Iniciar un Projecte: Com Superar els Obstacles i Trobar l’As a la Màniga
Segur que en diverses ocasions has pres la decisió d’iniciar un projecte, ja sigui conjunt o individual, personal o laboral.
Quan sembla que pots començar a donar-li forma, surten els primers entrebancs que obstaculitzen la teva idea inicial. En aquest moment, l’angoixa i el neguit s’apoderen de nosaltres, i ens preguntem si per iniciar una cosa nova cal tenir un As a la màniga o hem de trobar un trèvol de la sort.
Donat que no sé quina seria la resposta correcta, ja que sóc patidora de la situació anterior en primera persona, i en més d’una ocasió, us deixo la carta As de trèvol per aquells que la busquen i no la tenen.
Deixem a banda les bromes. Quan estem decidits a fer algun canvi en el nostre entorn, sabem que cal, en primer lloc, estar ben segurs que podrem amb el que comporta. Però de vegades, a l’inici, tenim present els nostres objectius i deixem de costat que no podrem amb tot el que vindrà i no haurem pensat perquè el projecte o idea funcioni correctament i es pugui realitzar.
Per mi, existeixen uns quants factors que tenen un pes important en la realització d’un projecte nou i que no hem d’oblidar.
A continuació destaco cinc factors a tenir en compte; segur que hi ha més.
Les bases d’un bon projecte són:
Il·lusió
Compromís
Cooperació
Esforç
Sort
No sempre el bon resultat depèn de nosaltres sols, ja que hi ha factors en els quals la correcta responsabilitat i interdisciplinarietat de tots els qui intervenen en el procés són necessaris per obtenir el valor òptim desitjat
Hay días en los que todo sale mal, y por el contrario hay días en lo que todo parece venir rodado. Hoy voy a extenderme en el segundo caso.
Días perfectos
En los días perfectos, las cosas suceden positivamente una tras otra sin apenas trabajar extra para que así sucedan. Cuando te levantas por la mañana temprano pareces poseer una carga extra de energía que te lleva a estar en pleno movimiento aunque todavía no hayas desayunado. Si realizas tus tareas diarias se resuelven en menos tiempo que días anteriores, por lo tanto, consigues tener más minutos para los momentos de ocio diario y ganar tiempo al tiempo.
Días afortunados
Estos días afortunados, como yo los llamo, cuando sales a la calle parece que sólo te cruzas con gente sonriente, simpática, feliz y con ganas de relacionarse aunque sólo sea para ceder el lado derecho de la acera.
En los días afortunados, si durante la jornada haces gestiones administrativas no existe ningún problema; inexplicablemente te llaman a la hora concertada y gestionan tu solicitud debidamente.
Si estamos en el trabajo y es uno de los días afortunados es el día en el cual recibes alguna felicitación por lo realizado y es cuando se despierta la admiración de los compañeros más allegados.
Empresas y marcas, ¿Importa cómo se redacta el contenido en web?
Resultado de la primera encuesta
El 18 de febrero de 2015 el resultado de la encuesta a la pregunta:
La respuesta mayoritaria fue afirmativo en un 58,52 %
Resultado de la segunda encuesta
Hoy 5 de mayo de 2018
Tengo curiosidad por conocer tú opinión. Ahora somos más expertos porque tenemos más conocimientos de Informática, dominamos el SEO , reconocemos la importancia del contenido y sabemos cuál es la función de un Social Media.
La respuesta mayoritaria ha sido afirmativa en un 65,5 %
Reps les felicitacions que et mereixes per la feina ben feta?
Ets dels que et cosa dir: Ets boníssim? Elogies el que fan els altres quan hi ha motius per fer-ho?
Cada dia que passa i a mida que faig anys tinc més clar que la dedicació a la nostra persona és important i necessària per viure però, al mateix temps m’adono que l’afecte amb els nostres iguals cal potenciar-lo i mantenir-lo.
No som màquines, no podem viure com autòmates i podem expressar el que sentim. T’agrada una cosa, doncs díga-ho. Et molesta un comentari. Demana explicació. Per què callar? Quin profit treus?
Quan et preocupes per les persones aquestes fan el mateix per tu. No calen grans coses ni grans discursos per adonar-te de la importància que tenen els comentaris positius que reps quan algú te’ls dedica. De sobte, a l’escoltar-los, el nostre esperit s’omple de positivisme i encant, per tant cal ser agraïts i pensar que als nostres familiars, amics o veïns també els agrada sentir-se bé. És segur que hi ha moltes persones que fan les coses bé i si no és així, almenys ho intenten.
El dia a dia aporta petites satisfaccions que per arribar dossificades, de vegades, no li donem el grau d’importància que tenen. El fenòmen es magnifica quan arriba un dia important a la teva vida, com és celebrar el teu aniversari, i llavors, reps felicitacions i els millors desitjos per part de la bona gent que ha anat caminant i fent el mateix trajecte de la vida i, que un dia es van convertir en amics.
El boomerang positiu et retorna i aconsegueixes viure durant hores un estat d’excel·lència indescriptible. L’objectiu del boomerang no era impactar en un únic punt sinó crear un entorn saludable.
