Reflexions, eines i recursos per millorar com expressem pensaments i emocions, i connectem amb els altres.
Iniciem el nou any i volem canviar algunes coses, per això cal treballar i treballar, doncs bé, prediquem amb l’exemple i si vols saber quin missatge et dedico l’hauràs de desxifrar tú.
Escaneja la imatge amb un decodificador QR i podràs llegir el text que hi ha escrit per tú.
Bon Any 2015!
Pots veure també el meu desig al video de la felicitació del nou any de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Aquí
Escric aquest post setmanal pensant i sent conscient que som a la línia de sortida de les Festes de Nadal, unes festes que tan agraden als petits i que cada vegada més decepcionen a molts dels grans.
Segur que en les darreres hores t’has preguntat o et preguntaràs aviat: Què estic fent jo aquí? o Per què no puc fugir d’on sóc?
Si quan has llegit això t’has identificat amb les paraules escrites anteriorment, vol dir que estàs vivint una realitat que no t’agrada, no t’omple o simplement et deixes portar per aquells que sí saben què volen i són uns grans organitzadors de la vida dels altres.
No et preocupis, encara hi ha una solució:
Atura’t un moment a pensar quan va ser la darrera vegada que et vas sentir bé.
Recorda:
Si les teves preguntes han tingut una resposta clara, vol dir que en el moment o record seleccionat i qualificat per tu com a estat positiu i òptim, el que feies llavors era acceptat de bon grat. En aquell estat, estaves envoltat de persones que tenien alguna afinitat amb la resta i que coincidien en un espai de temps determinat.
Ens sentim bé quan parlem entre iguals i es respecta la nostra opinió igual que fem nosaltres amb les opinions contràries. Diem que sentim afinitat amb algú altre quan compartim gustos o activitats semblants que ens distreuen o enriqueixen com a persona i milloren la nostra actuació dins del col·lectiu al qual pertanyem o participem. Si aquestes coses les tenim clares,
No hauríem de participar ni de converses, ni d’actes ni de celebracions populars o familiars que no estiguem disposats a aguantar.
He triat la fotografia superior per il·lustrar el post, que representa la rotllana judoca, on la germanor i l’afinitat dels participants es mantenen tant a dins com a fora del tatami.
Han passat 9 anys de la publicació del post inicial. Les sensacions són les mateixes…
A mesura que desembre avança i l’any s’acaba, no només el fred i el vent fan presència al carrer durant aquesta tardor. És el moment perfecte per fer una valoració del que ha estat l’any, del que esperàvem i del que hem aconseguit. Si no estem massa conformes amb el que hem passat durant l’any, és moment de pensar en el proper any nou 2015.
No podem reiniciar el nostre funcionament futur sense passar pel peatge de les Festes de Nadal. Per a molts, aquestes festes es converteixen en un suplici, especialment per aquells que recorden els que ja no ocupen una de les cadires de la taula de Nadal. Lamentablement, en aquest cas, no podem fer res.
En canvi, sovint el problema és l’angoixa, l’estrès, les exigències de la gent impacient, l’inconformisme, el consumisme, i molts més. La manca de valors personals provoca en molts casos frustracions en petits i grans quan reben els regals de Nadal.
Recordo que en la meva infantesa, alguns dels presents eren artesanals i creats amb harmonia, i sempre ens agradaven ja que havien estat personalitzats pels nostres familiars.
De moment, si no podem variar on el consumisme ens porta, juntem a petits i grans per cantar la cançó:
“Caga Tió, Caga Il·lusions”
Los expertos no paran de decir que quien no está en Google no existe; y es verdad, apliquemos esta máxima.
Si queremos estar al día, si la intención es buscar, encontrar y/o mostrar nuestros logros, podemos aparecer en las redes sociales como individuos, como marca personal, como empresa o todo a la vez en algunos casos.
Para quienes todavía no han decidido dar el paso en este tema, hoy les dedico este post. Quiero pensar que la gran duda que les asalta es la siguiente:
La respuesta es: No.
O acaso, ¿Leer este post te perjudica en algo tu vida?
Internet refleja nuestra manera de ser, porque tarde o temprano, según lo avanzado, inquieto, descubridor o motivado que uno esté por la tecnología, se mostrará con mayor o menor acierto ante ella. Lo mismo ocurre en la vida real. Internet puede ocasionarte problemas si has hecho algún comentario desafortunado o has tenido algo inapropiado con alguien. En cambio, resulta útil e interesante si quieres saber de antemano cómo es la persona que ha contactado contigo, o el entrevistador de Recursos Humanos del puesto de trabajo al que optas, a través de lo que estos publiquen en sus diferentes perfiles en las redes sociales. También puedes ver si determinados entrevistadores están a la altura de las habilidades que ellos piden que tengas, por ejemplo.
