Obres, pensaments i creacions literàries que exploren la paraula com a forma d’art, reflexió i connexió amb la imaginació, la memòria i l’ànima humana.
Iniciar un Projecte: Com Superar els Obstacles i Trobar l’As a la Màniga
Segur que en diverses ocasions has pres la decisió d’iniciar un projecte, ja sigui conjunt o individual, personal o laboral.
Quan sembla que pots començar a donar-li forma, surten els primers entrebancs que obstaculitzen la teva idea inicial. En aquest moment, l’angoixa i el neguit s’apoderen de nosaltres, i ens preguntem si per iniciar una cosa nova cal tenir un As a la màniga o hem de trobar un trèvol de la sort.
Donat que no sé quina seria la resposta correcta, ja que sóc patidora de la situació anterior en primera persona, i en més d’una ocasió, us deixo la carta As de trèvol per aquells que la busquen i no la tenen.
Deixem a banda les bromes. Quan estem decidits a fer algun canvi en el nostre entorn, sabem que cal, en primer lloc, estar ben segurs que podrem amb el que comporta. Però de vegades, a l’inici, tenim present els nostres objectius i deixem de costat que no podrem amb tot el que vindrà i no haurem pensat perquè el projecte o idea funcioni correctament i es pugui realitzar.
Per mi, existeixen uns quants factors que tenen un pes important en la realització d’un projecte nou i que no hem d’oblidar.
A continuació destaco cinc factors a tenir en compte; segur que hi ha més.
Les bases d’un bon projecte són:
Il·lusió
Compromís
Cooperació
Esforç
Sort
No sempre el bon resultat depèn de nosaltres sols, ja que hi ha factors en els quals la correcta responsabilitat i interdisciplinarietat de tots els qui intervenen en el procés són necessaris per obtenir el valor òptim desitjat
Hay días en los que todo sale mal, y por el contrario hay días en lo que todo parece venir rodado. Hoy voy a extenderme en el segundo caso.
Días perfectos
En los días perfectos, las cosas suceden positivamente una tras otra sin apenas trabajar extra para que así sucedan. Cuando te levantas por la mañana temprano pareces poseer una carga extra de energía que te lleva a estar en pleno movimiento aunque todavía no hayas desayunado. Si realizas tus tareas diarias se resuelven en menos tiempo que días anteriores, por lo tanto, consigues tener más minutos para los momentos de ocio diario y ganar tiempo al tiempo.
Días afortunados
Estos días afortunados, como yo los llamo, cuando sales a la calle parece que sólo te cruzas con gente sonriente, simpática, feliz y con ganas de relacionarse aunque sólo sea para ceder el lado derecho de la acera.
En los días afortunados, si durante la jornada haces gestiones administrativas no existe ningún problema; inexplicablemente te llaman a la hora concertada y gestionan tu solicitud debidamente.
Si estamos en el trabajo y es uno de los días afortunados es el día en el cual recibes alguna felicitación por lo realizado y es cuando se despierta la admiración de los compañeros más allegados.
Cada dia ens passen un munt de coses i possiblement no li dediquem l’atenció necessària perquè el present és efímer. Preferim pensar en el futur més immediat per poder complir les nostres obligacions i/o espectatives.
Si només centrem l’atenció en el que vindrà possiblement deixarem de gaudir de les petites coses que omplen la nostra vida.
Pendre un cafè,
Decidir què volem o no fer,
Amb qui estar o viure,
Gaudir d’un elogi inesperat,
Compartir alegries amb éssers estimats, etc.
Trajectòria personal
Quan participes com espectador de les il·lusions dels altres, obseves el patiment i la lluita personal que comporta arribar a bon port per cada persona.
En els casos on les persones no han pogut arribar als seus objectius sents com reconforta la presència d’una cara amiga.
La societat ens demana competir, guanyar i lluitar per arribar lluny…però…
– Competir amb qui? i Per què? No vivim tots dins d’una estructura marcada?
– Guanyar, què?Prestigi, valors o un equilibri personal?
– Arribar lluny? És més important distanciar-se de les arrels que fer més fortes i consistents les que tens?
Según dicen los entendidos en la materia el cuarto lunes de enero es el día del Community Manager.
Me apetece escribir un post sobre el tema porque llegué a este mundo por casualidad e impulsada por la búsqueda de nuevas oportunidades laborales, y poco a poco he ido leyendo, creando, estudiando, compartiendo en Internet, etc. Ahora estoy inmersa en un mundo tecnológico que me fascina y apasiona por todo lo que ofrece. ¡Cuidado! Nunca dijo nadie que ser Community Manager o Social Media fuera tarea fácil.