Si actúes amb seny valoraràs l’esforç i la dedicació que han fet totes les persones que t’envolten i descobriràs el gran tresor que poseeixes, i a l’hora comparteixes: L’amistat, El caliu humà, Les relacions entre les bones persones, etc.
Jo ja fa temps que ho sé però, ho volia compartir amb vosaltres per assegurar-me que sabeu que el post va per tú lector.
Cada dia ens passen un munt de coses i possiblement no li dediquem l’atenció necessària perquè el present és efímer. Preferim pensar en el futur més immediat per poder complir les nostres obligacions i/o espectatives.
Si només centrem l’atenció en el que vindrà possiblement deixarem de gaudir de les petites coses que omplen la nostra vida.
Pendre un cafè,
Decidir què volem o no fer,
Amb qui estar o viure,
Gaudir d’un elogi inesperat,
Compartir alegries amb éssers estimats, etc.
Trajectòria personal
Quan participes com espectador de les il·lusions dels altres, obseves el patiment i la lluita personal que comporta arribar a bon port per cada persona.
En els casos on les persones no han pogut arribar als seus objectius sents com reconforta la presència d’una cara amiga.
La societat ens demana competir, guanyar i lluitar per arribar lluny…però…
– Competir amb qui? i Per què? No vivim tots dins d’una estructura marcada?
– Guanyar, què?Prestigi, valors o un equilibri personal?
– Arribar lluny? És més important distanciar-se de les arrels que fer més fortes i consistents les que tens?
Según dicen los entendidos en la materia el cuarto lunes de enero es el día del Community Manager.
Me apetece escribir un post sobre el tema porque llegué a este mundo por casualidad e impulsada por la búsqueda de nuevas oportunidades laborales, y poco a poco he ido leyendo, creando, estudiando, compartiendo en Internet, etc. Ahora estoy inmersa en un mundo tecnológico que me fascina y apasiona por todo lo que ofrece. ¡Cuidado! Nunca dijo nadie que ser Community Manager o Social Media fuera tarea fácil.
Conocimientos y aptitudes del Community Manager
Se necesitan conocer varias herramientas y tener habilidades tecnológicas, profesionales, conocimientos de comunicación y marketing; también requiere de aptitudes como tener carisma, ser analítico, ser sensible o buen escritor, entre otras, pero sobre todo el Community Manager es una persona:
activa,
super informada que representa una marca,
que sabe gestionar bien las emociones,
altamente creativa,
responsable,
organizada,
agradecida con los fans,
empática ….
Perfil personal del Community Manager
Las redes sociales han desarrollado un perfil humano en el que estar conectado es necesario ( las redes en sí ), y para ello el Community Manager tiene que encajar en los diferentes grupos sociales; esta tarea lleva tiempo online y offline y requiere una estrategia. Al darse en un escenario social es necesario empatizar. Es beneficioso compartir conocimientos, opiniones o consultas para, entre todos, enriquecer el sistema.
Otorgemos al Community Manager y al Social Media la importancia y el valor que tienen.
Cuarto lunes de enero 2016
Actualizo este artículo pensando en el próximo #CMDAY2016 . He vivido momentos increíbles como Community Manager desde entonces y ahora ya me siento Social Media pues creo mi plan estratégico en las Redes Sociales y desde hace un tiempo empiezo a ver los frutos. Espero ir a más y poderme dedicar plenamente con ingresos suficientes para poder vivir.
Cuando entras en este mundo crees que sabes algo, pero a medida que pasa el tiempo descubres que cada vez necesitas aprender más porque en Internet lo que ayer funcionaba hoy quizás no. También observas que compartiendo conocimientos todos aprendemos y damos saltos importantes en nuestros objetivos.
Con mis conocimientos actuales he conseguido hacer todos los pasos que conlleva escribir un libro, editar, publicar, promocionar y vender gracias a las redes sociales y gracias a mi empeño, entusiasmo y trabajo diario.
El Social Media, media con lo social en Internet.
Cuarto lunes de enero 2017
En estos momentos me siento toda una Social Media porque a parte de lo que he explicado en párrafos anteriores sobre lo que hago ahora utilizo la estrategia oportuna en cada red social en la cual participo para posicionarme en el sector que me interesa según he ido definiendo el perfil a través de mis aportaciones.
Evolución y logros conseguidos
Lo apasionante es el descubrimiento diario, la actividad del Social Media en sí, y el avance personal que vas adquiriendo al atreverte a dar un paso más en cada nueva situación. Este año he registrado:
El logo de mi marca y el dominio de la web.
Dos grandes decisiones tomadas que me aportan mucho y me hacen sentir enormemente feliz. Insisto que, se llega a este punto de resultados siendo constante y realizar trabajo diario.
Hoy más que nunca se necesita tener una marca personal y debes trabajar, ofrecer y mostrar tu potencial.
Què passaria si un dia et proposes arribar a la lluna i no ho aconsegueixes?
La resposta és que potser no passaria res, a no ser que siguis astronauta de professió.
