Al llarg de la vida coneixem i ens relacionem amb persones diferents que anem trobant en les diverses etapes evolutives pròpies de l’ésser humà. Passats els anys inicials d’infantessa quan deixem el niu familiar ens independitzem per dirigir la nostra vida segons un criteri personal, i en els millors dels casos decidim crear un projecte en comú junt amb un ésser estimat.
Les Noces d’Or dels pares!!
Per molts punts en comú que inicialment semblin que tenim dues persones, conviure, és un acord entre dues persones que decideixen viure juntes per compartir una relació íntima. En molts casos s’acaba formant una familia. És per això que he decidit dedicar el post d’avui als meus pares que acaben de celebrar les seves noces d’or.
FELICITATS!
És una gran alegria veure com els de casa s’estimen amb tanta força després de conviure durant cinc dècades i com malgrat les diferències de caracter s’entenen a la perfecció després de tants anys junts.
Els que hem pogut compartir de primera ma la seva alegria, familiars i amics, ens hem sentit afortuntats i plens de joia.
PER MOLTS ANYS PARES!!
La fotografia que il·lustra aquest post és el regal que els he fet personalment. He gravat les seves inicials en copes de cava per fer el brindis.
Reps les felicitacions que et mereixes per la feina ben feta?
Ets dels que et cosa dir: Ets boníssim? Elogies el que fan els altres quan hi ha motius per fer-ho?
Cada dia que passa i a mida que faig anys tinc més clar que la dedicació a la nostra persona és important i necessària per viure però, al mateix temps m’adono que l’afecte amb els nostres iguals cal potenciar-lo i mantenir-lo.
No som màquines, no podem viure com autòmates i podem expressar el que sentim. T’agrada una cosa, doncs díga-ho. Et molesta un comentari. Demana explicació. Per què callar? Quin profit treus?
Quan et preocupes per les persones aquestes fan el mateix per tu. No calen grans coses ni grans discursos per adonar-te de la importància que tenen els comentaris positius que reps quan algú te’ls dedica. De sobte, a l’escoltar-los, el nostre esperit s’omple de positivisme i encant, per tant cal ser agraïts i pensar que als nostres familiars, amics o veïns també els agrada sentir-se bé. És segur que hi ha moltes persones que fan les coses bé i si no és així, almenys ho intenten.
El dia a dia aporta petites satisfaccions que per arribar dossificades, de vegades, no li donem el grau d’importància que tenen. El fenòmen es magnifica quan arriba un dia important a la teva vida, com és celebrar el teu aniversari, i llavors, reps felicitacions i els millors desitjos per part de la bona gent que ha anat caminant i fent el mateix trajecte de la vida i, que un dia es van convertir en amics.
El boomerang positiu et retorna i aconsegueixes viure durant hores un estat d’excel·lència indescriptible. L’objectiu del boomerang no era impactar en un únic punt sinó crear un entorn saludable.
Si actúes amb seny valoraràs l’esforç i la dedicació que han fet totes les persones que t’envolten i descobriràs el gran tresor que poseeixes, i a l’hora comparteixes: L’amistat, El caliu humà, Les relacions entre les bones persones, etc.
Jo ja fa temps que ho sé però, ho volia compartir amb vosaltres per assegurar-me que sabeu que el post va per tú lector.
Según dicen los entendidos en la materia el cuarto lunes de enero es el día del Community Manager.
Me apetece escribir un post sobre el tema porque llegué a este mundo por casualidad e impulsada por la búsqueda de nuevas oportunidades laborales, y poco a poco he ido leyendo, creando, estudiando, compartiendo en Internet, etc. Ahora estoy inmersa en un mundo tecnológico que me fascina y apasiona por todo lo que ofrece. ¡Cuidado! Nunca dijo nadie que ser Community Manager o Social Media fuera tarea fácil.
Conocimientos y aptitudes del Community Manager
Se necesitan conocer varias herramientas y tener habilidades tecnológicas, profesionales, conocimientos de comunicación y marketing; también requiere de aptitudes como tener carisma, ser analítico, ser sensible o buen escritor, entre otras, pero sobre todo el Community Manager es una persona:
activa,
super informada que representa una marca,
que sabe gestionar bien las emociones,
altamente creativa,
responsable,
organizada,
agradecida con los fans,
empática ….
Perfil personal del Community Manager
Las redes sociales han desarrollado un perfil humano en el que estar conectado es necesario ( las redes en sí ), y para ello el Community Manager tiene que encajar en los diferentes grupos sociales; esta tarea lleva tiempo online y offline y requiere una estrategia. Al darse en un escenario social es necesario empatizar. Es beneficioso compartir conocimientos, opiniones o consultas para, entre todos, enriquecer el sistema.
