Què passaria si un dia et proposes arribar a la lluna i no ho aconsegueixes?
La resposta és que potser no passaria res, a no ser que siguis astronauta de professió.
Falses expectatives en les accions humanes
Quantes vegades hem creat o imaginat una expectativa que semblava al nostre abast, però el temps ha demostrat que era inabastable? Malauradament, més vegades de les que voldríem.
Imaginar és lliure, i cada individu ho fa d’una manera personal i pròpia. Quan confiem en algú altre per donar forma a una idea o projecte, passem a la fase on sembla que tot és possible: la fase de la il·lusió.
Immersos en aquest núvol, deixem de preguntar les petites coses que no entenem i que són necessàries, donant per enteses certes coses quan en realitat no ho són. Això ens porta a la fase on es produeix l’ERROR.
Creiem que els altres són com un mirall de nosaltres mateixos, i esperem que actuïn com ho faríem nosaltres… i observem que no és així.
Hi ha mala intenció?
Segur que no, però provoca distanciaments i males cares entre iguals que s’haurien solucionat evitant problemes posteriors amb:
- Una bona comunicació
- Empatia per ambdues parts
- Reflexió profunda
- Menys egoisme personal.
Reflexió
Quan sento que alguna cosa falla i les connexions no arriben, recordo la cançó que havia sentit de petita: “Quisiera ser tan alta como la luna…”
amb la intenció que ningú posi un llistó més alt que la lluna… D’aquesta forma evito la decepció.
Visita les seccions de la web:
Rosa López 