendes medievals i l’amor per la literatura? 🌹📚
🔥 Descobreix com la Diada de Sant Jordi transforma cada racó del país en un festival d’històries, amor i cultura. ¿Quin és el poder d’un llibre o d’una rosa? 💕📖
Aquest any, em fa especial il·lusió compartir amb vosaltres una obra que trenca fronteres i ens transporta a un racó fascinant del món: el Senegal. Us convido a descobrir una nova perspectiva a través d’un còmic que he creat, ple de colors, cultura i història d’aquest país africà.
El còmic és un homenatge a les tradicions, la riquesa cultural i la lluita diària d’un poble que inspira. És també una manera d’unir dos mons: el de la màgia de Sant Jordi i el de la bellesa del Senegal.
Presentació de la 2a edició de “Vivencias de Mujer” a Rubí
Ahir, 21 de març, la Biblioteca Mestre Martí Tauler es va convertir en l’escenari d’un esdeveniment especial: la presentació de la segona edició de la revista Vivencias de Mujer, impulsada per En Comú Podem Rubí.
Durant l’acte, es van lliurar els premisDones referents, que van reconèixer dones influents per la seva contribució a la comunitat de Rubí.
Durant la presentació de la revista es va destacar que els relats seleccionats, inclòs “Força Femenina” de l’autora Rosa López, #PasionConTinta, estan disponibles tant en la versió física com en la versió online d’aquesta publicació.
Va ser una jornada d’èxit que va posar en relleu el talent, la força i la diversitat de les dones de Rubí, amb una atmosfera plena d’inspiració i connexió.
És important recordar que establir massa propòsits pot ser contraproduent. Quan ens fixem molts objectius alhora, podem sentir-nos aclaparats i perdre la motivació. És millor centrar-se en uns pocs propòsits que siguin realment significatius i assolibles. Això ens permet dedicar l’atenció i l’esforç necessaris per aconseguir-los, i gaudir del procés de creixement personal. Recorda que cada petit pas compta i que és més important la qualitat dels propòsits que la quantitat.
Bons propòsits per al 2025
Aturem-nos un moment, pensem en positiu i plantegem els nostres propòsits pel nou any.
Els meus objectius pel 2025 són els següents:
Millorar la salut fent descans adequat:
Dormir entre 6 i 7 hores cada nit perque el cos i la ment es recuperin adequadament.
Passar més temps amb la família i els amics:
Activitats conjuntes: Organitzar dinars i /o sopars, excursions o activitats recreatives amb els éssers estimats.
Comunicació regular: Mantenir el contacte regular amb la família i els amics, ja sigui a través de trucades o missatges.
Qualitat sobre quantitat: Dedicar temps de qualitat a les persones que importen, escoltant-los i compartint moments significatius.
Practicar la gratitud:
Expressar gratitud: Donar les gràcies a les persones que m’ajuden o que han fet alguna cosa amable per tu.
Reflexió: Reflexionar cada dia sobre les coses bones que t’han passat i com t’han fet sentir.
Ajudar als altres:
Voluntariat: Continuar dedicant part del meu temps a ajudar a associacions sense ànim de lucre en l’assoliment de projectes per la comunitat.
Suport emocional: Ser una persona de suport per a amics i família, escoltant-los i oferint ajuda quan ho necessitin.
El Dia Internacional de les Muntanyes se celebra l’11 de desembre.
Aquest dia va ser designat per l’ONU l’any 2003 per conscienciar sobre la importància de les muntanyes per a la vida i per al desenvolupament sostenible.
Rosa López 