Otorgemos al Community Manager y al Social Media la importancia y el valor que tienen.
Cuarto lunes de enero 2016
Actualizo este artículo pensando en el próximo #CMDAY2016 . He vivido momentos increíbles como Community Manager desde entonces y ahora ya me siento Social Media pues creo mi plan estratégico en las Redes Sociales y desde hace un tiempo empiezo a ver los frutos. Espero ir a más y poderme dedicar plenamente con ingresos suficientes para poder vivir.
Cuando entras en este mundo crees que sabes algo, pero a medida que pasa el tiempo descubres que cada vez necesitas aprender más porque en Internet lo que ayer funcionaba hoy quizás no. También observas que compartiendo conocimientos todos aprendemos y damos saltos importantes en nuestros objetivos.
Con mis conocimientos actuales he conseguido hacer todos los pasos que conlleva escribir un libro, editar, publicar, promocionar y vender gracias a las redes sociales y gracias a mi empeño, entusiasmo y trabajo diario.
El Social Media, media con lo social en Internet.
Cuarto lunes de enero 2017
En estos momentos me siento toda una Social Media porque a parte de lo que he explicado en párrafos anteriores sobre lo que hago ahora utilizo la estrategia oportuna en cada red social en la cual participo para posicionarme en el sector que me interesa según he ido definiendo el perfil a través de mis aportaciones.
Evolución y logros conseguidos
Lo apasionante es el descubrimiento diario, la actividad del Social Media en sí, y el avance personal que vas adquiriendo al atreverte a dar un paso más en cada nueva situación. Este año he registrado:
El logo de mi marca y el dominio de la web.
Dos grandes decisiones tomadas que me aportan mucho y me hacen sentir enormemente feliz. Insisto que, se llega a este punto de resultados siendo constante y realizar trabajo diario.
Hoy más que nunca se necesita tener una marca personal y debes trabajar, ofrecer y mostrar tu potencial.
Preparant-nos per a les Festes de Nadal: Reflexions i Consells
Escric aquest post setmanal pensant i sent conscient que som a la línia de sortida de les Festes de Nadal, unes festes que tan agraden als petits i que cada vegada més decepcionen a molts dels grans.
Segur que en les darreres hores t’has preguntat o et preguntaràs aviat: Què estic fent jo aquí? o Per què no puc fugir d’on sóc?
Si quan has llegit això t’has identificat amb les paraules escrites anteriorment, vol dir que estàs vivint una realitat que no t’agrada, no t’omple o simplement et deixes portar per aquells que sí saben què volen i són uns grans organitzadors de la vida dels altres.
No et preocupis, encara hi ha una solució:
Atura’t un moment a pensar quan va ser la darrera vegada que et vas sentir bé.
Recorda:
Què feies?
On eres?
Amb qui?
Per què et trobaves bé?
Si les teves preguntes han tingut una resposta clara, vol dir que en el moment o record seleccionat i qualificat per tu com a estat positiu i òptim, el que feies llavors era acceptat de bon grat. En aquell estat, estaves envoltat de persones que tenien alguna afinitat amb la resta i que coincidien en un espai de temps determinat.
Ens sentim bé quan parlem entre iguals i es respecta la nostra opinió igual que fem nosaltres amb les opinions contràries. Diem que sentim afinitat amb algú altre quan compartim gustos o activitats semblants que ens distreuen o enriqueixen com a persona i milloren la nostra actuació dins del col·lectiu al qual pertanyem o participem. Si aquestes coses les tenim clares,
Per què costa tant acceptar que no hem d’anar o ser on no volem?
Per fer feliços a uns quants…
Perquè és el que sempre ha tocat fins ara…
Perquè és el que s’espera que fem nosaltres…
i tantes i tantes raons més com vulguis afegir.
No hauríem de participar ni de converses, ni d’actes ni de celebracions populars o familiars que no estiguem disposats a aguantar.
He triat la fotografia superior per il·lustrar el post, que representa la rotllana judoca, on la germanor i l’afinitat dels participants es mantenen tant a dins com a fora del tatami.
Reflexions de Desembre: Preparant-nos per al Nou Any
Han passat 9 anys de la publicació del post inicial. Les sensacions són les mateixes…
A mesura que desembre avança i l’any s’acaba, no només el fred i el vent fan presència al carrer durant aquesta tardor. És el moment perfecte per fer una valoració del que ha estat l’any, del que esperàvem i del que hem aconseguit. Si no estem massa conformes amb el que hem passat durant l’any, és moment de pensar en el proper any nou 2015.