Conocimientos y aptitudes del Community Manager
Se necesitan conocer varias herramientas y tener habilidades tecnológicas, profesionales, conocimientos de comunicación y marketing; también requiere de aptitudes como tener carisma, ser analítico, ser sensible o buen escritor, entre otras, pero sobre todo el Community Manager es una persona:
activa,
super informada que representa una marca,
que sabe gestionar bien las emociones,
altamente creativa,
responsable,
organizada,
agradecida con los fans,
empática ….
Perfil personal del Community Manager
Las redes sociales han desarrollado un perfil humano en el que estar conectado es necesario ( las redes en sí ), y para ello el Community Manager tiene que encajar en los diferentes grupos sociales; esta tarea lleva tiempo online y offline y requiere una estrategia. Al darse en un escenario social es necesario empatizar. Es beneficioso compartir conocimientos, opiniones o consultas para, entre todos, enriquecer el sistema.
Otorgemos al Community Manager y al Social Media la importancia y el valor que tienen.
Cuarto lunes de enero 2016
Actualizo este artículo pensando en el próximo #CMDAY2016 . He vivido momentos increíbles como Community Manager desde entonces y ahora ya me siento Social Media pues creo mi plan estratégico en las Redes Sociales y desde hace un tiempo empiezo a ver los frutos. Espero ir a más y poderme dedicar plenamente con ingresos suficientes para poder vivir.
Cuando entras en este mundo crees que sabes algo, pero a medida que pasa el tiempo descubres que cada vez necesitas aprender más porque en Internet lo que ayer funcionaba hoy quizás no. También observas que compartiendo conocimientos todos aprendemos y damos saltos importantes en nuestros objetivos.
Con mis conocimientos actuales he conseguido hacer todos los pasos que conlleva escribir un libro, editar, publicar, promocionar y vender gracias a las redes sociales y gracias a mi empeño, entusiasmo y trabajo diario.
El Social Media, media con lo social en Internet.
Cuarto lunes de enero 2017
En estos momentos me siento toda una Social Media porque a parte de lo que he explicado en párrafos anteriores sobre lo que hago ahora utilizo la estrategia oportuna en cada red social en la cual participo para posicionarme en el sector que me interesa según he ido definiendo el perfil a través de mis aportaciones.
Evolución y logros conseguidos
Lo apasionante es el descubrimiento diario, la actividad del Social Media en sí, y el avance personal que vas adquiriendo al atreverte a dar un paso más en cada nueva situación. Este año he registrado:
El logo de mi marca y el dominio de la web.
Dos grandes decisiones tomadas que me aportan mucho y me hacen sentir enormemente feliz. Insisto que, se llega a este punto de resultados siendo constante y realizar trabajo diario.
Hoy más que nunca se necesita tener una marca personal y debes trabajar, ofrecer y mostrar tu potencial.
Què passaria si un dia et proposes arribar a la lluna i no ho aconsegueixes?
La resposta és que potser no passaria res, a no ser que siguis astronauta de professió.
Falses expectativesen les accions humanes
Quantes vegades hem creat o imaginat una expectativa que semblava al nostre abast, però el temps ha demostrat que era inabastable? Malauradament, més vegades de les que voldríem.
Imaginar és lliure, i cada individu ho fa d’una manera personal i pròpia. Quan confiem en algú altre per donar forma a una idea o projecte, passem a la fase on sembla que tot és possible: la fase de la il·lusió.
Immersos en aquest núvol, deixem de preguntar les petites coses que no entenem i que són necessàries, donant per enteses certes coses quan en realitat no ho són. Això ens porta a la fase on es produeix l’ERROR.
Creiem que els altres són com un mirall de nosaltres mateixos, i esperem que actuïn com ho faríem nosaltres… i observem que no és així.
Hi ha mala intenció?
Segur que no, però provoca distanciaments i males cares entre iguals que s’haurien solucionat evitant problemes posteriors amb:
Una bona comunicació
Empatia per ambdues parts
Reflexió profunda
Menys egoisme personal.
Reflexió
Quan sento que alguna cosa falla i les connexions no arriben, recordo la cançó que havia sentit de petita: “Quisiera ser tan alta como la luna…”
amb la intenció que ningú posi un llistó més alt que la lluna… D’aquesta forma evito la decepció.
A la fotografia superior estic amb el companys del Curs de Community Manager . Eva Teruel, gerent de Newa Consulting, i Josep Florència, Arquitecte. Eva ha estat la guanyadora d’un exemplar signat del conte infantil El regal de l’estrella de Nadal.