Falses expectativesen les accions humanes
Quantes vegades hem creat o imaginat una expectativa que semblava al nostre abast, però el temps ha demostrat que era inabastable? Malauradament, més vegades de les que voldríem.
Imaginar és lliure, i cada individu ho fa d’una manera personal i pròpia. Quan confiem en algú altre per donar forma a una idea o projecte, passem a la fase on sembla que tot és possible: la fase de la il·lusió.
Immersos en aquest núvol, deixem de preguntar les petites coses que no entenem i que són necessàries, donant per enteses certes coses quan en realitat no ho són. Això ens porta a la fase on es produeix l’ERROR.
Creiem que els altres són com un mirall de nosaltres mateixos, i esperem que actuïn com ho faríem nosaltres… i observem que no és així.
Hi ha mala intenció?
Segur que no, però provoca distanciaments i males cares entre iguals que s’haurien solucionat evitant problemes posteriors amb:
Una bona comunicació
Empatia per ambdues parts
Reflexió profunda
Menys egoisme personal.
Reflexió
Quan sento que alguna cosa falla i les connexions no arriben, recordo la cançó que havia sentit de petita: “Quisiera ser tan alta como la luna…”
amb la intenció que ningú posi un llistó més alt que la lluna… D’aquesta forma evito la decepció.
Iniciem el nou any i volem canviar algunes coses, per això cal treballar i treballar, doncs bé, prediquem amb l’exemple i si vols saber quin missatge et dedico l’hauràs de desxifrar tú.
Escaneja la imatge amb un decodificador QR i podràs llegir el text que hi ha escrit per tú.
Felicitació UOC
Bon Any 2015!
Pots veure també el meu desig al video de la felicitació del nou any de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Aquí
Preparant-nos per a les Festes de Nadal: Reflexions i Consells
Escric aquest post setmanal pensant i sent conscient que som a la línia de sortida de les Festes de Nadal, unes festes que tan agraden als petits i que cada vegada més decepcionen a molts dels grans.
Segur que en les darreres hores t’has preguntat o et preguntaràs aviat: Què estic fent jo aquí? o Per què no puc fugir d’on sóc?
Si quan has llegit això t’has identificat amb les paraules escrites anteriorment, vol dir que estàs vivint una realitat que no t’agrada, no t’omple o simplement et deixes portar per aquells que sí saben què volen i són uns grans organitzadors de la vida dels altres.
No et preocupis, encara hi ha una solució:
Atura’t un moment a pensar quan va ser la darrera vegada que et vas sentir bé.
Recorda:
Què feies?
On eres?
Amb qui?
Per què et trobaves bé?
Si les teves preguntes han tingut una resposta clara, vol dir que en el moment o record seleccionat i qualificat per tu com a estat positiu i òptim, el que feies llavors era acceptat de bon grat. En aquell estat, estaves envoltat de persones que tenien alguna afinitat amb la resta i que coincidien en un espai de temps determinat.
Ens sentim bé quan parlem entre iguals i es respecta la nostra opinió igual que fem nosaltres amb les opinions contràries. Diem que sentim afinitat amb algú altre quan compartim gustos o activitats semblants que ens distreuen o enriqueixen com a persona i milloren la nostra actuació dins del col·lectiu al qual pertanyem o participem. Si aquestes coses les tenim clares,
Per què costa tant acceptar que no hem d’anar o ser on no volem?
Per fer feliços a uns quants…
Perquè és el que sempre ha tocat fins ara…
Perquè és el que s’espera que fem nosaltres…
i tantes i tantes raons més com vulguis afegir.
No hauríem de participar ni de converses, ni d’actes ni de celebracions populars o familiars que no estiguem disposats a aguantar.
He triat la fotografia superior per il·lustrar el post, que representa la rotllana judoca, on la germanor i l’afinitat dels participants es mantenen tant a dins com a fora del tatami.
Reflexions de Desembre: Preparant-nos per al Nou Any
Han passat 9 anys de la publicació del post inicial. Les sensacions són les mateixes…
A mesura que desembre avança i l’any s’acaba, no només el fred i el vent fan presència al carrer durant aquesta tardor. És el moment perfecte per fer una valoració del que ha estat l’any, del que esperàvem i del que hem aconseguit. Si no estem massa conformes amb el que hem passat durant l’any, és moment de pensar en el proper any nou 2015.
No podem reiniciar el nostre funcionament futur sense passar pel peatge de les Festes de Nadal. Per a molts, aquestes festes es converteixen en un suplici, especialment per aquells que recorden els que ja no ocupen una de les cadires de la taula de Nadal. Lamentablement, en aquest cas, no podem fer res.
En canvi, sovint el problema és l’angoixa, l’estrès, les exigències de la gent impacient, l’inconformisme, el consumisme, i molts més. La manca de valors personals provoca en molts casos frustracions en petits i grans quan reben els regals de Nadal.
Recordo que en la meva infantesa, alguns dels presents eren artesanals i creats amb harmonia, i sempre ens agradaven ja que havien estat personalitzats pels nostres familiars.
De moment, si no podem variar on el consumisme ens porta, juntem a petits i grans per cantar la cançó:
Rosa López 