Quiero destacar, especialmente, el cambio que experimentan los neo-iniciados en las redes sociales al interactuar las primeras veces en estas, pues se quedan fascinados. Aquellos que decían no querer, o que no les gustaba, ahora se entusiasman, alegran, avanzan y se preocupan por mostrar su mejor lado en las comunidades virtuales en las cuales aparecen.
Tampoco hay que olvidar a quienes se muestran cordiales, agradecidos y empáticos con los demás en las redes. Llevo unos años comprobando que quienes me conocieron, compartimos algún trayecto de nuestras vidas y, a día de hoy, seguimos conectados, informados, compartiendo y aprendiendo a través de Internet, han aportado muchísimo a mi persona. Esta es la razón por la que espero que sigan siempre cerca y por la que me enorgullezco de estar en sus (vuestras) redes.
GRACIAS a tod@s
A la fotografia superior estic amb el companys del Curs de Community Manager . Eva Teruel, gerent de Newa Consulting, i Josep Florència, Arquitecte. Eva ha estat la guanyadora d’un exemplar signat del conte infantil El regal de l’estrella de Nadal.
Sempre és un plaer compartir emocions i veure com la gent s’implica. Si el que escrius agrada i t’ho fan saber entusiasma, però veure que els grans s’emocionen davant d’un conte infantil com és el Regal de l’estrella de Nadal deixa sense paraules i omple de goig.
Actualitzo el post per agraïr a l’amic Josep Florència el seguiment, recolzament i empatia en tots els projectes literaris.
El 27 de novembre de 2024 vaig presentar a la Biblioteca de Rubí el conte solidari : La Montaña de Laura, en aquesta ocasió també vaig gaudir de la presència de l’amic Josep.
Aquestes accions fan que en esforcem per millorar pensant en els altres. Gràcies Josep!!
Reflexió sobre el canvi i la decisió personal
Amb el pas dels dies i els anys, observes com les coses canvien, tant al teu entorn com en tu mateix. La trajectòria de la vida et porta a créixer i perfeccionar el teu ésser. No obstant això, a mesura que passen els dies, veus que no tothom vol canviar per millor. Algunes persones es queden atrapades en un temps i un estat perpetu que ni els permet avançar ni et deixa ajudar-los. És en aquest moment quan has de prendre una decisió crucial: seguir amb ells o distanciar-te de l’entorn.
Experiència i visió de la realitat
Ara que ja tinc una edat, tinc certa experiència en els coneixements de la vida i m’adono que sovint he estat visionària de la realitat quotidiana amb temes concrets. He lluitat, denunciat, demostrat…, que en cercles laborals, en els quals he treballat, la manipulació, incompetència, amiguisme, entre d’altres, existia i continua existint a l’actualitat, perquè, com bé diuen: “Les casualitats no existeixen”.
La qüestió del canvi social
La qüestió és: Per què la massa humana continua passant? Doncs perquè hi ha gent que promociona actituds de no-reacció entre els iguals pel seu propi interès, ja que en ambients concrets no interessa tenir persones intel·ligents que no comparteixin el que els altres no fan bé. La manera més ràpida de solucionar això és fent fora als que serien més competents, però és clar, s’al·leguen tonteries que convencen als qui són com ells.
Reflexió sobre la mobilització social
Quan publico el post ja queda enrere la mobilització del #9N a Catalunya on més de dos milions de persones han sortit al carrer per demanar un canvi en la nostra societat. Els intel·ligents treballen per aconseguir-ho i, la resta, manipula el seu entorn fins que despertin de la seva letargia els sotmesos.
Accions i canvis positius
Els moviments provoquen ACCIONS i aquests es transformen en CANVIS que seran positius si la base i l’origen ho són. La fotografia del capvespre a Castelldefels que acompanya el post vull creure que és l’inici d’un camí …
Recupero aquest post de fa uns anys per afegir informació actualitzada.
Al final trobareu l’article original que ara amplio perquè l’any 2019 he participat de nou al concurs literari rubinenc : Relato insólito
Els anys passen molt ràpidament; sovint t’adones quan mires fotografies o tornes a participar en un concurs literari.
Després de gairebé 4 anys més tard he presentat un dels meus relats al concurs que organitza la Associació Mujeres Creativas del Vallès; tot i que enguany no he rebut cap premi puc assegurar que la trobada va resultar molt interessant, emotiva i didàctica ja que vam tenir joc inclòs.
Avui em permeto unes línies per parlar d’un sentiment personal, d’una grata sensació i de la satisfacció que sento al tenir a les mans la I Antologia” El Arte, la mujer y la literatura” on surt el meu relat “Ganar, Ganar” guanyador al 2013.