No podem reiniciar el nostre funcionament futur sense passar pel peatge de les Festes de Nadal. Per a molts, aquestes festes es converteixen en un suplici, especialment per aquells que recorden els que ja no ocupen una de les cadires de la taula de Nadal. Lamentablement, en aquest cas, no podem fer res.
En canvi, sovint el problema és l’angoixa, l’estrès, les exigències de la gent impacient, l’inconformisme, el consumisme, i molts més. La manca de valors personals provoca en molts casos frustracions en petits i grans quan reben els regals de Nadal.
Recordo que en la meva infantesa, alguns dels presents eren artesanals i creats amb harmonia, i sempre ens agradaven ja que havien estat personalitzats pels nostres familiars.
De moment, si no podem variar on el consumisme ens porta, juntem a petits i grans per cantar la cançó:
Los expertos no paran de decir que quien no está en Google no existe; y es verdad, apliquemos esta máxima.
Si queremos estar al día, si la intención es buscar, encontrar y/o mostrar nuestros logros, podemos aparecer en las redes sociales como individuos, como marca personal, como empresa o todo a la vez en algunos casos.
Para quienes todavía no han decidido dar el paso en este tema, hoy les dedico este post. Quiero pensar que la gran duda que les asalta es la siguiente:
¿Qué perfil debo mostrar? ¿Estar en la red me perjudicará?
La respuesta es: No.
O acaso, ¿Leer este post te perjudica en algo tu vida?
Internet refleja nuestra manera de ser, porque tarde o temprano, según lo avanzado, inquieto, descubridor o motivado que uno esté por la tecnología, se mostrará con mayor o menor acierto ante ella. Lo mismo ocurre en la vida real. Internet puede ocasionarte problemas si has hecho algún comentario desafortunado o has tenido algo inapropiado con alguien. En cambio, resulta útil e interesante si quieres saber de antemano cómo es la persona que ha contactado contigo, o el entrevistador de Recursos Humanos del puesto de trabajo al que optas, a través de lo que estos publiquen en sus diferentes perfiles en las redes sociales. También puedes ver si determinados entrevistadores están a la altura de las habilidades que ellos piden que tengas, por ejemplo.
Quiero destacar, especialmente, el cambio que experimentan los neo-iniciados en las redes sociales al interactuar las primeras veces en estas, pues se quedan fascinados. Aquellos que decían no querer, o que no les gustaba, ahora se entusiasman, alegran, avanzan y se preocupan por mostrar su mejor lado en las comunidades virtuales en las cuales aparecen.
Tampoco hay que olvidar a quienes se muestran cordiales, agradecidos y empáticos con los demás en las redes. Llevo unos años comprobando que quienes me conocieron, compartimos algún trayecto de nuestras vidas y, a día de hoy, seguimos conectados, informados, compartiendo y aprendiendo a través de Internet, han aportado muchísimo a mi persona. Esta es la razón por la que espero que sigan siempre cerca y por la que me enorgullezco de estar en sus (vuestras) redes.
A la fotografia superior estic amb el companys del Curs de Community Manager . Eva Teruel, gerent de Newa Consulting, i Josep Florència, Arquitecte. Eva ha estat la guanyadora d’un exemplar signat del conte infantil El regal de l’estrella de Nadal.
Sempre és un plaer compartir emocions i veure com la gent s’implica. Si el que escrius agrada i t’ho fan saber entusiasma, però veure que els grans s’emocionen davant d’un conte infantil com és el Regal de l’estrella de Nadal deixa sense paraules i omple de goig.
Amistats que es converteixen en seguidors incondicionals
Actualitzo el post per agraïr a l’amic Josep Florència el seguiment, recolzament i empatia en tots els projectes literaris.
10 anys després…
El 27 de novembre de 2024 vaig presentar a la Biblioteca de Rubí el conte solidari : La Montaña de Laura, en aquesta ocasió també vaig gaudir de la presència de l’amic Josep.
Aquestes accions fan que en esforcem per millorar pensant en els altres. Gràcies Josep!!
Amb el pas dels dies i els anys, observes com les coses canvien, tant al teu entorn com en tu mateix. La trajectòria de la vida et porta a créixer i perfeccionar el teu ésser. No obstant això, a mesura que passen els dies, veus que no tothom vol canviar per millor. Algunes persones es queden atrapades en un temps i un estat perpetu que ni els permet avançar ni et deixa ajudar-los. És en aquest moment quan has de prendre una decisió crucial: seguir amb ells o distanciar-te de l’entorn.