Sempre és un plaer compartir emocions i veure com la gent s’implica. Si el que escrius agrada i t’ho fan saber entusiasma, però veure que els grans s’emocionen davant d’un conte infantil com és el Regal de l’estrella de Nadal deixa sense paraules i omple de goig.
Amistats que es converteixen en seguidors incondicionals
Actualitzo el post per agraïr a l’amic Josep Florència el seguiment, recolzament i empatia en tots els projectes literaris.
10 anys després…
El 27 de novembre de 2024 vaig presentar a la Biblioteca de Rubí el conte solidari : La Montaña de Laura, en aquesta ocasió també vaig gaudir de la presència de l’amic Josep.
Aquestes accions fan que en esforcem per millorar pensant en els altres. Gràcies Josep!!
Recupero aquest post de fa uns anys per afegir informació actualitzada.
Al final trobareu l’article original que ara amplio perquè l’any 2019 he participat de nou al concurs literari rubinenc : Relato insólito
Els anys passen molt ràpidament; sovint t’adones quan mires fotografies o tornes a participar en un concurs literari.
Després de gairebé 4 anys més tard he presentat un dels meus relats al concurs que organitza la Associació Mujeres Creativas del Vallès; tot i que enguany no he rebut cap premi puc assegurar que la trobada va resultar molt interessant, emotiva i didàctica ja que vam tenir joc inclòs.
Novembre 2013
Avui em permeto unes línies per parlar d’un sentiment personal, d’una grata sensació i de la satisfacció que sento al tenir a les mans la I Antologia” El Arte, la mujer y la literatura” on surt el meu relat “Ganar, Ganar” guanyador al 2013.
Quan escric ho faig des de l’interior del meu cor i intento explicar el que penso, passa o veig.
La funció d’una escriptora és transformar la realitat per decorar-la tan bellament com desitgi.per transmetre les sensacions que la inquieten i volen sortir a l ‘exterior.
Si les nostres històries agraden al públic lector, llavors el que sents és indescriptible perquè vol dir que has conectat amb altres persones.
El fet de tenir històries creades per tú que apareguin en publicacions és parlar de viatjar a una altra galaxia i si et trobes amb altres dones de sensibilitat semblant amb les que comparteixes un llibre, llavors puc assegurar que traspasses la galàxia.
L’esforç individual que comporta pensar, crear i escriure una història, novel·la o poema és gran però, és una decissió personal, en canvi unir esforços sí que és parlar de TREBALL, en majúscules, pel compromís de cadascú en la seva tasca.
Fotògrafs, pintors i escriptors a la Finca Oller del Mas
A la trobada de la Festa de la Verema a la Finca Oller del Mas el dissabte dia 20 de setembre amb motiu de l’entrega de premis literaris vaig relacionar-me amb persones del mon literari, de la fotografia i de la pintura. Tres perfils units per la creativitat, la innovació, la mostra de la realitat i la individualitat que comporta el procés d’elaboració de les seves obres i que no sempre és entés ni comprés per la societat actual.
Com a observadora incansable de les relacions humanes vaig comprobar com els 3 perfils creatius anomenats anteriorment responien a unes pautes de comportament:
Els fotògrafs:
Treballen junts en el mateix espai físic respectant torns per recollir la imatge desitjada, no pateixen pel temps dedicat a cada detall i deixen fer a professionals i aficionats. Físicament són persones molt actives.
Els pintors:
Són persones altament extrovertides, entusiastes de les relacions personals i del paisatge. Fan convivència “Obligada” per escapar-se a cercar el lloc que els inspira.
Els escriptors (El meu grup):
Persones estàtiques que s’agrupen amb els del seu sector i observen. La majoria no interactúen amb altres professionals. Pel meu gust un xic estirats.
A la fotografia inferior estàn els premiats i finalistes.
La sorpresa és que no em vaig identificar amb els del meu grup per mostrar-se més tancats que la resta amb les altres persones.
En diverses ocasions, durant tot el dia, persones del públic assistent em van confondre amb una periodista, inclús van interessar-se pel meu diari.
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat és un amic que espera; oblidat un amic que perdona; destruït un cor que plora.
Avui, Diada de Sant Jordi he escrit un micro poema que transcric a continuació. El dedico a lectors i amics, en un dia tan especial com és la diada més:
cultural,
emotiva,
romàntica,
plena de colors i alegria
de l’any: Sant Jordi.
Micro conte per Sant Jordi
Ploma, tinta i full blanc. A la sortida del trajecte és plantat. El primer pas sempre és més llarg. Concentrat en el que trobarà ja ha fet un tram.
Rosa López 