Quan escric ho faig des de l’interior del meu cor i intento explicar el que penso, passa o veig.
La funció d’una escriptora és transformar la realitat per decorar-la tan bellament com desitgi.per transmetre les sensacions que la inquieten i volen sortir a l ‘exterior.
Si les nostres històries agraden al públic lector, llavors el que sents és indescriptible perquè vol dir que has conectat amb altres persones.
El fet de tenir històries creades per tú que apareguin en publicacions és parlar de viatjar a una altra galaxia i si et trobes amb altres dones de sensibilitat semblant amb les que comparteixes un llibre, llavors puc assegurar que traspasses la galàxia.
L’esforç individual que comporta pensar, crear i escriure una història, novel·la o poema és gran però, és una decissió personal, en canvi unir esforços sí que és parlar de TREBALL, en majúscules, pel compromís de cadascú en la seva tasca.
En otoño las playas recuperan la paz natural. Han quedado atrás los días de calor, el verano y las multitudes que acuden a la playa a cualquier hora del día.
¿Te atrae un paisaje como este?
O, ¿Prefieres el de los días de calor? Las temperaturas bajan en otoño y apetece tomar algo caliente ¿Un chocolate caliente, quizás?
Si unimos el mensaje de las dos fotografías anteriores podemos crear una sinergia otoñal que da nombre a este post ¿Atracción o deseo?. La pregunta es trasladable a las personas.
Podemos definir atracción como la acción capaz de captar nuestra atención o interés y que acaba despertando en nuestro ser simpatía hacia quien o qué se siente atraído; en este estado tienen mención:
Para acabar, y responder a la pregunta inicial del post: ¿Atracción o deseo? Sinergia otoñal, lo mejor en este caso es recurrir al siguiente refrán:
Las cosas claras y el chocolate espeso.
El proceso creativo es algo de lo que muchas personas hablan, pocos experimentan y algunas sentimos. Como en todas las cosas cada individuo lo vive de una manera y por esta razón voy a explicar la propia.
Escribir es trabajar. Escribir lleva su tiempo: es necesario crear una historia, un ambiente o una situación a través de las palabras donde se seleccionan las palabras que mejor reflejan una idea. Posteriormente a las palabras y frases seleccionadas el autor les da la forma literaria.
Para que llegue la inspiración tienes que hacer lo que te gusta, entonces aparece. Cuando algo se hace con entusiasmo y pasión resulta más fácil aunque no menos costoso.
El autor puede crear el ambiente adecuado para la situación; en mi caso los ingredientes principales que necesito son:
La elaboración del producto
Después escojo un tema que sea interesante en el momento actual para darle forma personal, opinar sobre él o reflexionar. . Busco ideas al azar, recuerdo y evoco situaciones semejantes, las ordeno, marco tempos, describo…, relato…, invento… y empiezo el texto.
Diariamente mientras escribo añado, reviso, construyo un hilo argumental hasta el final. Entonces es el momento de descansar, reposar y esperar unos días.
Cuando vuelvo a reanudar el proceso creativo es el momento de corregir, perfilar y decorar lo que ya está. Cuando concluyo, con el visto bueno, la historia está lista.
Las personas que la lean cerrarán el círculo inicial que empecé y opinarán y compartirán si algo bueno y positivo les supe aportar.
A la trobada de la Festa de la Verema a la Finca Oller del Mas el dissabte dia 20 de setembre amb motiu de l’entrega de premis literaris vaig relacionar-me amb persones del mon literari, de la fotografia i de la pintura. Tres perfils units per la creativitat, la innovació, la mostra de la realitat i la individualitat que comporta el procés d’elaboració de les seves obres i que no sempre és entés ni comprés per la societat actual.
Com a observadora incansable de les relacions humanes vaig comprobar com els 3 perfils creatius anomenats anteriorment responien a unes pautes de comportament:
Treballen junts en el mateix espai físic respectant torns per recollir la imatge desitjada, no pateixen pel temps dedicat a cada detall i deixen fer a professionals i aficionats. Físicament són persones molt actives.
Són persones altament extrovertides, entusiastes de les relacions personals i del paisatge. Fan convivència “Obligada” per escapar-se a cercar el lloc que els inspira.
Persones estàtiques que s’agrupen amb els del seu sector i observen. La majoria no interactúen amb altres professionals. Pel meu gust un xic estirats.
A la fotografia inferior estàn els premiats i finalistes.
La sorpresa és que no em vaig identificar amb els del meu grup per mostrar-se més tancats que la resta amb les altres persones.
En diverses ocasions, durant tot el dia, persones del públic assistent em van confondre amb una periodista, inclús van interessar-se pel meu diari.
Rosa López 