Experiència i visió de la realitat
Ara que ja tinc una edat, tinc certa experiència en els coneixements de la vida i m’adono que sovint he estat visionària de la realitat quotidiana amb temes concrets. He lluitat, denunciat, demostrat…, que en cercles laborals, en els quals he treballat, la manipulació, incompetència, amiguisme, entre d’altres, existia i continua existint a l’actualitat, perquè, com bé diuen: “Les casualitats no existeixen”.
La qüestió del canvi social
La qüestió és: Per què la massa humana continua passant? Doncs perquè hi ha gent que promociona actituds de no-reacció entre els iguals pel seu propi interès, ja que en ambients concrets no interessa tenir persones intel·ligents que no comparteixin el que els altres no fan bé. La manera més ràpida de solucionar això és fent fora als que serien més competents, però és clar, s’al·leguen tonteries que convencen als qui són com ells.
Reflexió sobre la mobilització social
Quan publico el post ja queda enrere la mobilització del #9N a Catalunya on més de dos milions de persones han sortit al carrer per demanar un canvi en la nostra societat. Els intel·ligents treballen per aconseguir-ho i, la resta, manipula el seu entorn fins que despertin de la seva letargia els sotmesos.
Accions i canvis positius
Els moviments provoquen ACCIONS i aquests es transformen en CANVIS que seran positius si la base i l’origen ho són. La fotografia del capvespre a Castelldefels que acompanya el post vull creure que és l’inici d’un camí …
En otoño las playas recuperan la paz natural. Han quedado atrás los días de calor, el verano y las multitudes que acuden a la playa a cualquier hora del día.
O, ¿Prefieres el de los días de calor? Las temperaturas bajan en otoño y apetece tomar algo caliente ¿Un chocolate caliente, quizás?
Atracción o deseo en las personas
Si unimos el mensaje de las dos fotografías anteriores podemos crear una sinergia otoñal que da nombre a este post ¿Atracción o deseo?. La pregunta es trasladable a las personas.
Podemos definir atracción como la acción capaz de captar nuestra atención o interés y que acaba despertando en nuestro ser simpatía hacia quien o qué se siente atraído; en este estado tienen mención:
Sentimientos positivos
Sentirse atraído por el éxito,
Sentirse atraído por el conocimiento,
Atracción o interés por temas especiales como, por ejemplo, la física,
Sentirse atraído por un sentimiento como el amor,
Por el sentimiento de abundancia o paz interior…
Sentimientos negativos
Sentirse atraído por lo difícil o prohibido.
Conclusión
Para acabar, y responder a la pregunta inicial del post: ¿Atracción o deseo? Sinergia otoñal, lo mejor en este caso es recurrir al siguiente refrán:
Idea Principal: Define el concepto central de tu historia. ¿Qué tipo de miedo quieres evocar? ¿Es un miedo psicológico, sobrenatural, o basado en la realidad?
Personajes: Crea personajes con los que los lectores puedan identificarse. Asegúrate de que tengan profundidad y motivaciones claras.
Conflicto Inicial: Introduce un problema o situación inquietante que atrape al lector desde el principio.
Ambientación: Establece el escenario. La atmósfera es crucial en un relato de miedo. Describe el entorno de manera que contribuya a la sensación de inquietud.
Desarrollo de la Tensión: Aumenta gradualmente la tensión y el suspense. Utiliza descripciones detalladas y situaciones inesperadas para mantener al lector en vilo.
Clímax: El punto culminante de la historia donde el miedo alcanza su pico. Este es el momento más intenso y aterrador del relato.
Desenlace: Resuelve el conflicto de manera satisfactoria. Puede ser un final feliz, trágico o abierto, dependiendo del efecto que quieras lograr.
Revisión y Edición: Revisa tu relato para asegurarte de que fluya bien y que todos los elementos contribuyan al ambiente de miedo. Corrige errores gramaticales y de estilo.
Continúa la historia que hay a continuación
Llegó la noche de Halloween y todas las frutas y hortalizas se sublevaron. Ellas también querían participar de una fiesta tan peculiar, por eso se disfrazaron para salir de juerga.
Barret’s, Dulce y Sweet se acicalaron tal festín van, la fotografía que se hicieron antes de partir sirvió de testimonio para demostrar que nada de lo que luego ocurrió era de su clase y condición…
Rosa López 